Avisa del risc d'"inviabilitat econmica" del partit si han d'assumir la indemnització del cas Palau
BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
La secretria general del PDeCAT, ngels Chacón, ha emplaat Junts a "practicar el dileg" i a no vetar-los d'entrada per provar d'aconseguir un acord de cara a les municipals del 2023, i s'ha mostrat disposada a parlar amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
"No he parlat amb ell, no tindria cap problema a fer-ho. Sempre ens trobaran oberts a parlar. Diguin el que ens diguin, sempre ens trobaran oberts a parlar", ha subratllat en una entrevista a Europa Press.
Després que Junts descartés un acord amb el PDeCAT per a les municipals, Chacón ha assegurat que desconeix el motiu d'aquesta negativa, i després d'assegurar que el seu partit veu la política com una eina per transformar la societat, i d'altres la veuen "com una eina per exercir o ocupar llocs de poder".
"Per a nosaltres parlar, dialogar i cercar aliances és inherent a la manera que tenim d'entendre la política, i per a uns altres, potser, no ho és. Si ets integrador i dialogant, no només has de postular-ho, has de practicar-ho. La millor de les prctiques democrtiques és seure, parlar i dialogar", ha resumit.
Tot i que ha assegurat que hi ha hagut canals oberts, ha reivindicat que el PDeCAT prefereix ser integrador i "no excloure gent només perqu no opta a ser del teu partit", en recordar que l'expresident de la Generalitat Quim Torra la va cessar com a consellera d'Empresa per no passar-se a Junts.
Sobre el conflicte sobre l'ús del nom de Junts, la secretria general del PDeCAT ha constatat que el judici ser a la tardor, i admet que aix no ajuda a reconduir la relació entre tots dos partits: "Per a nosaltres la paraula, i més quan és escrita, té un valor. Es veu que per a uns altres no la té. Per, malgrat aix, nosaltres amb ells i amb altres, estem disposats a parlar sempre".
En preguntar-se-li com es presentar el PDeCAT a les municipals, Chacón ha apuntat que hi ha "múltiples fórmules" que estan explorant i a les quals estan oberts perqu volen facilitar al mxim que els alcaldes del partit puguin tirar endavant els seus projectes.
En relació amb les converses que des de fa mesos mantenen amb el PNC, Lliures, la Lliga i Units, ha concretat que les converses avancen i, a l'espera de si hi ha resultats, estan oberts a sumar "amb tothom si hi ha un enteniment sobre la base" del projecte de la formació.
Amb 170 alcaldies i més de 9.000 regidors, el partit vol presentar el mxim nombre de candidatures possibles per consolidar i augmentar aquesta xifra, i per a aix han renovat l'organigrama territorial, i també dissenya una estratgia diferent per a la ciutat de Barcelona.
PGE
Pocs dies després que Junts demanés a l'independentisme un front comú per negociar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), Chacón ha advertit que aquest front només ser possible si hi ha una unitat estratgica consensuada a llarg termini i sobre el model de societat que se cerca: "No ens és igual el país que volem construir, no renunciarem al nostre model de país".
"Si són uns PGE que beneficien Catalunya, jo no renuncio al dret a decidir, lliurement en un referndum reconegut i pactat, all que volem ser, per clar que votaré a favor de millorar les condicions, competncies i finanament de Catalunya", ha destacat Chacón, després d'explicar que els quatre diputats del PDeCAT han iniciat converses sobre aquest assumpte amb el Govern central.
En la seva opinió, cal posar fi "al fals discurs purista" dels qui ara aposten per negociar conjuntament uns PGE i temps enrere demanaven no assistir a reunions o no tenir relacions ni pactar res amb els socialistes i amb el Govern central.
JUNTS I LA DIPUTACIÓ
Així, ha recordat que PSC i Junts governen a la Diputació de Barcelona, i ha convidat els de Puigdemont a trencar amb aquest pacte si no hi estan d'acord: "Si Junts no est d'acord amb aquest pacte en la Diputació tenen l'opció de desmarcar-se. Que després no preguntin per qu pactem amb el Govern central els PGE. Tenen la possibilitat d'evidenciar si volen pactar o no amb els socialistes. Que facin un gest, ho poden fer perfectament".
A més de qüestionar que, en la prctica, hi hagi voluntat de forjar una unitat independentista, ha lamentat que de vegades es prova d'"ignorar" el PDeCAT, i ha reclamat que han de ser actors de qualsevol reunió o rgan que es faci per parlar-ne.
Sobre la taula de dileg, tot i que té poca confiana que el Govern central permeti un referndum acordat a Catalunya, veu més reticncies encara que es pugui declarar la independncia per la via unilateral --via que rebutgen--, i considera que l'eventual fracs de la taula, el paper que jugui la CUP i la relació que puguin tenir Junts i ERC al Govern són factors que poden desembocar en unes noves eleccions a meitat de legislatura.
FUTUR DEL PARTIT
Després d'assumir al juny la secretaria general del partit després d'un període de reflexió, en no aconseguir representació al Parlament el 14F, ha explicat la seva voluntat d'actualitzar el "model de país" que propugnen com a partit que es defineix de centre ampli integrador i que combina l'nima social i un vessant liberal en relació amb l'activitat econmica, a l'hora de reduir la burocratització i la pressió fiscal, i que defensa la iniciativa privada.
També ha adms que la situació del partit ha requerit fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) i d'altres ajustos per poder tirar endavant, i que l'"amenaa" més gran que recau sobre ells és la possibilitat que l'Audincia de Barcelona decideixi que el PDeCAT i Junts han de pagar la indemnització per CDC en el cas Palau.
"La situació del partit és delicada, no tinc perqu amagar-ho. Si ens cau la sentncia del cas Palau, a Junts i nosaltres, aix posaria la situació del partit gairebé en situació d'inviabilitat econmica", ha alertat, de manera que el partit com a estructura podria desaparixer, per no la seva nima i all que representa, ha resolt.
