Exposa que la suspensió de tres anys no li disculpa de les seves obligacions, incomplides per les seves declaracions sobre Catalunya
MADRID, 8 març (EUROPA PRESS) -
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha denegat aquest dijous al magistrat i exsenador d'ERC Santi Vidal el reingrés al servei actiu en la carrera judicial perquè les seves manifestacions i intervencions públiques efectuades mentre estava suspès en funcions per participar en la redacció per a una Constitució a Catalunya, revelen la seva "falta de lleialtat a les institucions de l'Estat i a la Constitució".
L'òrgan de govern de jutges informa en una nota que s'ha constatat una "falta d'actitud" del magistrat, que avui complia tres anys de suspensió de funcions per una falta molt greu d'ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials. Li recorda que en aquest temps tenia privat els drets inherents a la seva condició de jutge però no va suposar la pèrdua de la seva condició de membre de la Carrera Judicial.
Per això la suspensió "no li disculpa de les seves obligacions bàsiques, com és primera d'elles la de lleialtat constitucional", respon la Comissió sobre la base de la sol·licitud formulada pel propi Vidal el passat 24 de gener quan va demanar el seu reingrés al servei actiu després de perdre la plaça de magistrat en l'Audiència Provincial de Barcelona. Per a això havia d'obtenir la prèvia declaració d'aptitud per part del Consell General del Poder Judicial.
La Comissió considera que el jurament ha estat "repetidament incomplit" pel magistrat durant els últims tres anys i que "no es tracta de fer pesar repetidament sobre el magistrat les conseqüències punitives de les faltes per les quals ja ha estat sancionat", sinó evidenciar "la inexistència de present de la seva capacitat per jutjar i fer executar el jutjat la vista de les manifestacions i intervencions públiques efectuades en aquest temps.
DECLARACIONS SOBRE UN FUTUR ESTAT CATALÀ
Es refereix el CGPJ a les declaracions fetes per l'exsenador de la formació independentista en diferents conferències a Catalunya entre els mesos de novembre i desembre de 2016 en les quals va apuntar, entre altres aspectes, que el Govern català va obtenir de forma il·legal les dades fiscals dels catalans per crear una Hisenda pròpia.
"Ja tenim perfectament delimitat, a través d'un treball de camp molt exhaustiu, quants d'aquests 801 jutges s'aniran al seu Estat (...) I en el cas que vulguin quedar-se hauran de passar uns filtres (...) El que no podem tenir és gent que es quedi aquí de columna", és una altra de les frases que Vidal va pronunciar en referència al nombre de jutges a Catalunya que sortirien del territori després de la cercada independència del mateix.
La Comissió Permanent també ha estudiat altres expressions seves en les quals es deia a incomplir i desobeir les resolucions dels tribunals i del Tribunal Constitucional davant les suspensions que efectivament van ser tenint lloc de les conegudes com a lleis de desconnexió. "Tot això que farem està d'acord amb la legalitat espanyola? No, i crec que que no fa falta que us expliquem per què", va dir al seu moment.
"PROSELITISME DE LA SEVA DESOBEDIÈNCIA"
Amb tot, conclou que "l'actuació pública del magistrat Santiago Vidal durant el temps de compliment de la suspensió implica una evident pertorbació a la reputació i imatge amb la qual el Poder Judicial ha d'aparèixer per al compliment de les seves altes funcions en un Estat democràtic social i de dret i la constatació de la seva falta de lleialtat a les institucions de l'Estat i a la Constitució, que no tan sols decideix públicament no acatar, sinó també fer proselitisme de la seva desobediència, fins i tot fent gala de la seva condició de jutge, que per descomptat mantenia fins i tot en la situació administrativa de suspensió".
En les al·legacions formulades al CGPJ, Vidal va apuntar que aquestes declaracions les va realitzar en la seva condició de senador, emparat per tant en la inviolabilitat que li reconeix l'article 21 del Reglament del Senat. Va dir que va renunciar a la seva acta assumint la seva responsabilitat política com a conseqüència de la negligència de no haver contrastat degudament les fonts d'informació en les quals es basaven les seves manifestacions, però que denegar-li el reingrés al servei actiu a tan sol dos anys de l'edat de jubilació constituiria un dany irreparable.
La Comissió Permanent li respon que el fet que fes aquests comentaris sobre un futur Estat català sent senador no impedeix tenir-los en consideració a l'efecte de la declaració d'idoneïtat, sobretot quan l'article del Reglament del Senat que cita Vidal el que reconeix és la inviolabilitat "per les opinions manifestades en actes parlamentaris i pels vots emesos en l'exercici del seu càrrec".
INVESTIGAT PEL JUTJAT 13 DE BARCELONA
"Les manifestacions expressades pel magistrat es van desenvolupar fora de l'àmbit local i temporal de la Cambra legislativa i tampoc van constituir cap reproducció d'un acte parlamentari", diu la Comissió que recorda que els seus comentaris van motivar una querella del partit polític Vox i l'obertura de diligències per part del titular del Jutjat 13 al febrer de 2017 que han derivat en una investigació contra la seva persona i altres ex-alts càrrecs del Govern pels preparatius del referèndum i el procés sobiranista.
En el seu interrogatori davant el magistrat instructor Juan Antonio Ramírez Sunyer, va reconèixer que les seves manifestacions havien estat un "error" i que si va dir que el Govern del llavors president Carles Puigdemont comptava amb una partida camuflada de 400 milions d'euros per finançar el referèndum il·legal va ser perquè va veure la xifra en els mitjans ja que l'única cosa que hi havia sobre la taula era un debat d'idees cobri com convindria construir un nou Estat.
POSSIBLE NOVA SOL·LICITUD D'INGRÉS
La Comissió matisa que aquest rebuig a la volta a la carrera judicial no impedeix que el magistrat pugui deduir nova sol·licitud en el futur si bé para això es tindrà en compte el seu comportament així com les accions "clares i determinants" que dugui a terme i permetin apreciar que en el futur va a actuar conforme amb el jurament de lleialtat a la Constitució que té prestat i al que, de moment, "ha faltat de manera oberta i terminant".
L'acord ha estat aprovat amb els vots a favor del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i dels vocals de l'òrgan de govern dels jutges Fernando Grande-Marlaska, Juan Martínez Moya, Juan Manuel Fernández, José María Macías i Pilar Sepúlveda. Els vocals Concepción Sáez --que ha anunciat la formulació d'un vot particular-- i Rafael Mosso s'hi han pronunciat en contra.
Contra l'acord d'aquest dijous pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem, directament o prèvia presentació d'un recurs de reposició davant la pròpia Comissió Permanent.
