La defensa qüestiona la validesa del document que el situa com a amo d'una de les empreses assenyalades
MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
L'ex-secretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán declara aquest dilluns com imputat al Tribunal Suprem (TS) arran de l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que el situa, junt amb l'ex-ministre de Transports José Luis Ábalos i el seu ex-assessor ministerial Koldo García, en l'epicentre d'una presumpta trama de cobrament de comissions a canvi de contractes d'obra pública.
El denominat 'informe Cerdán' es va conèixer el passat 12 de juny, provocant que l'afectat dimitís aquell mateix dia com a secretari d'Organització del PSOE i anunciés que renunciaria també a l'acta de diputat, quelcom que va acabar formalitzant dies després, el 16 de juny.
L'instructor del 'cas Koldo' alTS, Leopoldo Puente, li va oferir declarar voluntàriament el 25 de juny, com a pas previ a iniciar els tràmits per recaptar el permís de la Cambra baixa per poder investigar-lo. No obstant això, en renunciar a la condició de diputat va perdre l'aforament, per la qual cosa el magistrat va poder citar-lo directament com a imputat, tot i que va accedir a retardar-li la cita per donar més temps al seu advocat a estudiar la causa, fixant-la per a aquest dilluns.
Fonts de la defensa consultades per Europa Press asseguren que Cerdán està disposat a declarar per poder donar les explicacions oportunes davant els "consistents indicis" de la comissió de delictes d'organització criminal i suborn que aprecia l'instructor contra l'ex-dirigent socialista.
La defensa va arribar a remetre un escrit sol·licitant al Suprem que, en honor de la "transparència", permetés retransmetre en directe unes declaracions que tenen el caràcter de reservades. No obstant això, l'instructor l'hi va denegar subratllant que és "inconciliable" amb el caràcter reservat de la fase d'instrucció.
El magistrat ja va anticipar que, després de prendre-li declaració, valorarà l'adopció de mesures cautelars en contra seva, com ja va fer amb els altres investigats: Ábalos, Koldo i el presumpte conseguidor de la trama, l'empresari Víctor de Aldama. Als tres, i a petició de Fiscalia, el TS els va prohibir sortir d'Espanya, els va retirar el passaport i els va imposar l'obligació de comparèixer periòdicament davant d'una seu judicial.
No obstant això, després de les últimes revelacions relatives a les presumptes adjudicacions irregulars d'obra pública, Puente va revisar les mesures cautelars d'Ábalos i Koldo. A petició de Fiscalia, les va ratificar però en aquesta ocasió les acusacions populars --unificades sota la direcció lletrada del PP-- van sol·licitar presó provisional.
ÁBALOS VA NEGAR ELS ÀUDIOS I KOLDO VA CALLAR
També els va tornar a citar. Ábalos, ja en la seva tercera compareixença pel 'cas Koldo', va dir que no es reconeixia en els àudios recollits en l'informe de la UCO, suggerint que podrien estar manipulats, al mateix temps que va negar qualsevol implicació en adjudicacions irregulars i el cobrament de comissions. El que va ser el seu assessor, a la seva segona declaració davant del Suprem, va optar per guardar silenci.
Cerdán ja ha declarat públicament que tampoc es reconeix en els citats àudios, per la qual cosa tot apunta que podria fer el mateix al·legat davant de l'alt tribunal.
L'esclat de la presumpta trama de traces d'obra pública va obligar Ábalos i Koldo a replantejar-se la seva estratègia de defensa. Segons fonts jurídiques, van estar fins a l'últim minut sospesant les seves opcions.
Fonts jurídiques asseguren que a l'inici de la seva compareixença Ábalos va manifestar que la seva intenció era col·laborar i que Fiscalia era conscient d'això, si bé va adduir que estava vivint una situació molt tibant a tots els nivells, també personal, raó per la qual en aquest moment no se sentia preparat per oferir un relat coherent, indicant que necessitaria uns dies.
Una possible col·laboració a manera de confessió, com la de De Aldama en el seu moment en l'Audiència Nacional, podria implicar un alleujament de la pena al final del procediment. Ara com ara, la Fiscalia Anticorrupció aprecia "zero col·laboració", segons les fonts fiscals consultades.
L'INFORME CERDÁN'
L'arribada de Cerdán al 'cas Koldo' va tenir lloc arran de l'informe elaborat per la UCO sobre la base d'uns àudios gravats per Koldo entre 2019 i 2023 que reflecteixen converses entre ells i Ábalos, així com a partir dels missatges de Whatsapp que es van intercanviar.
Segons els agents, la presumpta trama va néixer el 2015 a Navarra --àrea d'influència de Cerdán i Koldo-- amb aquests com a protagonistes i va créixer a mesura que tant ells com posteriorment Ábalos van anar guanyant rellevància política.
Els investigadors reflecteixen que el rol de Cerdán en aquestes suposades corrupteles va ser canviant. Així, davant l'ascens d'Ábalos i Koldo al Ministeri de Transports, hauria minvat quedant com un gestor de "pagaments", mentre que després de la caiguda d'aquests hauria tornat a prendre els comandaments, segons la UCO.
La Guàrdia Civil sosté que els contractes d'obra pública que s'investiguen van ser adjudicats a les constructores Acciona, Obras Públicas y Regadíos (OPR) i Levantina Ingeniería y Construcción (LIC). Només les mossegades que haurien obtingut d'Acciona ascendirien a 620.000 euros, encara que se'ls deurien 450.000 euros. "Aniré a per tot", va assegurar Cerdán.
AMO AL 45% DE SERVINABAR
S'espera que un dels punts clau de l'interrogatori a Cerdán sigui el contracte privat que la UCO va trobar el passat 10 de juny al registre efectuat a casa de l'empresari Joseba Antxón Alonso Egurrola. El document, aportat al Suprem, reflecteix que el 2016 --un any després que s'iniciés la presumpta trama-- l'ex-dirigent socialista va comprar per 6.000 euros el 45% de Servinabar.
L'informe de l'UCO reflecteix que aquesta empresa, en la qual Alonso Egurrola figura com a administrador únic, va rebre més de 75 milions d'euros en adjudicacions d'obra pública realitzades pel Govern navarrès que estan sota la lupa del Suprem.
Fonts de la defensa de Cerdán van qüestionar la validesa d'aquest document, en reduir-ho a "un mer contracte privat que no es va arribar a elevar a públic" i, per tant, "no va tenir ni ha tingut cap efecte jurídic".
No obstant això, el Consell General del Notariat ha explicat que els contractes privats no elevats a escriptura pública, com seria el cas, assorteixen efectes entre els signants, tot i que no davant de tercers, al mateix temps que ha advertit que acostumen a buscar l'ocultació del veritable propietari.
La tanda de declaracions d'imputats que va desencadenar l'informe Cerdán' seguirà divendres que ve, amb les dels empresaris Antonio i Daniel Fernández Menéndez, d'OPR, i José Ruz, vinculat a LIC. El 7 de juliol serà el torn d'Alonso Egurrola i Fernando Merino, ex-directiu d'Acciona Construcción.