Demana que els grans de l'Eurocambra "no deixar-se influir" per extrema dreta i antieuropeistes
SITGES (BARCELONA), 31 maig (EUROPA PRESS) -
El vicepresident de la CE i comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha urgit aquest divendres que Europa sàpiga dotar-se d'un mercat únic energètic per evitar tres perills: un gran encariment de l'energia, "problemes seriosos de seguretat energètica" i la gran dependència del gas rus en alguns països.
Ha obert l'última jornada de la XXX Reunió del Cercle d'Economia amb un debat sobre el futur d'Europa que ha compartit amb l'expriministre italià Enrico Letta; la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica de Oriol; el conseller delegat de OHL, l'exministre Josep Piqué, i el director de la Fundació Racc, Miquel Nadal.
"Tenim 28 mercats energètic, no un", ha dit Almunia, que no veu perspectives d'avançar cap a un mercat únic de l'energia, el que, a més, impediria seguir avançant contra el canvi climàtic perquè caldria anteposar les necessitats primàries de l'oferta energètica i els preus.
També el president de Repsol, Antoni Brufau, va lamentar divendres, a la Reunió del Cercle, que Europa no tingui un mercat únic d'energia: "Europa hauria d'establir una estratègia conjunta i assumir un cost conjunt".
Almunia també ha considerat evident que deu reforçar-se l'agenda de política exterior: "Ucraïna està aquí per a recordarnos-ho.No podem ignorar el desafiament enorme que tenim per a la nostra seguretat per primera vegada, com a mínim, des del final de la Guerra Freda".
Ha argumentat que la situació d'Ucraïna, per motius històrics, però també per les conseqüències sobre la política energètica que es poden manifestar la setmana que ve si no millora la situació, "pot haver-hi una reacció que porti a un 'xoc' energètic i que deixi a països europeus en una situació molt difícil".
CRISIS I OPORTUNITATS
Almunia ha constatat que la crisi continua tot i que l'economia presenta signes de millora, i ha afegit que l'atur no es resoldrà fins que hi hagi creixement: "Si volem creixement, una vegada produïts els ajustos macroeconòmics, cal veure on està la inversió, el finançament de la inversió i la demanda per al que se'n va a invertir".
Ha sostingut que el finançament està en vies de solució, i pel que fa a la inversió ha apuntat que cal trobar la manera d'omplir les carteres dels qui poden invertir, ja que hi ha oportunitats a nivell europeu bastant clares, com les infraestructures físiques, energètiques i les relacionades amb les telecomunicacions i l'era digital: "Ofereixen part important de la solució".
"Fa falta voluntat política", segons ell, i ha indicat que la zona euro està en vies de solucionar el desajust fiscal i el de les balances per compte corrent de països de la perifèria, però té un problema de superàvit exterior.
Així, ha explicat que la zona euro té un problema d'excés d'estalvi que no s'està utilitzant per invertir, el que genera un gran interrogant: "No veig d'on va a sortir la capacitat de creixement per sortir de la crisi i no estar a la vora de la deflació. Aquest és el desafiament més urgent que tindran les noves institucions europees".
FUTUR POLÍTIC
Davant de la pròxima legislatura europea, ha lamentat que a les eleccions es van confirmar els pitjors presagis amb l'alça de l'extrema dreta i l'antieuropeisme: això comporta risc de la unitat europea i de la democràcia, perquè part de l'electorat "comença a no compartir valors fonamentals de la democràcia".
Tot i que veu que les quatre grans famílies polítiques de l'Eurocambra seguiran decidint, creu que el discurs d'extrema dreta i antieuropeisme pot "anar contaminant", de manera que es pregunta fins a quin punt el deixaran influir els grans grups i com això pot afectar al sistema públic i al sistema de llibertats europeu.
Sobre la desafecció davant de les institucions europees, ha dit que fins i tot molts partits majoritaris proeuropeus "han cedit a la temptació de criticar a Brussel·les a veure si poden esgarrapar d'una banda o per un altre", en comptes d'admetre davant de l'opinió pública que moltes de les decisions de l'Eurocambra les han pres ells amb els seus eurodiputats.
També s'ha preguntat quants consells europeus han pres conclusions que després s'han transmès a cada país "només en clau nacional", per la qual cosa els ciutadans no ho entenen bé i ningú els explica els avantatges d'haver decidit alguna cosa en comú des de Brussel·les, de manera que la gent podria entendre els avantatges de compartir sobirania.
Després del debat, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el del Cercle d'Economia, Antón Costas, tancaran la XXX Reunió de l'ens català d'empresaris, patrocinada per KPMG, La Caixa i Indra.
