Una campanya internacional pacifista assegura que la despesa militar "incrementa la inseguretat" global
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
El Centre Delàs d'estudis per la pau ha criticat que l'Estat augmentarà en un 6,87% la despesa militar "real" aquest any segons dades provisionals de l'entitat, que ha xifrat en 20.194 milions d'euros aquesta despesa incloent partides presents en altres ministeris, enfront dels 18.897 del 2017, ha explicat el coordinador de la institució, Jordi Calvo, en una roda de premsa aquest dimecres.
Aquestes dades sobre aquest any a Espanya, que l'entitat ampliarà les properes setmanes, incorporen partides "amagades", com per exemple crèdits al R+D militar, que estan incorporats als pressupostos del Ministeri d'Indústria, les despeses d'intervencions en l'exterior que es paguen amb el fons de contingència, i altres que estan a la Seguretat Social, com pensions de guerra.
En l'acte, activistes i representants d'entitats han cridat la ciutadania a secundar una campanya de l'Internacional Peace Bureau (IPB, Oficina Internacional per la Pau), present en més de 30 països i coordinada des de Barcelona pel Centre Delàs, i amb l'objectiu conscienciar la ciutadania i desmentir creences com que la despesa militar augmenta la seguretat: "Les armes acaben matant".
"Ens han fet creure que existeix una seguretat militaritzada que és la que hem de tenir", i es diu que com més despesa militar, hi ha més seguretat, però es veu exactament el contrari, ha reflexionat, davant la qual cosa busquen que la ciutadania passi a ser un actor i prengui la iniciativa, amb la finalitat de demanar als governs de tot el món que rebaixin la despesa militar un 10% aquest any.
Segons les noves dades que presenta aquest dimecres l'Stockholm International Peace Research Institute (Sipri), la despesa militar mundial va arribar el 2017 als 1,74 bilions de dòlars, que corresponen al 2,2% del Producte Interior Brut (PIB) global, i suposen un 1,1% més que l'any anterior, després d'una despesa constant entre 2012 i 2016, i d'increments entre 1999 i 2011.
El membre de l'equip coordinador Pere Brunet ha criticat que "es gasta tant perquè la guerra és un gran negoci", amb una indústria militar en la qual s'enriqueixen grans corporacions internacionals, bancs i negocis privats, mentre que paral·lelament es degraden els conflictes armats, moren civils i s'empitjora el canvi climàtic.
El director de Fundipau, Jordi Armadans, ha apuntat que si bé la justificació formal de l'augment militar és perquè hi hagi més seguretat, en els 20 últims anys d'augment d'aquesta despesa s'han augmentat els conflictes militars i les morts en aquests i s'han duplicat les persones desplaçades: "Com a mínim, es diria que no està demostrat que augmenti la seguretat", i ha dit que consideren que disminueix.
OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA
L'activista David Fernández ha donat suport a la iniciativa i ha posat en valor el moviment pacifista de la ciutadania, molt forta en moments com la guerra de l'Iraq, i ha esmentat l'objecció de consciència fiscal a la despesa militar com un dels millors mecanismes que té la ciutadania a les seves mans per actuar.
L'exdiputat ha criticat que l'augment de recursos militars "hipoteca greument la inversió social, malbarata les finances publiques de mala forma i desplaça les prioritats socials" i d'emergències socioeconòmiques, i ha criticat l'augment de privatització de la seguretat amb empreses militars.
La directora de Lafede.cat --que ha acollit l'acte--, Pepa Martínez, ha observat que mentre les despeses militars pugen, "totes les despeses de cooperació, drets humans i pau tornen a estar en nombres vermells", amb un 0,22% en l'Estat, davant el 0,7% que recomana l'ONU i que s'havia posat com a fita, i ha destacat que el 2% de despesa militar que demana l'OTAN no és vinculant.
