BARCELONA, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -
Cellnex Telecom ha registrat unes pèrdues de 31 milions d'euros en el primer semestre d'aquest 2018 enfront dels guanys de 17 milions obtingudes en el mateix període de l'any passat, a causa de l'impacte del pla voluntari de prejubilacions i baixes incentivades acordat al març en les seves filials Retevisión i Tradia per al període 2018-2019 i pel qual la companyia provisionó en el primer trimestre un total de 55 milions d'euros.
En una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la companyia de telecomunicacions ha explicat que el resultat net s'hauria situat sense aquest impacte en uns guanys de 15 milions d'euros, recollint l'efecte d'un augment del 23% en les amortitzacions i d'un repunt del 45% en els costos financers associats al creixement del grup i la seva ampliació de perímetre.
Els resultats de la companyia, presentats sobre la base de la nova normativa comptable IFRS16, inclouen uns ingressos de 439 milions, un 16% més respecte als 379 milions de l'any passat, mentre que l'Ebitda s'ha situat en els 291 milions, un 20% més respecte als 243 registrats en el mateix període de l'any passat.
El conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, ha destacat que la companyia compta amb unes vendes futures contractades de 16.000 milions d'euros, la qual cosa reflecteix la "fortalesa" de la companyia.
Per línies de negoci, els Serveis d'Infraestructures per a operadors de Telecomunicacions mòbils van aportar als ingressos totals el 65%, amb 284 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 30% respecte a juny de 2017, mentre que l'activitat d'infraestructures de difusió va aportar un 27%, amb 116 milions d'euros.
El negoci de xarxes de seguretat i emergència i solucions per a la gestió intel·ligent d'infraestructures urbanes (IoT i Smart cities) va contribuir a un 9% dels ingressos, amb 38 milions d'euros.
A data 30 de juny de 2018, Cellnex comptava amb 22.035 emplaçaments: 8.179 a Espanya, 8.018 a Itàlia i 5.838 a Holanda, França, el Regne Unit i Suïssa, als quals se sumen 1.416 nodes (DAS i Small Cells) --el nombre d'emplaçaments d'aquest últim tipus ha crescut un 20%--.
Per països, el 47% dels ingressos i un 56% de l'Ebitda es generen fora del mercat espanyol, sent Itàlia el segon mercat més important, amb un 29% dels ingressos.
247 MILIONS D'INVERSIÓ
Cellnex Telecom ha realitzat inversions aquest primer semestre per un valor de 247 milions d'euros, destinats principalment a la generació de nous ingressos, millores de l'eficiència i manteniment de la capacitat instal·lada.
El deute net Cellnex a 30 de juny, sobre la base de la normativa IFRS16, aconsegueix els 2.800 milions d'euros, enfront dels 2.652 milions a tancament de 2017, la qual cosa equival a un ràtio de deute net/Ebitda de 4,8 vegades, i compta amb 1.750 milions d'euros en concepte de tresoreria i deute no disposat.
Així mateix, la companyia ha renovat un préstec per 500 milions sota la modalitat d'una línia de crèdit 'verd', amb venciment en 2023, amb un tipus d'interès parcialment referenciat a l'evolució del rating de sostenibilitat ESG (Environmental, Social & Governance) de Sustainalytics.
De cara al conjunt de l'exercici, Cellnex manté les seves previsions d'un Ebitda d'entre 579 i 589 milions d'euros i un creixement del 10% del flux de caixa lliure recurrent.
OPORTUNITATS A EUROPA
En declaracions a Europa Press, el director financer de Cellnex, José Manuel Aisa, ha explicat que aquest 2018 serà un "exercici extraordinari" fruit dels més de 3.000 milions d'euros que l'empresa ha invertit en els tres últims anys en creixement.
Preguntat per si la companyia està analitzant noves oportunitats, Aisa ha afirmat que sempre estan en un procés actiu de cerca d'oportunitats, prioritzant els països en els quals Cellnex ja està present, per consolidar-se, i altres nous de l'Europa Occidental.
12 CONSELLERS
El consell d'administració de Cellnex Telecom ha nomenat Marco Patuano president no executiu, mentre que el conseller delegat, Tobías Martínez, manté el seu rol com a primer executiu.
El consell passa a estar format per 12 consellers, dels quals set són independents, i compta amb quatre conselleres, el 30% del total.
