BARCELONA 8 abr. (EUROPA PRESS) -
CDC ha assegurat aquest dilluns que no preveu prorrogar els pressupostos catalans, com demanda ERC, perquè suposa "sotmetre's al jou" del 0,7% de dèficit de l'Estat i implementar així retallades a Catalunya per valor de 4.000 milions d'euros.
En roda de premsa després de la primera executiva després de la imputació del fins ara secretari general de CDC, Oriol Pujol, tant el secretari d'Organització, Josep Rull, com el vicesecretari de Coordinació Institucional, Lluís Maria Corominas, han reclamat que el debat tingui lloc quan hi hagi concrecions sobre una possible relaxació del dèficit.
Tot i això, han remarcat que l'únic escenari que preveuen és aprovar els comptes amb ERC en base al "pacte d'investidura sòlid" CiU-ERC.
"Tenim un pacte amb ells que ha funcionat de moment: hem garantit l'estabilitat i una activitat parlamentària sòlida", ha sostingut Rull, que opina que CDC manté amb els republicans consensos potents en molts àmbits, inclòs el diagnòstic pressupostari.
Segons ell, per elaborar els pressupostos necessiten saber quin marge de dèficit se'ls imposa una vegada Europa flexibilitzi el de l'Estat, "i, mentrestant, els elements d'acord amb ERC són molt evidents".
Preguntat sobre què opinen que ERC afirmi que els comptes no es podran complir tot i que el dèficit sigui del 2,2%, Corominas ha insistit a abordar el debat quan hi hagi concrecions sobre aquesta qüestió.
LÓPEZ CASASNOVAS
Rull també han opinat sobre les declaracions del catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, que ha demanat un dèficit públic inferior al 2,3% per poder tenir uns pressupostos "realment aplicables".
El secretari d'Organització del partit ha emplaçat l'Estat a escoltar les paraules de López Casasnovas: "Forma part del Banc d'Espanya. No és una persona tercera ni remota, sinó algú que forma part del mateix sistema".
Segons la seva opinió, allò "lògic és que l'Estat sigui sensible a aquest plantejament", i més quan Catalunya aporta el 20% del PIB, ha destacat.
Ha afegit que la prioritat és sortir de la crisi, per la qual cosa "qualsevol millora del finançament és benvinguda, però no pot ser una moneda de canvi" per frenar el dret a decidir.
