Presenta a Madrid, en plena campanya electoral, arguments per avançar a un Estat català des del "diàleg, negociació" i "pacte"
MADRID, 5 des. (EUROPA PRESS) -
La coalició independentista Democràcia i Llibertat (DL), liderada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), enviarà a totes les forces polítiques que surtin elegides a les eleccions generals un document en el qual esbossa els arguments i raons per pactar la independència de Catalunya que, segons la seva opinió, "no es podrà objectar".
El cap de llista per Barcelona, Francesc Homs, ha presentat aquest dissabte a Madrid, en plena campanya electoral, un informe titulat 'Raons per pactar, motius per conviure', acompanyat dels candidats Carles Campuzano, Lourdes Ciuró i Míriam Nogueras, números dos, tres i quatre per Barcelona. "Són raons que existeixen i que mobilitzen el poble de Catalunya", ha dit sobre el document.
Durant la seva intervenció, Homs ha resumit les idees principals recollides en aquest informe que, segons ha afirmat, podria convertir-se en una iniciativa parlamentària en la pròxima legislatura. Amb el seu enviament a la resta de formacions polítiques, Democràcia i Llibertat persegueix avançar en el procés sobiranista a través del "diàleg, negociació" i del "pacte".
Per a Homs, la situació a Catalunya requereix "debat polític": "A la democràcia no li pots dir 'no' de manera indefinida", ha remarcat, referint-se al sentiment nacionalista català.
De fet, ha destacat que el procés cap a la independència "continuarà" si segueix havent-hi una majoria a Catalunya. En aquest sentit, ha dit que està "convençut" que a la seva comunitat autònoma l'independentisme guanyarà les eleccions generals.
JUSTIFICACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA
Al llarg del document, que té 48 pàgines, s'exposen de manera detallada diversos arguments d'ordre democràtic, polític i històric, econòmic i europeu que, segons els favorables a la secessió, justificarien un pacte per aconseguir un Estat català.
"Ha de ser possible trobar una via acordada que faciliti la creació d'un Estat català i que alhora sigui satisfactòria per a l'Estat espanyol", es recull a l'informe, en què també s'adverteix que l'aposta per la secessió és la que "acabarà imposant-se" i que "no es podrà objectar".
En aquest sentit, Homs ha precisat que si s'aconsegueix "negociar" serà "millor per a Catalunya i molt millor per a Espanya": "Sense acord, qui paga les conseqüències és Espanya", ha dit, lamentant que fins ara s'hagin "menyspreat" els arguments a favor de la independència.
El document recull observacions que, en qualsevol cas, insten a canviar de perspectiva per comprendre el problema català, a veure els beneficis i avantatges que suposa la independència per a les dues parts, i demanen el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.
"Si els catalans poden justificar davant de la comunitat internacional que han esgotat totes les vies democràtiques internes espanyoles (...) no es podrà objectar l'actuació pròpia per accedir a la independència", s'adverteix a l'informe favorable a la secessió de Catalunya.
Homs ha defensat aquesta iniciativa explicant que el que és "prioritari" per a la seva formació política és "obeir el poble de Catalunya" i el seu vot a les passades eleccions autonòmiques del 27S, que van donar majoria a la coalició independentista Junts pel Sí, tot i que no va ser absoluta.
Sobre aquesta qüestió, Homs, que ha recalcat que "no hi ha dubte" que l'opció "més majoritària" ha estat la partidària a la secessió, ha criticat que per a l'Estat espanyol "la voluntat dels catalans resultarà sempre minoritària".
A ESPANYA NO HI HA SEGURETAT JURÍDICA
Amb el repartiment d'aquestes "raons" a favor de la secessió, el dirigent català vol saber si l'Estat "està disposat a usar el diàleg" ja que fins ara només ha utilitzat "la força".
En concret, ha criticat la sentència del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitucional la resolució independentista aprovada pel Parlament de Catalunya al·legant que aquesta iniciativa reflectia la "voluntat de negociació" per part de la cambra catalana.
Així, veu negatiu que s'hagi anul·lat aquesta primera voluntat de negociació i creu que demostra la politització de l'Alt Tribunal. De fet, creu que a Espanya s'ha "perdut la seguretat jurídica" a causa dels interessos partidistes.
