BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
L'economista i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, ha pronosticat un creixement de l'1,5% per a Catalunya el 2014 i ha reprotxat el Fons Monetari Internacional (FMI) que pequi de "mojigato" amb les seves previsions per a Espanya.
"Si no torna a haver un xoc de confiança sobre el futur de l'euro, estem sortint de la crisi i hauríem de créixer un 1,5%. Sembla assumible", ha afirmat aquest dijous en roda de premsa durant la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, titulat 'Anàlisi comarcal de la segona recessió de la crisi i perspectives per al 2013'.
Segons Oliver, això vindrà acompanyat d'una creació de llocs de treball, tot i que ha advertit que serà lenta i que els llocs de treball que més creixeran seran aquells de poques hores i a temps parcial, "el lògic en moments de recuperació de cicle".
Segons la seva opinió, el motor d'aquest creixement han de ser les exportacions, si bé ha apuntat a una millora de la demanda interna que ja es comença a intuir amb l'augment de les matriculacions, i el repunt del consum privat i del crèdit, entre d'altres indicadors.
Oliver ha mantingut que existeixen un gran nombre d'empreses i particulars que disposen de "renda retinguda" i que, una vegada recuperin la confiança, tornaran a posar-la en circulació, contribuint així a la reactivació econòmica.
"El que no tornarem a veure és un model de creixement basat fonamentalment en la demanda interna i on el sector exterior jugui en contra del PIB", ha matisat.
En aquest sentit, ha augurat que les comarques catalanes millor posicionades per a liderar el creixement de les exportacions són les costaneres, tenint en compte que geogràficament disposen de més facilitats per transportar els béns i també per atreure a turistes estrangers.
TARRAGONÈS
Segons l'estudi dirigit per Oliver, el Tarragonès ha liderat el creixement de Catalunya entre els anys 2007 i 2012, amb un increment del Valor Afegit Brut (VAB) del 5,04%, davant del retrocés del 4,03% del conjunt de Catalunya.
Això s'explica sobretot pel bon funcionament de la indústria, i més concretament del sector petroquímic de refineria de petroli, que ha experimentat un creixement significatiu durant aquests sis anys.
Altres comarques que han aconseguit valors positius del VAB són la Segarra (+2,3%), el Pla de l'Estany (+1,75%), el Pallars Jussà (+1,29%) i la Noguera (+0,10%), ja sigui per la millora del sector energètic o de l'agroalimentari: "L'agroalimentari creix menys en èpoques de bonança, però resisteix millor les crisis".
També s'han comportat millor que la mitja catalana altres com la Garrotxa (-0,13%), el Barcelonès (-1,16%), el Pallars Sobirà (-1,35%), la Terra Alta (-1,37%), la Val d'Aran (-1,48%), el Baix Ebre (-2,19%), les Garrigues (-2,53%) i el Baix Camp (-2,66%).
En canvi, les zones que han registrat una caiguda més del VAB es concentren a l'entorn de la franja que enllaça el Camp de Tarragona amb les comarques metropolitanes del centre i nord-est del país, que han patit amb especial duresa el "xoc" de la construcció.
Així, han registrat descensos especialment considerables el Baix Penedès (-12,31%), l'Anoia (-11,93%), el Garraf (-10,89%), la Conca de Barberà (-10,69%), el Bages (-10,45%), el Berguedà (-9,09%), el Montsià (-7,76%) i el Vallès Occidental (-7,63%) i l'Oriental (-7,37%).
Analitzant únicament l'any 2012, el PIB català ha baixat en el seu conjunt un 1,36%, però a la província de Tarragona aquesta reducció s'ha situat al 0,69% --gràcies a la indústria energètica i al bon comportament del sector serveis--, mentre que a Lleida la caiguda ha estat del 2,36% per les males collites, fruit de les condicions dolentes meteorològiques, i la construcció.
