BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
CatalunyaCaixa constata el final de la recessió econòmica en el conjunt de territoris de Catalunya gràcies a l'empenta de la indústria i la producció energètica i la contribució positiva del sector agrari, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal 2014 i les previsions per a aquest any del seu responsable, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver.
En roda de premsa aquest dimecres, ha explicat que el 2013 ha estat l'any de transició després dels estralls de la segona recessió de la segona meitat del 2011 i tot el 2012, i que el 2014 està reafirmant els indicadors positius, de manera que l'any podrà finalitzar amb un "creixement general" per a tots els territoris de Catalunya, tot i que amb més dificultats per a les comarques de Lleida.
Tarragona es veu beneficiada per l'increment de la producció energètica, i Girona i Barcelona per la recuperació de la indústria, mentre que Lleida té el motor agroalimentari però és de les quals més pateix la caiguda del turisme, segons les dades de l'anuari, corresponents al 2013.
Preguntat per la possibilitat d'una tercera recessió després de la desacceleració econòmica que s'espera a Europa, Oliver ha reconegut que pot haver menys creixement, però ha descartat tornar a decreixements del PIB ara com ara, "a menys que hi hagi un xoc sobre el futur de l'àrea".
Alhora, ha mantingut la seva previsió que recuperar la feina perduda durant la crisi serà una tasca a molt llarg termini, tot i que s'estiguin creant llocs de treball amb creixements del PIB de l'1%, i ha calculat que costarà "ben bé deu anys".
Oliver ha recordat que la millora del PIB català el 2013 (-0,5%) no es va deure a la millora del sector exterior, com en anys anteriors, sinó a la menor caiguda de la demanda interna.
El millor comportament de l'any ho va registrar l'àrea de Terres de l'Ebre (+0,1%) gràcies a la producció energètica, i també es van comportar millor que la mitja catalana l'eix de Girona i les comarques centrals (-0,3%), mentre que van estar en la mitjana el Camp de Tarragona i l'Eix Metropolità de Barcelona (-0,5%); la pitjor evolució va ser per al Pla de Lleida (-0,8%) i les Comarques de Muntanya (-1,2%).
Un total de 18 comarques van quedar per sobre de la mitja catalana en l'evolució del valor afegit (-0,48%), mentre que la resta van mostrar pitjors registres; la comarca que més valor va crear va ser la Ribera d'Ebre (+3,42%), i la que més va recular va ser l'Alta Ribagorça (-2,89%).
Fent un balanç des del començament de la crisi, en el període 2007-2013 ha tingut la menor contracció de l'activitat el Pla de Lleida (-4%), seguit de l'Eix Metropolità de Barcelona (-4,3%), amb una àmplia dispersió entre el -1,2% del Barcelonès i el -12,7% del Garraf--; la mitja catalana va ser del -4,9%.
En aquests anys, s'han comportat pitjor que la mitja catalana l'Eix de Girona (-5,7%), les Comarques de Muntanya (-5,9%), el Camp de Tarragona (-6%) i Terres de l'Ebre (-6,5%), i la contracció més intensa s'ha donat a les Comarques Centrals, que van retrocedir un 9,8% per l'ajust industrial i la caiguda de la construcció.
