La transició energètica requereix les bateries, segons els experts
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
Catalunya té 103 projectes d'emmagatzematge d'energia amb bateries en tramitació, dels quals 97 són competència catalana i sis són de l'Estat, segons les dades de la Generalitat facilitades a Europa Press.
D'aquests projectes, el 73,8% són a la província de Barcelona (76), mentre que a Tarragona hi ha 16 llicències en tramitació, a Girona, 9 i a Lleida, 2.
En unes declaracions a Europa Press, la directora general d'Energia de la Generalitat, Marta Morera, ha explicat que són instal·lacions "relativament senzilles" que ocupen poc espai i que aglutinen diferents bateries en un mateix contenidor.
Els projectes que està tramitant la Generalitat tenen una potència de 977,2 megawatts (MW), mentre que els altres sis equivalen a 553,08 MW, per la qual cosa la potència total de tots els projectes arriba als 1.530,28 MW.
Es tracta d'una xifra similar a la capacitat instal·lada en un parc eòlic o una planta solar, ja que les bateries s'utilitzen per emmagatzemar l'energia sobrant i no utilitzada de les renovables.
En aquest sentit, el director del Centre Específic de Recerca en Hidrogen de la Universitat Politècnica de Catalunya, Lluc Canals, ha subratllat aquest vincle: "Les bateries tenen sentit en un context de transició energètica; si no, no".
Per caminar cap a un model més sostenible, la Generalitat va aprovar fa poc menys d'un mes un decret llei per regular i incentivar l'emmagatzematge d'energia amb bateries.
Segons Morera, el decret ofereix un marc normatiu més clar per al sector, al mateix temps que promou l'ocupació del territori i la "resiliència" del subministrament elèctric, en un context marcat per l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril.
UN MODEL ENERGÈTIC NOU
L'expert en bateries i director general de Sonnen Ibérica, Franc Comino, ha lamentat la baixa implantació d'aquesta mena de projectes a Catalunya, encara que ha assenyalat que el decret és una oportunitat per crear un nou model energètic més participatiu.
"Un model energètic en què les famílies i les empreses puguin participar donant serveis al sistema, perquè tothom pugui aportar potència i ajudar a evitar col·lapses a la xarxa", ha explicat.
Canals, que ha defensat un model més participatiu, ha assenyalat els inconvenients de les bateries: es fabriquen fora d'Europa i són molt cares, ja que una família hauria de gastar de mitjana uns 3.000 euros per poder emmagatzemar l'energia necessària per a un pis.
