Publicat 04/09/2015 16:37

Catalunya rep el 34% dels 93.103 milions de liquiditat extraordinària

MADRID, 4 set. (EUROPA PRESS) -

Catalunya ha rebut el 34% dels 93.103 milions d'euros de liquiditat extraordinària que el Ministeri d'Hisenda ha concedit a les comunitats autònomes entre el 2012 i el 2014 per diversos instruments, dels quals s'han beneficiat en un moment o altre totes les regions excepte Galícia, Navarra, País Basc i la ciutat autònoma de Melilla.

Així consta a l''Informe de fiscalització de les actuacions desenvolupades per les comunitats autònomes i ciutats autònomes en relació amb els plans economicofinancers (PEF), plans de reequilibri i plans d'ajustament previstos a la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, i amb la gestió del Pla de Pagament a Proveïdors'.

En el document, que recull Europa Press, l'organisme fiscalitzador analitza l'evolució dels mecanismes extraordinaris de finançament autonòmic que s'han posat en funcionament durant aquesta legislatura: el Fons per al Finançament del Pagament a Proveïdors (FFPP) i el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Entre tots dos, Hisenda ha aportat 93.103 milions d'euros als governs regionals, dels quals el 34,24% s'han destinat a Catalunya (37.878,5 milions), el 22,05% a la Comunitat Valenciana (20.525,93 milions) i el 17,6% a Andalusia (16.389,97 milions).

RESTA DE COMUNITATS

La segueixen, a més distància, Castella-la Manxa, amb el 8,01% dels fons (7.461,87 milions); la Regió de Múrcia, amb el 4,6% (4.284,1 milions); les Illes Balears, amb el 4,17% (3.886,92 milions); Canàries, amb el 3,09% (2.880,4 milions), la Comunitat de Madrid, amb l'1,45% (1.346,8 milions); Cantàbria, amb l'1,22% (1.134,9 milions); Castella i Lleó, amb l'1,13% (1.052,4 milions); i el principat d'Astúries, amb l'1,1% (1.026,1 milions).

Per sota del punt percentual han quedat Extremadura, que ha rebut 569,6 milions (0,61% del total), Aragó, amb 512,7 milions (0,55%); Ceuta, amb 82,1 milions (0,09%); i la Rioja, amb 70,8 milions (0,08%).

El Tribunal destaca alhora que aquests fons han "contribuït de manera significativa a injectar liquiditat a empreses i autònoms, a la reducció de la morositat de les administracions públiques, al sosteniment dels serveis públics fonamentals i, a través dels plans d'ajustament associats al mecanisme, a la millora de la situació financera i pressupostària de les administracions adherides".

A més, reconeix que les mesures adoptades en els plans d'ajustament que s'exigien per accedir a aquests diners han estat "consistents i coherents" amb els plans economicofinancers, per la qual cosa no ha calgut prendre mesures addicionals.

Tot i això, tenint en compte que totes les comunitats van incomplir els seus objectius de dèficit entre el 2012 i el 2014, el Tribunal creu que els plans d'ajustament només recollien mesures relacionades amb les condicions de seguiment, remissió d'informació, reordenació del sector públic, reducció del període de pagament de deute comercial i reformes estructurals per al creixement i l'ocupació, però no "mesures d'ajustament extraordinàries", com hauria calgut.

FONS DE PROVEÏDORS

Entrant en el detall dels fons, l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda assenyala que els 30.219,2 milions del Fons de Pagament a Proveïdors ha permès pagar gairebé 6 milions de factures a 67.129 proveïdors de les comunitats autònomes durant les seves tres fases; la primera és la que ha concentrat un import més gran, amb gairebé el 58,6% del total de recursos.

Per comunitats autònomes, ha estat el País Valencià la que ha rebut més diners per aquesta via (7.519,2 milions, 24,88% del total), seguida per Catalunya (6.465,6 milions, 21,4%), per Andalusia (4.955,1 milions, 16,4%) i per Castella-la Manxa (3.956,5 milions, 13,09%).

Tot i això, la regió andalusa ha estat la que més factures ha pagat gràcies a aquest mecanisme (1,27 milions, el 21,54% del total) i també, amb diferència, la que més proveïdors ha atès d'aquesta manera (25.761), gairebé el doble que les dues següents, Castella-la Manxa (13.739) i Catalunya (13.378).

Per tipus de proveïdors, el 49,12% de les factures pagades pel conjunt de les regions corresponia a grans empreses (17.454 milions, el 57,76% del total), respecte del 48,48% de pimes (12.389,1 milions, el 41%); el 2,04% restant corresponia a autònoms, que han rebut així 376 milions (1,24%).

L'antiguitat mitjana de les factures pagades era de 326,53 dies, tot i que en la primera fase era una mica més superior (373,81 dies) i s'elevava fins a 542,18 dies en la segona fase, que s'ha reduït per sota dels 240 dies al final del programa.

Respecte a la finalitat de la despesa, el 61,8% del fons ha estat a proveïdors del sector sanitari, seguit molt de lluny per l'educació (2% dels diners) i els serveis socials (2,3%). El 34,1% restant s'ha repartit entre diversos sectors d'activitat.

FONS DE LIQUIDITAT AUTONÒMICA

Respecte als 39.586,7 milions del FLA posat en marxa el 2012, al qual es van adherir nou regions, se n'han pagat 24.592,1 milions en venciments de principal de deute financer, 259,9 milions en liquidacions negatives del 2008 i 2009, 1.418,5 milions de despeses per interessos, i 13.316,3 milions de proveïdors i creditors. En total, 679.458 factures de 51.184 proveïdors.

Del total de diners del fons, el 52,35% de les factures eren de pimes (62,25% de l'import total), respecte del 40,75% de grans empreses (36,72% dels diners) i el 6,9% de persones físiques (1,03% dels fons). A més, el 56,6% responia a despesa social, el 9,2% a educació, el 9,7% a serveis socials i el restant 24,5% a altres sectors.

El fons es va prorrogar el 2013 per a les mateixes nou comunitats (Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia i Comunitat Valenciana) amb de 23.215,3 milions d'euros, que es van utilitzar per als mateixos fins: venciments de deute i liquidacions negatives del 2008 i 2009 abonades directament per les comunitats (10.359,7 milions), despeses per interessos (773,8 milions) i proveïdors i creditors (12.081,7 milions).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés