Illa presenta davant el món municipal la seva proposta, que tindrà cinc convocatòries
VILANOVA I LA GELTRÚ (BARCELONA), 19 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest dilluns la seva proposta per desplegar la llei de barris, que preveu arribar a mobilitzar més de 1.600 milions entre totes les administracions per rehabilitar les zones més vulnerables dels municipis.
Ho ha fet en un acte a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) amb l'alcalde del municipi, Juan Luis Ruiz; la consellera de Territori, Sílvia Paneque; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, i el vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis, Gerard Sabarich.
Illa ha emmarcat l'impuls de la llei en la seva aposta per "generar prosperitat compartida" i ha defensat que es tracta d'una política de consens que té tres eixos: la transformació física, la transició ecològica i el vessant sociocomunitari.
Així mateix, ha assenyalat la importància d'aterrar les polítiques públiques en un context geopolític de canvis constants i accelerats: "Aquestes coses troben una concreció real al lloc on viuen les persones, que són els barris i les viles".
Així, la Generalitat invertirà 1.000 milions d'euros, mentre que la resta els aportaran els ajuntaments, i hi haurà cinc convocatòries, una cada any, en què les administracions locals hauran de presentar les seves propostes per rehabilitar zones concretes.
Per poder optar a la convocatòria, els barris hauran de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya, que va ser de 15.830 euros el 2023, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), una xifra que s'anirà revisant.
PRIMERA CONVOCATÒRIA, AL JULIOL
La primera convocatòria s'anunciarà aquest juliol, i els ajuntaments tindran fins al setembre o l'octubre per presentar els seus projectes, que no podran incloure la construcció d'habitatges o equipaments (excepte escoles bressol i escoles de música), però sí la seva rehabilitació.
La comissió gestora, formada per la Generalitat i el món municipal, decidirà a finals d'any quins projectes són els beneficiats, perquè es comencin a implementar a 1 de gener, i cada convocatòria tindrà una dotació de 200 milions d'euros.
La idea del Govern és que els projectes siguin amplis i estiguin fets a mida per a les necessitats de cada zona, i els municipis tindran cinc anys per fer les obres i majoritàriament només podran presentar una proposta en cada convocatòria.
Paneque ha defensat que es treballarà "braç a braç" amb els ajuntaments i ha exemplificat l'impacte de la llei amb la recuperació d'espais verds, la creació de zones adaptades al canvi climàtic o la creació de nous serveis públics.
FINANÇAMENT PER MUNICIPIS
La proposta d'Illa, que s'ha presentat davant 55 alcaldes, s'articularà a través d'un projecte de decret que s'aprovarà a finals de juny en un Consell Executiu, i els fons per a la primera convocatòria estan garantits, segons fonts del Govern.
La Generalitat assumirà més pes en el finançament com més petit sigui el municipi: un 75% per als de menys de 5.000 habitants, un 70% per als que en tenen entre 5.000 i 20.000, un 60% per als d'entre 20.000 i 50.000 i un 50% per als de més de 50.000 persones.
Les subvencions seran a cinc anys i d'entre 3 i 12,5 milions d'euros per als municipis de menys de 20.000 habitants o d'entre 6 i 25 milions d'euros per als municipis de més de 20.000 habitants.
El també alcalde de Mataró (Barcelona), David Bote, ha mostrat el seu compromís amb el desplegament de la llei i ha defensat que invertir a les zones més vulnerables és "invertir en igualtat i és combatre la ultradreta".
Gerard Sabarich, que també és alcalde de Rialp (Lleida), ha celebrat la "feina ingent" dels consistoris per millorar l'habitabilitat en el conjunt del territori i ha apostat perquè la llei de barris no depengui dels cicles electorals.
UN PROJECTE SOCIALISTA
La llei de barris és un dels primers projectes que va engegar l'executiu de Salvador Illa amb la creació d'un comissionat dirigit per Carles Martí i adscrit a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més d'una promesa durant la seva campanya electoral.
Es tracta d'un projecte que es remunta als governs socialistes de Pasqual Maragall i José Montilla, quan es van executar set convocatòries entre 2004 i 2010, i es van mobilitzar 1.900 milions d'euros, dels quals es van beneficiar entre 15 i 20 municipis per any.
De fet, l'alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruiz, ha recordat que el seu municipi va ser un dels beneficiats per la llei del tripartit: "Aquesta política de cohesió social va ser fonamental per abordar problemàtiques".
