Publicat 15/01/2021 21:19CET

Catalunya posposa les seves eleccions al 30 de maig per la pandèmia de coronavirus

Papeletas para las elecciones al Parlament del 21D en Catalunya
EUROPA PRESS - Archivo

   El Govern estarà en funcions més de vuit mesos i seran les cinquenes eleccions en 10 anys

   BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -

   El vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha signat aquest divendres el decret pel qual el Govern posposa les eleccions catalanes del 14 de febrer i les convoca pel 30 de maig.

   La decisió s'ha pres sobre la base de les dades epidemiològiques que, segons l'Executiu català, desaconsellaven mantenir la data electoral, tot i que en els últims dies hi ha hagut un encreuament d'acusacions entre partits que asseguraven que l'ajornament responia als resultats que albiren les enquestes, i no a l'evolució del virus.

   Aquestes eleccions són el resultat de la negativa dels partits per investir un president que substituís a l'inhabilitat Quim Torra, que va cessar en el càrrec a finals de setembre de 2020, de manera que, amb la decisió de postergar els comicis, l'Executiu català romandrà en funcions més de vuit mesos.

   Es tracta de les cinquenes eleccions catalanes en els últims 10 anys, ja que després dels comicis de 2010 l'expresident Artur Mas va avançar les eleccions al 2012; després de la consulta popular del 9N de 2014 va tornar a avançar-les al 2015 per presentar-les com un plebiscit per la independència, i després del 1-O i la intervenció de l'autogovern català amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el Govern de Mariano Rajoy va convocar les eleccions del 2017.

   La data inicial, el 14 de febrer, va sorgir, precisament d'aquesta falta d'acord: en no haver-hi un candidat investit en els terminis que exigeix la Llei de Presidència, es van dissoldre les corts de forma automàtica i les eleccions van caure en aquest dia de febrer.

   Amb la vista posada en les xifres de contagi, el Govern ha anat prenent mesures per pal·liar la situació sanitària, també durant les festes de Nadal, que ha permès amb limitacions.

   Cal destacar que durant aquestes festes, a finals de desembre, els socialistes van sorprendre canviant el seu cap de files, Miquel Iceta, i presentant el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat a presidir la Generalitat, cosa que ha fet pujar el PSC en les enquestes electorals.

   També la resta de partits han elaborat les seves llistes i han activat la seva maquinària electoral en les últimes setmanes, durant les quals la gestió de la pandèmia s'ha combinat amb la precampanya, que ha elevat el to de les intervencions, donat que la campanya de les eleccions havia de començar en dues setmanes.

DEBAT SOBRE L'AJORNAMENT

   Arran del repunt de contagis després de les vacances de Nadal, la possibilitat de posposar les eleccions ha anat guanyant força fins que ha estat l'opció majoritària entre els partits catalans.

   En els últims dies el Govern s'ha decantat per posposar les eleccions fins a passada la Setmana Santa i el PSC ha estat l'únic partit que ha defensat amb més claredat que havien de celebrar-se el 14 de febrer, mentre que la resta de partits amb major o menor vehemència apostaven per retardar-les.

   Durant aquesta setmana, s'ha reunit la taula de partits en dues ocasions en els quals la Conselleria de Salut ha presentat xifres amb diversos escenaris que vaticinen l'evolució de la pandèmia i situen el pic epidèmic alguns dies abans de l'inici de la campanya electoral i el de pressió assistencial a les UCI molt a prop del 14F.

   Davant la posició majoritària entre els grups de posposar els comicis, el dijous els socialistes van acceptar moure les eleccions però no més enllà de Setmana Santa i aquest divendres, en l'última taula de partits que havia de reunir-se abans de la decisió final, han proposat convocar els catalans el 14 i 21 de març.

   Una vegada acordat per tots els partits que les eleccions no s'havien de celebrar el 14 de febrer, el debat ha girat entorn de quan haurien de celebrar-se; i en la reunió Aragonès ha traslladat a la resta de formacions la possibilitat de fer-les el 30 de maig.

   La decisió ha estat acollida amb bons ulls per la majoria de partits, excepte pels socialistes i pel PDeCAT --aquests últims demanaven celebrar-les el 25 d'abril o el 15 de maig--, encara que l'oposició ha retret al Govern la falta de previsió i li ha exigit mesures perquè no s'hagin de tornar a posposar.

   Ara la discussió en els propers dies se centrarà en els aspectes tècnics de l'ajornament i les noves eleccions, és a dir, si canviarà el cens, si es podran modificar les candidatures, si es podran recollir avals perquè es presentin nous partits o si el vot per correu s'haurà de tornar a sol·licitar.

   En aquest sentit, el Govern està estudiant la possibilitat de convalidar alguns dels tràmits ja realitzats, com les candidatures presentades o els avals recollits pels partits nous --tot i que necessitarà l'aval de la Junta Electoral Central (JEC)--, i previsiblement les llistes podran modificar-se i es podran presentar noves formacions.

   Davant això, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ja ha advertit que analitzaran el decret que concreti aquests aspectes tècnics perquè considera que no es poden canviar "les regles de joc una vegada iniciada la partida", ja que creu que no s'han de poder fer canvis en tràmits com les candidatures ja presentades pel 14F, i no descarta la possibilitat d'impugnar-ho.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés