Rodríguez assenyala que començarà a treballar de manera bilateral amb aquestes cinc CCAA a partir del proper dilluns
BARCELONA/MADRID, 6 juny (EUROPA PRESS) -
Els governs autonòmics de Catalunya, País Basc, Navarra, Astúries i Canàries han acceptat la proposta anunciada pel cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, a favor d'un acord estatal per l'habitatge, que inclou més finançament i blindar de forma indefinida la protecció pública.
La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anunciat en roda de premsa que aquest acord sortit de la Conferència de Presidents de Barcelona significa que es començarà a treballar amb aquestes comunitats "de manera bilateral" a partir del dilluns que ve sobre habitatge. "La urgència és tal que no tenim un minut que perdre. Davant de l'emergència acció, davant de l'emergència determinació", ha subratllat la ministra del ram que ha celebrat el respatller de "governs responsables" al pla d'habitatge.
El president del Govern ha portat a la XXVIII Conferència de Presidents la seva proposta d'habitatge, que havia traslladada prèviament per carta als presidents autonòmics "per impulsar un nou Acord Estatal per a l'Habitatge amb més finançament, menys especulació i més transparència".
Segons Moncloa, l'objectiu és "que es tripliqui la inversió pública en aquest àmbit", passant dels 2.300 milions en el període 2022-2025 a uns 7.000 milions d'euros per als propers cinc anys. En aquest context, el Govern s'ha compromès a finançar el 60% d'aquesta quantitat i que les comunitats, que també tenen competències en matèria d'habitatge, aportin el 40% dels recursos restants.
Rodríguez ha defensat que les mesures proposades pel Govern amb "fàcilment assumibles". Es tracta, ha explicat, de "un nou Acord per l'Habitatge que plasma la política d'habitatge integral i pública del Govern, que canvia el paradigma, perquè l'habitatge sigui considerat un ben social, a més d'un dret". "Mancada voluntat política, convicció, lleialtat institucional i recursos econòmics", ha denunciat.
Sobre aquest tema, la ministra ha destacat que la proposta ha estat admesa "inequívocament" per cinc CCAA: Catalunya, Euskadi, Navarra, Astúries i Canàries, amb les quals començarà a treballar de manera bilateral a partir del dilluns que ve.
"No fa mancada reglament ni estatuts per dir sí a més pressupost per a habitatge, sí a protegir-la per sempre, i a més transparència", ha afirmat en referir-se a l'actitud de les comunitats autònomes del PP o el govern socialista de Castella-la Manxa que no s'han sumat. "Tenim clar que és la nostra prioritat política, no discutim de competències, tots som competents, ens posem a treballar amb tots els recursos a la nostra disposició", ha resumit.
En aquest marc, l'Executiu també ha proposat blindar de forma indefinida la qualificació dels habitatges de protecció pública finançades amb fons estatals, així com la creació d'una base de dades pública que permeti a la ciutadania i a les Administracions conèixer els preus reals de compra-venda o lloguer.
SUPORTS Al PLA NACIONAL D'HABITATGE
Prèviament, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que s'ha d'abordar el tema de l'habitatge a Espanya i ha demanat compartir diagnòstics i "intentar arribar a acords" en aquest àmbit, al mateix temps que ha agraït a Sánchez la proposta presentada en aquesta matèria.
"Vull agrair que el president del Govern ens hagi fet una proposta per anar més enllà en polítiques d'habitatge i vull dir que, des de Catalunya, seguirem intentant estar a l'avantguarda en totes aquestes qüestions", ha expressat.
Per la seva banda, el lehendakari, Imanol Pradales, ha traslladat que, si ben Euskadi no forma part del pla estatal d'habitatge que proposa Sánchez, coincideixen en la necessitat de "augmentar l'oferta, tant pública com a privada", i observen "positivament" que s'incrementi la inversió en habitatge protegit.
Respecte a la proposta de mantenir la qualificació permanent de la VPO, el Lehendakari ha destacat que es tracta d'una mesura que "ja es ve fent a Euskadi des de 2003" i ha assegurat que les dades de registre d'habitatges "ja es comparteixen a Euskadi". "Euskadi és la comunitat que té major ràtio d'habitatge protegit en el conjunt de l'Estat", ha remarcat.
Més enllà d'aquestes qüestions, en l'àmbit de l'habitatge, Pradales ha plantejat algunes propostes addicionals, com rebre finançament extraordinari per part de l'Estat per aquells que "estem fent els deures, declarant zones tensionadas, a fi d'augmentar l'oferta d'habitatge equilibrat, perquè no tots estan fent els deures i Euskadi sí els està fent".
IMPULSAR HABITATGE ASSEQUIBLE
El president del Principat d'Astúries, Adrián Barbón, ha lamentat que no s'hagi arribat a un acord en matèria d'habitatge i ha confirmat que Astúries se sumarà al nou pla estatal d'habitatge, que preveu una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals el 40% haurà de ser complementat per les autonomies. La seva comunitat rebria una aportació estatal que podria superar els 200 milions d'euros, la qual cosa permetrà impulsar la construcció d'habitatge públic assequible, segons ha defensat.
Barbón ha anunciat a més que la futura llei d'habitatge del Principat blindarà l'habitatge de promoció pública per evitar la seva especulació i venda, i crearà un observatori autonòmic d'habitatge.
Així mateix, ha proposat la distribució de les inejecuciones pressupostàries de fons europeus destinats a la rehabilitació entre aquelles comunitats que tenen projectes i capacitat d'execució i aporten fons propis i continuar transferint a Euskadi els sòls encara avui pertanyents a l'Estat que tinguin un planejament urbanístic adequat i pactat amb els ajuntaments per construir habitatge protegit.
En aquest sentit, la presidenta del Govern de Navarra, María Chivite, ha lamentat que no hi hagi hagut acords en matèria d'habitatge, alguna cosa que ha atribuït a "interessos partidistes que han distorsionat" la trobada. ".
Chivite ha recordat que el president Pedro Sánchez "havia proposat un pacte per l'habitatge" i ha ressaltat que dos de les mesures incloses en aquest pacte, com són "blindar" els habitatges públics de manera indefinida i fer un observatori públic de les dades d'habitatge, ja s'estan duent a terme a Navarra. Si bé ha reconegut que Navarra no entra "en aquest pacte de repartiment en les comunitats", s'ha compromès a "incrementar l'esforç pressupostari en matèria d'habitatge".
CANÀRIES TAMBÉ HO RECOLZA
A part de la immigració, Clavijo ha mostrat també el seu suport al pla d'habitatge proposat pel president Pedro Sánchez. A més ha dit que li va suggerir al president donar-li "més potència de pegada" si s'admet que comunitats autònomes i corporacions locals puguin destinar el superàvit a la construcció d'habitatge públic, sostenible i protegida.
Igualment ha reclamat el suport del Govern per a la modificació de la llei de bases i del règim local amb la finalitat de que els ajuntaments, a través de mesures fiscals, puguin "penalitzar o restringir" la compra d'habitatge per part d'estrangers ja que a Canàries representa un terç de les operacions, mesura que ha estat avalada ja en el Comitè de les Regions de la Unió Europea.
