BARCELONA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat i el Govern basc han fet front comú davant de l'Estat per defensar un model comercial propi i han formalitzat aquest dilluns la Declaració de Barcelona, un document que advoca pel comerç de proximitat i l'equilibri entre els diferents formats de distribució i que mostra el rebuig dels dos governs respecte la legislació estatal, que envaeix competències.
El secretari general de la Conselleria d'Empresa i Ocupació, Xavier Gibert, ha presidit aquest dilluns la reunió, a la qual també han assistit el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, i el director general del Govern basc, Jon Zarate, a més de representants de patronals de comerciants i organitzacions empresarials de Catalunya i País Basc, ha informat el Govern en un comunicat.
La Declaració de Barcelona adverteix que la "implantació d'un model per part del Govern espanyol pot posar en perill el model de comerç urbà, destruir llocs de treball i provocar la desertització de pobles i ciutats".
També incideix en la vulneració de competències i la "imposició de lleis inconstitucionals" que impedeixen a les comunitats defensar el seu propi model comercial, així com exercir les seves polítiques en aquesta matèria.
Catalunya i el País Basc enviaran el document a les administracions de tot l'Estat i a les entitats representatives del sector per a consensuar un posicionament comú en matèria d'ordenació comercial davant de l'executiu de Mariano Rajoy, i aquest primer document, d'anàlisi jurídic, es complementarà amb dades sobre els efectes de la normativa estatal a la societat.
El text té el suport de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pimec Comerç, la Confederació d'Associacions de Comerciants, hostalers i empreses de serveis del País Basc (Euskaldendak), Plataformes de Comerç Urbà i la Confederació Basca de Comerç (Euskomer).
LEGISLACIÓ ESTATAL
La Declaració de Barcelona analitza totes les normatives estatals que afecten les competències de les comunitats en matèria comercial, com el Reial decret Llei 20/2012 del 13 de juliol de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, que afecta la regulació dels horaris comercials i de diferents modalitats de venda.
Así mateix, la Llei 12/2013 del 2 d'agost de mesures per a la millora del funcionament sobre la regulació de la cadena alimentària afecta l'àmbit competencial d'inspecció i control de les autonomies a favor d'una Agència d'Inspecció i Control Alimentari de nova creació.
El Pla integral de suport a la competitivitat del comerç minorista d'Espanya del 2013 i avantprojecte de Llei Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, així com l'avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 12/2012 del 26 de desembre de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis són altres normatives que el text recull per la vulneració de competències autonòmiques que suposen.
El document també recull el Projecte de Llei de garantia de la unitat de mercat, sobre la concessió de llicències d'implantació d'empreses i la creació d'una nova estructura que aglutini el control sobre la regulació de l'activitat econòmica.
