BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
La Cambra de Barcelona ha presentat una estratègia per duplicar la indústria catalana en el sector de la defensa en 5 anys i accelerar així la seva entrada al mercat europeu, amb l'objectiu de moure 1.000 milions d'euros més a l'any i crear 10.000 llocs de feina: "És un mercat amb unes barreres d'entrada molt altes, però a llarg termini proporciona molta estabilitat i marges".
Ho ha explicat l'exconseller i responsable tècnic de l'estudi, Roger Torrent, en una roda de premsa aquest dilluns per presentar 'El potencial de la base tecnològica i industrial d'ús dual a Catalunya', de l'Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira.
L'estudi, que identifica 812 empreses amb activitat o potencial en tecnologies de doble ús, alerta que el repte de Catalunya en el sector de la defensa és de posicionament, no de recursos.
Per la seva banda, Rovira ha destacat l'oportunitat de transformació del teixit econòmic i empresarial que representa la defensa a Catalunya i ha assenyalat la necessitat de visualitzar la política de defensa com una política industrial i tecnològica en clau de defensa: "És una oportunitat que no podem deixar passar".
També ha puntualitzat que el pla presentat aquest dilluns no serà possible sense una "estratègia ben definida basada en la col·laboració públicoprivada" i ha assegurat que, malgrat l'increment extraordinari de la despesa en defensa, l'economia catalana no està rebent els contractes que podria assumir.
"Aspirem, com a mínim, en un període de 4 anys a incrementar la despesa i el valor afegit d'aquest sector en 1.000 milions d'euros i crear fins a 10.000 llocs de feina", ha assenyalat Rovira, tot i que ha dit que aquest és un llistó de mínims, ja que Catalunya té el potencial per superar-lo.
Actualment, el sector de la indústria dual a Catalunya té un impacte d'uns 1.800 milions d'euros i 28.000 llocs de feina.
INDÚSTRIA DUAL
Torrent ha assenyalat que la indústria dual, que intersecciona els usos de defensa amb la innovació civil, cada vegada té més força i va mutant cap a una convergència més gran i ha explicat que un dels objectius de l'estudi és definir una estratègia que faciliti a les empreses catalanes mentalitzar-se d'aquest nou context mundial per "aprofitar-lo en tot el seu potencial operatiu" en els pròxims anys.
"Per nosaltres és clau definir una narrativa pròpia, una identitat estratègica, és a dir, què vol ser Catalunya en aquest nou marc?", ha puntualitzat, i ha dit que precisament això és el que fa l'informe, mapar tot l'ecosistema.
A més, ha destacat que la cadena de valor en el sector de la defensa és diferent a la resta, ja que només hi ha un comprador final, un client únic que és l'Estat, i això "condiciona el mercat".
ESTRATÈGIA TRANSFORMADORA
L'estudi identifica quatre grans perfils d'empreses que ja estan integrades en l'ecosistema de defensa o que tenen el potencial per convertir-se en actors clau del sector, com les 'dual-ready', empreses amb capacitats industrials consolidades en àmbits com l'automoció, l'aeronàutica o el sector mèdic i que es podrien endinsar en el mercat de la defensa "amb el suport adequat".
També proposa 11 mesures concretes per transformar el sector de la indústria, que inclouen la creació d'un programa de conversió industrial 'Fit for Defence', una acceleradora de certificació, una oficina per captar fons europeus i el desenvolupament de consorcis industrials per competir en grans projectes.
L'estratègia posa el focus en 11 sectors d'activitat importants en l'economia catalana: mobilitat terrestre, marítima i aèria; espai; comunicacions i sensors; ciberseguretat i encriptació; vehicles no tripulats i robòtica; simulació i gaming; activitats auxiliars; consultoria de defensa, i armament i munició.
SÀMPER
L'acte de presentació d'aquest informe, que compta amb la col·laboració d'Acció, l'agència pel creixement de l'empresa de la Conselleria d'Empresa i Treball, també ha comptat amb la participació del conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper; el conseller d'UE i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president de la Cambra, Josep Santacreu.
Sàmper ha explicat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va demanar a la Conselleria d'Empresa el setembre del 2024 començar a treballar en l'àmbit de la defensa: "Tranquil·litat, hi estem a sobre".
En aquest sentit, ha assegurat que el Govern fa una aposta "clara i contundent" en aquest sector, per ser capaços de generar els instruments necessaris per ser cada vegada més autònoms.
DUCH
Duch ha defensat que les institucions públiques catalanes no poden escapar del debat sobre el sector de la defensa, menys encara quan la política de seguretat i de defensa s'està convertint en una realitat europea i una part important de recursos de la mateixa Unió Europea s'està començant a mobilitzar per a "l'obtenció de les capacitats necessàries per poder aconseguir la tan esmentada i discutida autonomia estratègica".
Ha considerat que el context internacional actual ha posat fi a dècades de despreocupacions per la seguretat d'Europa per part dels europeus i ha assenyalat la necessitat d'invertir en seguretat i llibertat, ja que "hi ha molta pressa per aconseguir, si més no, aquesta autonomia estratègica".
A més, ha destacat que el finançament en defensa i seguretat no es pot fer "en detriment d'altres polítiques, sobretot socials", i ha assenyalat que Catalunya compta amb una posició geogràfica estratègica per al mercat europeu.
SANTACREU
Santacreu ha explicat que aquest estudi aporta una reflexió important sobre la capacitat de la indústria catalana per reconvertir-se, diversificar-se i adaptar-se als temps actuals, ja que Europa està potenciant la seva estratègia de defensa: "En aquest escenari volem respondre a quin paper pot tenir Catalunya en aquest procés, gràcies a la seva base industrial i tecnològica".
Segons Santacreu, els temps canvien cada dia i de manera accelerada, per la qual cosa ha assenyalat que Catalunya ha de saber si vol jugar o no en aquest nou escenari: "Es tracta d'aspirar a allò que podem aconseguir per les nostres capacitats".
