Actualitzat 13/07/2025 11:24

Catalunya, Madrid, Euskadi, València i Múrcia van tancar el 2024 amb un saldo pressupostari negatiu, segons un informe

Archivo - Foto de família de les autoritats assistents a la XXVIII Conferència de Presidents, al Palau de Pedralbes de Barcelona
Kike Rincón - Europa Press - Archivo

Extremadura va ser la comunitat amb més romanent, fins a un 1,6% del PIB

MADRID, 13 jul. (EUROPA PRESS) -

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha publicat recentment un informe que situa Catalunya, la Comunitat de Madrid, Euskadi, la Comunitat Valenciana i Múrcia com les cinc autonomies que van tancar el 2024 amb un saldo pressupostari negatiu, mentre que Extremadura va ser la comunitat amb més romanent, fins a un 1,6% del PIB.

Així es desprèn de l'informe sobre l'estimació del saldo estructural de les comunitats que han elaborat Manuel Díaz (Fedea), Carmen Marín (Fedea) i Diego Martínez (Universitat Pablo Olavide i Fedea).

Després de fer ajustos sobre el saldo pressupostari, els experts han estimat un saldo estructural de les comunitats del -1,1% del PIB el 2023 i el 2024.

Sense fer ajustos i atenint-se únicament al saldo pressupostari, les comunitats amb un dèficit pressupostari el 2024 van ser la Comunitat Valenciana (-1,9%); Murcia (-1,1%); el País Basc (-0,6%); Catalunya (-0,4%) i Madrid (-0,2%).

Per contra, tenint en compte el saldo pressupostari, les comunitats que van obtenir superàvit van ser Extremadura (1,6%); Navarra (1%); les Canàries i Astúries (0,9%); Cantàbria (0,8%); Andalusia (0,7%); les Balears i Aragó (0,3%); Galícia (0,2%) i Castella - la Manxa. En el cas de Castella i Lleó i La Rioja, el saldo és del 0%.

PERÒ HI HA AJUSTOS

En el seu informe, Fedea ha fet diferents ajustos, com traslladar les liquidacions del sistema de finançament autonòmic al seu any natural: "Aquest ajust de liquidacions es va elevar al 0,1% el 2023 i al 0,7% el 2024, tots dos en termes de PIB", explica.

En segon lloc, s'ha descomptat l'efecte del cicle econòmic sobre els comptes públics; en aquest sentit, situades totes les CA en una fase expansiva del cicle, aquest ha generat uns superàvits públics del 0,1% del PIB i 0,2% del PIB el 2023 i 2024, respectivament.

A l'efecte del càlcul, aquests superàvits cíclics incrementaran els valors negatius dels saldos estructurals. Finalment, "també s'ha de minorar el saldo pressupostari en l'import de les operacions no recurrents".

En aquest context, Fedea destaca l'"heterogeneïtat" entre comunitats autònomes. "Aquest desequilibri estructural estimat aconseguiria cotes al voltant del -2% del PIB a 22 CA com la Valenciana, Catalunya i la Regió de Múrcia. Només a dues regions es troba un saldo estructural positiu: les Canàries i Navarra", sentencia l'informe.

Contador