Publicat 20/04/2014 11:41

Catalunya inspira una aposta per la nació basca i el dret a decidir al País Basc

Bilbao i Pamplona acullen els actes dels partits nacionalistes

BILBAO, 20 abr. (EUROPA PRESS) -

El procés independentista emprès per Catalunya ha inspirat als nacionalistes bascos a fer una renovada aposta al País Basc per "la nació basca a Europa" i el dret a decidir, amb la mirada fixada també en el referèndum d'Escòcia.

En la celebració de l'Aberri Eguna aquest diumenge, Bilbao i Pamplona acullen els actes commemoratius dels partits abertzales, que tampoc, en aquesta ocasió, celebren units el 'Dia de la Pàtria Basca'.

La capital biscaïna, com cada any, ha estat l'escenari elegit pel PNB per celebrar aquesta jornada, mentre que Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna (AB) s'han sumat a la manifestació i els actes festius programats per la xarxa 'Independentistak' a Pamplona.

Acostumada a anar per davant sempre pel que fa a reivindicacions sobiranistes, el País Basc s'ha vist, en aquesta ocasió, arrossegada per la força que ha adoptat en aquests últims mesos el procés sobiranista català.

El PNB, que es va presentar a les eleccions amb un programa en el qual apostava per un nou estatus polític, que fos acordat al Parlament basc i sotmès a la ratificació de la ciutadania, una vegada en el Govern basc es va marcar com a objectiu principal afrontar, primer, la crisi i la consolidació de la pau.

El tema de l'avanç cap a l'autogovern, tot i que sense abandonar-ho, ho posposava a la segona part de la legislatura.

Durant llargs mesos, la formació jeltzale i l'Executiu autònom han incidit en "les diferències" que havia entre País Basc i Catalunya, amb situacions molt diferents i processos diferents, però als últims dies semblen acostar-se al procés català.

La Comunitat Autònoma Basca comptava, a més, en el seu haver amb el qual es va denominar com 'Pla Ibarretxe', la proposta un altre Cop Estatus Polític per a la Comunitat de País Basc que va fer el 2003 el llavors lehendakari, Juan José Ibarretxe, que es va aprovar al Parlament basc el 2004 i que va rebre 'el cop de porta' del Congrés l'1 de febrer del 2005.

L'ex president del Govern basc va promoure, a més, una Llei de Consulta, també recolzada el juny del 2008 per la Cambra autonòmica, que va declarar il·legal el Tribunal Constitucional; el referèndum per al qual ja hi havia data establerta, el 25 d'octubre del 2008, no va arribar a celebrar-se.

Amb aquests precedents, les aspiracions sobiranistes al País Basc van semblar quedar-se guardades "en un calaix", i l'accés a la Lehendakaritza del socialista Patxi López també va ajudar que en aquests anys aquest debat quedés relegat.

No va ser fins a finals de març quan es va crear una ponència al Parlament per analitzar, una altra vegada, l'autogovern basc i proposar, en el seu cas, un nou estatus polític jurídic, malgrat les reclamacions d'EH Bildu perquè s'abordés des del principi de la legislatura.

Amb el procés sobiranista a Catalunya, que segons les enquestes supera el suport social que té aquesta opció entre la ciutadania basca, i davant de la proximitat de l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca), el PNB sembla haver pujat el to de les reivindicacions a favor del dret a decidir i una nació basca a Europa, qüestions que, d'altra banda, han reclamat històricament en la celebració anual del 'Dia de la Pàtria Basca'.

Els partits no nacionalistes de l'oposició atribueixen el que consideren "una radicalització" del discurs de la formació jeltzale també a la proximitat de les eleccions municipals i forals del pròxim any i al temor a perdre cotes de poder a favor de l'esquerra abertzale.

"EL PAÍS BASC MIRA A EUROPA"

Pendents també d'allò que pugui ocórrer a Escòcia amb el referèndum independentista --previst per al 18 de setembre--, així com a altres llocs europeus, el PNB celebra aquest diumenge l'Aberri Eguna a la Plaça Nova de Bilbao amb el lema "País Basc Europara begira (el País Basc mira a Europa)".

"Mirem a Europa perquè som Europa. En ella està el nostre lloc com comunitat nacional", assegura la formació jeltzale en el manifest que ha elaborat amb motiu de l'Aberri Eguna, que expressa el desig dels jeltzales de tenir "veu pròpia en un concert mancomunat".

En aquest dia, el PNB reivindicarà "el reconeixement del poble basc i el dret que li assisteix a decidir lliure i democràticament el seu futur en igualtat de condicions amb la resta de nacions" del seu entorn, sense renunciar a conformar "la pàtria dels bascos", que inclogui Navarra i el País Basc francès, dividida en "dues realitats diferents, en dos estats que es resisteixen a reconèixer el seu caràcter diferencial".

La formació jeltzale es mostra convençuda que "la pervivència de la violència" --ETA ha existit durant més de 50 anys i va abandonar la lluita armada fa dos i mig-- "ha impossibilitat durant anys canalitzar el gran desafiament d'impulsar i renovar la capacitat d'autogovern".

Ara creu que és el moment, ja "sense violència pel mig", "d'aprofundir en ell", mitjançant el diàleg.

"El País Basc és una vella Nació que es renova i enforteix. El País Basc ha de ser Nació a Europa, al costat d'algunes que ja estan, com Estònia o Croàcia, al costat d'altres que demanen pas, com Escòcia, Flandes o Catalunya", assegura.

En resposta a les advertències que, en cas d'independitzar-se, el País Basc i Catalunya es quedarien fora de la UE, el PNB afirma que la Unió Europea "haurà de reconèixer les realitats nacionals i arbitrar mecanismes jurídics per a l'habilitació de la seva ampliació interna".

EH BILDU

Les formacions que integren EH Bildu --Sortu, EA, Aralar i Alternatiba-- que, juntament amb Abertzaleen Batasuna (AB), van celebrar l'Aberri Eguna dissabte a la tarda a la localitat basca francesa de Larresoro, celebren aquesta jornada a Pamplona, sumant-se a la convocatòria de la Xarxa 'Independentistak'.

Així, marxaran en manifestació, a partir de les 12.00 hores dels Cines Golem de la capital navarresa, sota el lema "Gehiengoaren nahia, Independentzia/El desig de la majoria, independència", per finalitzar al passeig Sarasate amb un acte polític.

Aquestes formacions sobiranistes d'esquerres tampoc són alienes al context europeu i creuen, tal com ha assegurat Sortu, que aquesta edició del 'Dia de la Pàtria Basca' serà "especial" davant de la possibilitat que el mapa d'Europa "pugui conèixer canvis perquè a la ciutadania, tant d'Escòcia com de Catalunya, se'ls doni la paraula".

Davant del convenciment que "no hi ha escletxa per aconseguir un acord bilateral" amb l'Estat sobre "el dret a decidir", l'esquerra abertzale adverteix dels qui, com el PNB, recorren a aquesta "maniobra de distracció que pot portar a la frustració" al poble basc.

Per aquesta raó, emplaça a "deixar de mirar a Madrid" per aconseguir, a través de l'acord entre els bascos, "donar la paraula i la decisió al poble".

Així, apel·la a "impulsar la via basca cap a la sobirania" en un camí en el qual espera que se sumin tots els independentistes.

Amb desconfiança davant del fet que es "posi a refredar aquest tema a la seu institucional", en al·lusió a la ponència d'autogovern conformada al Parlament basc, l'esquerra independentista insta al PNB a aclarir-se "i dir el que vol", i a sumar-se a la resta de partits que aposten pel dret a decidir per aconseguir la sobirania; "Junts ho podem aconseguir", assegura Sortu.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés