Les dades noves milloren significativament la precisió respecte a les dues rondes anteriors
BARCELONA, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que depèn de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, ha finalitzat la tercera cobertura LiDAR de Catalunya, que permet crear models digitals d'elevacions del terreny mitjançant un sensor làser i identifica edificis, muntanyes o masses forestals.
La cobertura LiDAR serveix, per exemple, per generar mapes de zones inundables, estudiar la vegetació per planificar prevencions d'incendis o conèixer el volum d'edificis per saber quan s'omplirà un dipòsit de residus, segons informa la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica aquest divendres en un comunicat.
El núvol de punts LiDAR és un conjunt de punts posicionats en l'espai tridimensional que descriuen la superfície del territori, amb unes dades que l'ICGC publica de manera gratuïta i descargarble per a tots els interessats.
PUNTS CLASSIFICATS PER CATEGORIES
Els punts de la base de dades es classifiquen en diferents categories com terreny, edificis o vegetació, i permet generar models detallats de l'elevació del terreny.
Per capturar les dades de la tercera cobertura, l'ICGC ha fet servir un sensor aeri LiDAR i fotogràfic, que ha sobrevolat Catalunya en 159 missions de vol entre els anys 2021 i 2023.
La nova cobertura ofereix una densitat mínima de 8 punts per metre quadrat i inclou una imatge simultània amb una resolució de 15 centímetres, una combinació que permet obtenir una descripció precisa de la morfologia del terreny i proporciona eines valuoses per a la seva interpretació i anàlisi.
APLICACIONS EN MÚLTIPLES ÀREES
La primera cobertura LiDAR de Catalunya es va fer entre el 2008 i el 2011, amb una densitat de 0,5 punts per metre quadrat, mentre que la segona es va fer entre el 2016 i el 2017 amb una densitat també de 0,5 punts per metre quadrat.
La tercera cobertura representa un pas significatiu en l'evolució de la qualitat i la precisió de les dades recollides, i pot ser una eina clau per a la gestió territorial i l'estudi ambiental a Catalunya, amb múltiples aplicacions en cartografia, planificació urbanística i estudis científics.
Les dades serveixen per crear models d'elevació i de superfícies o per a estudis de vegetació, entre d'altres.
