Publicat 13/02/2021 13:19CET

Catalunya elegeix el Parlament més fragmentat de la història i amb una governabilitat incerta

Els participants al debat de candidats a les eleccions catalanes del 14F, emès per la Sexta l'11 de febrer
JOSÉ IRÚN - LA SEXTA

Les enquestes situen el PSC, ERC i Junts com a favorits amb la incògnita de com afectarà l'abstenció

BARCELONA, 13 febr. (EUROPA PRESS) -

5,6 milions de catalans estan convocats aquest diumenge a les urnes en unes eleccions que podrien deixar el Parlament més fragmentat de la història i en què previsiblement oferiran un escenari postelectoral incert, de difícil governabilitat i sense pactes clars.

Tres partits arriben a la cita electoral amb opcions de victòria, segons les enquestes que s'han publicat aquestes darreres setmanes: el PSC, ERC i Junts es disputen ser la primera força al Parlament en una lluita que es preveu ajustada i fins i tot podria donar-se la situació que el partit més votat no sigui el que obtingui més escons.

El que sí sembla segur és que els resultats d'aquestes eleccions deixaran el Parlament més fragmentat de la història amb vuit o nou partits diferents, amb la irrupció de Vox i l'eventual entrada del PDeCAT.

Sobre la taula hi ha diverses opcions de govern: repetir un Govern de Junts i ERC, fins i tot sumant amb la CUP; un tripartit entre ERC, el PSC i comuns --tant els republicans com els socialistes ho han descartat--; un govern sense independentistes liderat pel PSC, tot i que els socialistes han dit que no acceptaran els vots de Vox; el Govern ampli que planteja ERC amb Junts, comuns, la CUP i PDeCAT --tot i que hi ha vetos mutus entre ells--, i fins i tot un Executiu en solitari o en minoria, tot i que sembla difícil.

Els vetos creuats compliquen que qualsevol d'aquestes aliances es produeixi i, malgrat que l'aritmètica parlamentària que deixi el 14F podria acostar a algun dels escenaris, la repetició electoral es pot convertir en un horitzó probable en les setmanes posteriors a les eleccions.

L'INTERROGANT DE LA PARTICIPACIÓ

Un dels factors que pot decantar els resultats cap a un costat o cap a l'altre és la participació, perquè s'augura un descens important de la mobilització dels electors, després que en les últimes eleccions del 2017 s'aconseguís el màxim històric a Catalunya (79,04%).

La por al contagi de coronavirus, la desafecció entre la ciutadania després de l'última legislatura i la gestió de la Covid-19, i la distensió del procés independentista respecte al 2017, poden provocar una alta abstenció, tot i que no es podrà interpretar quina d'aquestes causes provocarà més abstenció i és impredictible avançar si afectarà més a uns partits que a uns altres.

LLUITA ENTRE ERC I JUNTS

Davant aquest escenari, una de les lluites principals que es hi haurà aquest diumenge és la de l'hegemonia del bloc independentista entre ERC i Junts, després que els de Carles Puigdemont s'imposessin al 2017 per poc més de 12.000 vots i després d'una legislatura amb divisions constants entre els dos socis del Govern.

No obstant això, els republicans, amb Pere Aragonès com a candidat, han defugit del cos a cos amb Junts durant la campanya, i ha plantejat el 14F com una elecció entre "ERC o el bloc del 155" que liderarà el PSC, en una apel·lació a concentrar el vot independentista per evitar una victòria socialista, i han alertat de la possibilitat que el PSC aconsegueixi la Presidència amb els vots de Vox, malgrat que el PSC ho rebutgi.

Si que ha entrat en els retrets amb els seus socis en la Generalitat la candidata de Junts, Laura Borràs, que ha situat el seu partit com la garantia que hi haurà un Govern independentista en la propera legislatura i que no hi haurà un tripartit com el que, a parer seu, hi ha a l'Ajuntament de Barcelona i al Govern central, sense estalviar-se les crítiques tampoc al candidat del PSC, Salvador Illa, per la seva gestió de la pandèmia.

Al llarg de la campanya, la candidata de la CUP, Dolors Sabater, s'ha distanciat de Junts i ERC, i ha definit la seva formació com l'única que podria forçar després del 14F un Govern independentista que fos d'esquerres i que permetés avançar cap als drets socials i cap a un referèndum abans del 2025.

Sense tenir la representació assegurada, Àngels Chacón (PDeCAT) ha enaltit el seu partit com la centredreta independentista clau per evitar "un tripartit d'esquerres de Junts, ERC i la CUP" i confia que la implantació de la seva formació a tot Catalunya, on compta amb més de 200 alcaldes, els asseguri un espai en l'hemicicle.

EFECTE 'ILLA'

Davant la divisió de l'independentisme, els socialistes han apel·lat a l''efecte Illa', situant com a cap de llista l'exministre de Sanitat, Salvador Illa, que s'ha erigit com la persona que vol gestionar la Generalitat i superar la crisi sanitària, social i econòmica "passant pàgina a les disputes estèrils" de l'independentisme.

Una decisió que situa Illa com un convidat sorpresa en la disputa electoral --les enquestes no situaven el primer secretari del partit, Miquel Iceta, amb possibilitats de guanyar i sí Illa-- i els partits independentistes i constitucionalistes han centrat les seves crítiques en ell.

Durant la seva campanya, Illa no ha volgut entrar en enfrontaments amb cap dels seus contrincants, ni quan l'han acusat d'haver-se vacunat; cosa que va considerar com el pas del 'Tots contra Illa' al 'Contra Illa tot s'hi val', i ha lamentat que ERC i Junts s'hagin avingut a posar-los un cordó sanitari en un pacte que ha qualificat de la "nova foto de Colón".

Als comuns, Jéssica Albiach, ha centrat la seva campanya a provat de portar a la Generalitat un govern d'esquerres i ha lamentat el pacte independentista per vetar el PSC, que Aragonès "vulgui repetir un govern amb la dreta catalana" de Junts en comptes d'unir-se amb les forces d'esquerres, i que Illa tampoc es vulgui entendre amb els republicans per aflorar un canvi al Govern.

DRETA CONSTITUCIONALISTA

Un altre dels duels destacats serà el de la dreta constitucionalista: està en joc el repartiment de part dels escons que les enquestes preveuen que perdi Cs i està per veure si el PP recuperarà el terreny perdut aquests darrers anys o si Vox és capaç d'irrompre al Parlament amb un 'sorpasso' a populars i taronges.

Davant aquest escenari, Alejandro Fernández ha provat de desmarcar el PP dels altres dos partits, i ha titllat Vox de populista i Cs de no haver provat de formar Govern al 2017, a més de confrontar-se amb el PSC en donar per fet el tripartit i en insinuar que el perfil d'Illa és una línia vermella per conformar una coalició no independentista.

Per la seva banda, Carlos Carrizosa (Cs) ha demanat en la seva campanya evitar un tripartit d'esquerres perquè, a parer seu, seria continuar amb el procés independentista, ha situat el partit taronja com l'"assenyat, fiable i la garantia" que no hi haurà pactes amb independentistes, i ha fiat el canvi a una victòria constitucionalista per un escó més que el soberanisme.

Vox, amb Ignacio Garriga com a candidat, ha afrontat les seves primeres eleccions catalanes erigint-se com la garantia per posar fi a la "màfia separatista" i a l'esquerra.

CAMPANYA ATÍPICA

La campanya electoral ha estat més atípica de l'habitual, amb una data que van acabar fixant els tribunals, mentre les restriccions pel coronavirus conformaven una campanya sense precedents: lluny de les habituals imatges de mítings multitudinaris, que han obligat els partits a prioritzar els actes virtuals, tot i que molts han combinat el format telemàtic amb actes amb aforament limitat, com Junts i ERC, que són els que més han apostat per la presencialitat.

A més, s'ha diferenciat de les campanyes habituals perquè els candidats han compartit protagonisme amb els presos de l'1-O, que van sortir de la presó amb el tercer grau el dia abans de començar la campanya, i també per la successiva aparició de líders estatals i membres del Govern central, que s'han bolcat amb visites freqüents.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés