Les enquestes vaticinen un Parlament ingovernable amb els 'comuns' com a possible àrbitre
BARCELONA, 21 des. (EUROPA PRESS) -
5,5 milions de catalans estan convocats aquest dijous a les urnes en unes eleccions catalanes que serviran sobretot per dirimir si els ciutadans avalen l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha intervingut l'autogovern català i rebutgen la independència, o si donen un nou impuls al procés sobiranista.
En disputa hi ha tres partits que aposten per desplegar, amb matisos, la República que es va declarar al Parlament: JuntsxCat, ERC i la CUP; tres més que rebutgen la independència i van donar llum verda al 155, Cs, el PSC i el PP, i un setè, els 'comuns' (CatECP), que es distancien tant del 155 com de la via unilateral dels independentistes.
Totes les enquestes pronostiquen un Parlament molt fragmentat amb cap partit superant els 40 diputats --la Cambra en té 135-- i també apunten al fet que difícilment cap dels dos blocs aconseguirà la majoria absoluta que se situa en els 68 diputats o, si ho fa, serà per un marge molt estret.
Davant d'aquest escenari, el risc que es dibuixa és el d'un Parlament ingovernable que pot deixar com a àrbitre de la política catalana els 'comuns', un partit que, a més, ja ha avisat que no està disposat a abonar cap dels dos blocs, ni l'independentista ni el constitucionalista.
Els 'comuns' aposten per un pacte d'esquerres en el qual hi hagi ERC i el PSC, però cap sondeig dona possibilitats de sumar a aquestes tres formacions i tant el partit d'Oriol Junqueras com el de Miquel Iceta s'han vetat per considerar antagònics el seu projectes polítics.
UNA CAMPANYA EXCEPCIONAL
La campanya electoral ha tingut tots els ingredients per ser la més excepcional des de la restauració de la democràcia: les eleccions van ser convocades pel Govern espanyol en aplicació del 155, i quatre candidats es troben a Brussel·les -- Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsatí-- i tres a la presó --Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez--.
La favorita segons els sondeigs és ERC que en campanya s'ha reivindicat com el "vot útil" sobiranista per evitar un triomf de Cs i, encara que en principi evitava el tema, al final ha deixat clar que si venç els comicis el seu candidat a la Presidència és Junqueras i no pas Puigdemont.
Si ERC s'ha reivindicat com el vot útil del bloc sobiranista, Inés Arrimadas (Cs), ha fet una cosa semblant però per al bloc constitucionalista, en assegurar que la seva candidatura és el vot guanyador per posar punt i final al procés sobiranista a Catalunya i obrir una nova etapa.
DES DE BRUSSEL·LES
Des de Brussel·les, el cap de llista de JuntsxCat, Carles Puigdemont, ha reivindicat la transversalitat de la seva candidatura i, amb un discurs que ha evitat el xoc amb ERC, ha posat el focus en la necessitat de derrotar el "tripartit del 155" format pel PP, Cs i el PSC per ser restituït com a president.
La CUP, amb Carles Riera al capdavant, ha assegurat que ha estat una campanya "fora del normal, extraordinària en termes pejoratius" amb candidats empresonats, ha confiat a donar la sorpresa i s'ha erigit com la garantia de la implementació d'una república catalana davant l'ambigüitat d'altres forces d'esquerra.
El candidat del PSC, Miquel Iceta, ha protagonitzat una campanya amb el convenciment que pot aspirar a la Presidència: ha defensat que és l'únic que pot conjuminar consensos per ser president i acabar amb l'independentisme alhora que evita el "gir a la dreta" que suposaria una victòria de Cs.
El PP de Xavier García Albiol ha comptat amb l'ajuda del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i per evitar la pèrdua d'escons ha fet dues advertències al seu votant tradicional: que es necessita un PP fort per un Govern constitucionalista i que en algunes províncies es disputen els escons amb ERC i la CUP.
Domènech (CatECP) ha descartat investir Puigdemont i Arrimadas perquè vol superar la divisió en blocs de la societat catalana i aflorar un executiu de progrés amb una ERC que renunciï a la unilateralitat, un PSC que descarti pactes amb el PP, i independents que recullin la transversalitat de Catalunya.
TERMINIS I INCÒGNITES
Segons la llei catalana de la Presidència de la Generalitat, el Parlament té fins al 23 de gener per constituir-se, fins al 6 de febrer per celebrar el primer debat d'investidura i, si no aconsegueix elegir un president, repetir-ho successivament amb el 7 d'abril de data límit; si no ho aconsegueixen, haurien de tornar-se a celebrar els comicis.
Dues incògnites més planegen després del 21 de desembre: si, en cas de victòria d'ERC, Junqueras podria ser candidat a la Presidència malgrat ser a la presó; i si Puigdemont i la resta de consellers destituïts tornaran de Brussel·les per exercir de diputats, davant el risc al qual s'exposen d'acabar també a la presó.
