Actualitzat 19/10/2018 17:27

Catalunya és la comunitat que més triga a recuperar les retallades, segons un informe

La Fundació Rafael Campalans alerta que "la sortida de la crisi està sent desigual"

Protesta contra los recortes
BERRI-OTXOAK - Arxiu

BARCELONA, 19 oct. (EUROPA PRESS) -

Un informe de la Fundació Rafael Campalans assenyala que Catalunya és l'autonomia que més està trigant a recuperar la inversió social que es va reduir durant la crisi econòmica per les retallades que va aplicar el Govern.

Així ho mostra l''Informe social. Recuperació econòmica, feblesa social' del 2018 recollit per Europa Press i que elabora anualment la fundació vinculada al PSC.

Les dades estableixen que Catalunya encara no ha recuperat les retallades de la crisi malgrat la recuperació econòmica i que Castella-la Manxa és la segona comunitat que més triga a recuperar-se, mentre que Balears, Navarra i el País Basc són els que més han recuperat la despesa social.

Exposa que la inversió en polítiques socials a Catalunya va ser l'any passat de 560,87 euros per habitant menys que la que hi havia el 2009; i que en serveis socials s'ha reduït des de 309 euros per habitant l'any 2010 fins a 286.

Una de les causes que apunta sobre la tardança de Catalunya a recuperar les retallades és la "inacció" del Govern en aquestes polítiques socials, ja que considera que no es tracta d'una qüestió de diners sinó de voluntat i prioritat política, i que està afectant principalment l'educació, la sanitat, l'habitatge i els serveis socials.

Un dels àmbits més perjudicats és l'atenció a la dependència, on l'informe critica que el Govern del PP va deixar d'invertir uns 500 milions d'euros, la qual cosa ha provocat limitacions a la Generalitat, però també recriminen que el Govern no ha impulsat les mesures necessàries per reduir les llistes d'espera en sanitat, com creuen que sí que ha fet la Comunitat Valenciana.

També adverteix que hi ha un estancament en la cartera de serveis socials, que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) s'està aplicant de manera "restrictiva" perquè solament s'han acceptat 5.621 de les 71.300 sol·licituds presentades, i que la Generalitat no està atenent a la infància en risc de pobresa.

RISC DE POBRESA

L'informe relata que l'economia catalana està gaudint d'una evolució positiva però "la sortida de la crisi està sent desigual" perquè les desigualtats socials generades durant la crisi s'estan convertint en desigualtats estructurals.

D'aquesta manera, alerta que l'any passat 1,4 milions de catalans es trobaven en risc de pobresa --el 20% de la població--, mantenint la tendència a l'alça iniciada el 2016.

Principalment el risc de pobresa afecta a les dones --el 20,7% respecte al 19,3 en els homes--, a la població menor de 16 anys --ja que el 28,5% dels menors estan en risc de pobresa-- i a la població estrangera --un 41,6% respecte al 15,7% de nacionalitat espanyola--.

A més, els ciutadans en atur tenen més possibilitats d'estar en risc de pobresa: el 42,8% dels aturats són pobres i el 59,3% estan en risc d'exclusió.

PROCÉS INDEPENDENTISTA

Un dels capítols de l'informe està dedicat a les conseqüències econòmiques i socials del procés independentista, especialment dels fets ocorreguts la tardor passada.

Segons l'informe, la fugida d'empreses i la "incertesa política" d'aquests mesos ha ralentit el creixement econòmic de Catalunya i, malgrat que continua creixent, ho fa amb menor intensitat del que ho hagués fet.

No obstant això, destaca que l'economia catalana i tota Espanya s'ha recuperat "més ràpidament del previst", encara que avisen que l'efecte del procés independentista en l'economia pot tenir conseqüències a llarg termini.

Contingut patrocinat