La Generalitat fa sis mesos que no té president després de la inhabilitació de Quim Torra
BARCELONA, 28 març (EUROPA PRESS) -
Catalunya compleix aquest diumenge mig any amb un Govern en funcions i sense president, perqu fa sis mesos que Quim Torra va ser inhabilitat, en un moment en qu la investidura d'un nou president de la Generalitat est en l'aire, després que aquest divendres fracassés el primer intent per investir el candidat d'ERC, Pere Aragons, i encara no hi ha acord perqu sigui elegit dimarts en la segona volta.
Fa sis mesos, el 28 de setembre, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de Torra a un any i mig d'inhabilitació per desobedincia en no haver despenjat en els terminis que va sollicitar la Junta Electoral una pancarta a favor de la llibertat dels presos de l'1-O de la balconada del Palau de la Generalitat.
Aquesta inhabilitació va deixar el Govern en funcions, perqu el vicepresident, Pere Aragons, va assumir les funcions de president de la Generalitat per amb les competncies limitades.
Com est en funcions, durant aquests mesos no ha tingut algunes de les prerrogatives que posseeix un cap de l'Executiu en plenes competncies, perqu no té la capacitat de cessar ni nomenar consellers, convocar eleccions ni presentar avantprojectes de llei, motiu pel qual no pot impulsar uns nous pressupostos.
D'aquesta manera, la iniciativa del Govern en funcions en aquest mig any s'ha limitat als decrets llei, que és el recurs principal que han fet servir aquests mesos durant la gestió de la segona i la tercera onada del coronavirus.
DISCREPNCIA SOBRE LES ELECCIONS
Abans que Torra fos inhabilitat, ERC va insistir a convocar eleccions per evitar que els comicis estiguessin fixats per una decisió judicial i reduir el període d'interinatge.
No obstant aix, Junts i Torra mateix es van oposar en argumentar que aix seria com acceptar la inhabilitació, motiu pel qual el president va optar per no anticipar les eleccions i va quedar en mans dels tribunals activar el rellotge per a la convocatria electoral.
INVESTIDURA FALLIDA
En aquest període, Catalunya ha celebrat unes eleccions al Parlament, que al principi el Govern va ajornar fins al maig per les previsions de la pandmia, per el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar aquesta suspensió i els comicis es van celebrar el 14 de febrer.
Després de les eleccions, en qu l'independentisme va revalidar majoria absoluta malgrat la victria del PSC en vots --en escons va empatar amb ERC--, Aragons va defensar la necessitat d'arribar a un acord al més aviat possible per formar un nou Govern que tingués plenes funcions per gestionar la pandmia i la crisi provocada per la Covid-19.
No obstant aix, les negociacions han anat més lentes del que aspiraven els republicans en un primer moment: es va esgotar el termini de 20 dies hbils per constituir el Parlament i nomenar Laura Borrs presidenta de la cambra, i després el primer ple d'investidura es va celebrar aquest divendres, la data mxima, segons la llei de presidncia.
Aquesta vegada, esgotar el termini no ha estat suficient perqu ERC i Junts arribessin a un acord per investir Aragons, malgrat que els republicans sí que han aconseguit un pacte amb la CUP.
Després de la investidura fallida de divendres, est per veure si abans de la segona volta, que se celebrar dimarts, ERC i Junts aconsegueixen desencallar les negociacions perqu Aragons sigui investit i hi torni a haver un president en plenes funcions, per quan queden dos dies per al ple encara no s'ha un acord tancat.
Si en aquesta segona volta Aragons tampoc no aconsegueix ser elegit, comenar a córrer el rellotge de la investidura i s'obrir un termini de dos mesos que acabaria el 26 de maig: si en aquest període ni Aragons ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automticament el Parlament i es convocarien eleccions.
Els nous comicis s'haurien de celebrar 54 dies després que s'esgoti el termini, és a dir, el 19 de juliol, de manera que el Govern en funcions es podria allargar fins a l'estiu.
