Publicat 28/03/2021 10:55CET

Catalunya compleix mig any amb un Govern en funcions amb la investidura d'Aragonès en l'aire

El vicepresident de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i la portaveu del Govern i consellera de la Presidència en funcions, Meritxell Budó, en la reunió del Consell Executiu.
GOVERN

La Generalitat fa sis mesos que no té president després de la inhabilitació de Quim Torra

BARCELONA, 28 mar� (EUROPA PRESS) -

Catalunya compleix aquest diumenge mig any amb un Govern en funcions i sense president, perquè fa sis mesos que Quim Torra va ser inhabilitat, en un moment en què la investidura d'un nou president de la Generalitat està en l'aire, després que aquest divendres fracassés el primer intent per investir el candidat d'ERC, Pere Aragonès, i encara no hi ha acord perquè sigui elegit dimarts en la segona volta.

Fa sis mesos, el 28 de setembre, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de Torra a un any i mig d'inhabilitació per desobediència en no haver despenjat en els terminis que va sol·licitar la Junta Electoral una pancarta a favor de la llibertat dels presos de l'1-O de la balconada del Palau de la Generalitat.

Aquesta inhabilitació va deixar el Govern en funcions, perquè el vicepresident, Pere Aragonès, va assumir les funcions de president de la Generalitat però amb les competències limitades.

Com està en funcions, durant aquests mesos no ha tingut algunes de les prerrogatives que posseeix un cap de l'Executiu en plenes competències, perquè no té la capacitat de cessar ni nomenar consellers, convocar eleccions ni presentar avantprojectes de llei, motiu pel qual no pot impulsar uns nous pressupostos.

D'aquesta manera, la iniciativa del Govern en funcions en aquest mig any s'ha limitat als decrets llei, que és el recurs principal que han fet servir aquests mesos durant la gestió de la segona i la tercera onada del coronavirus.

DISCREPÀNCIA SOBRE LES ELECCIONS

Abans que Torra fos inhabilitat, ERC va insistir a convocar eleccions per evitar que els comicis estiguessin fixats per una decisió judicial i reduir el període d'interinatge.

No obstant això, Junts i Torra mateix es van oposar en argumentar que això seria com acceptar la inhabilitació, motiu pel qual el president va optar per no anticipar les eleccions i va quedar en mans dels tribunals activar el rellotge per a la convocatòria electoral.

INVESTIDURA FALLIDA

En aquest període, Catalunya ha celebrat unes eleccions al Parlament, que al principi el Govern va ajornar fins al maig per les previsions de la pandèmia, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar aquesta suspensió i els comicis es van celebrar el 14 de febrer.

Després de les eleccions, en què l'independentisme va revalidar majoria absoluta malgrat la victòria del PSC en vots --en escons va empatar amb ERC--, Aragonès va defensar la necessitat d'arribar a un acord al més aviat possible per formar un nou Govern que tingués plenes funcions per gestionar la pandèmia i la crisi provocada per la Covid-19.

No obstant això, les negociacions han anat més lentes del que aspiraven els republicans en un primer moment: es va esgotar el termini de 20 dies hàbils per constituir el Parlament i nomenar Laura Borràs presidenta de la cambra, i després el primer ple d'investidura es va celebrar aquest divendres, la data màxima, segons la llei de presidència.

Aquesta vegada, esgotar el termini no ha estat suficient perquè ERC i Junts arribessin a un acord per investir Aragonès, malgrat que els republicans sí que han aconseguit un pacte amb la CUP.

Després de la investidura fallida de divendres, està per veure si abans de la segona volta, que se celebrarà dimarts, ERC i Junts aconsegueixen desencallar les negociacions perquè Aragonès sigui investit i hi torni a haver un president en plenes funcions, però quan queden dos dies per al ple encara no s'ha un acord tancat.

Si en aquesta segona volta Aragonès tampoc no aconsegueix ser elegit, començarà a córrer el rellotge de la investidura i s'obrirà un termini de dos mesos que acabaria el 26 de maig: si en aquest període ni Aragonès ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automàticament el Parlament i es convocarien eleccions.

Els nous comicis s'haurien de celebrar 54 dies després que s'esgoti el termini, és a dir, el 19 de juliol, de manera que el Govern en funcions es podria allargar fins a l'estiu.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés