MADRID, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha recordat aquest divendres que qualsevol agent dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que tingui coneixement de la comissió d'un delicte "té l'obligació directa i immediata de posar-lo en coneixement dels jutges", i no hi ha vies administratives intermèdies, ha apuntat.
Catalá s'ha pronunciat així sobre l'ordre del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, que ha demanat que se li remetin a ell els informes sobre possibles delictes de sedició que puguin incórrer les autoritats catalanes abans d'enviar-los a la Fiscalia de l'Audiència Nacional.
El titular de Justícia ha recalcat que els membres dels Cossos i Forces de Seguretat no poden rebre de cap comandament una ordre contrària a la legalitat, així que ha deixat clar que l'ordre de Trapero "pot significar una coordinació interna però en cap cas un filtre o una limitació que es posi en coneixement dels tribunals qualsevol delicte que es pugui cometre a Espanya".
Segons les lleis, els Cossos i Forces de Seguretat tenen condició de policia judicial, i per tant són entitat col·laboradora dels tribunals per mandat de la llei, ha recordat en declaracions a Telemadrid recollides per Europa Press.
QUERELLA PEL 9N
Catalá ha considerat que el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va fer "gairebé un reconeixement de culpa en relació amb el procés que té obert" quan va subratllar que havia organitzat la consulta del 9 de novembre del 2014.
"El senyor Mas deu saber quina és la seva estratègia de defensa davant de la querella que té presentada i davant de la que hipotèticament pugui tenir si comet un delicte de desobediència, de malversació o qualsevol altre dels que s'incorporen als comportaments que s'anuncien d'incompliments de resolucions judicials", ha dit.
Catalá s'ha expressat així preguntat per les paraules de Mas al segon ple d'investidura, en què ha recordat que ja fa un any va fer cas omís al TC i va posar urnes per fer una consulta anul·lada pel Tribunal.
El ministre ha titllat de sorprenent que qui és el representant de l'Estat a Catalunya "se senti orgullós" d'això i ha dit que confia que "sigui més una qüestió de dialèctica política" que una voluntat de saltar-se la resolució del TC, perquè això seria "contrari a l'essència d'un model de convivència democràtic".
Segons el seu punt de vista, el moment actual és important perquè tothom ha d'assegurar que es compleix la llei, que és la regla de la convivència: "Confio que així serà però no hi ha dubte que caldrà estar atents perquè així sigui durant les setmanes que vénen".
D'altra banda, ha afirmat que les paraules del Rei, que va demanar que ningú dubti que la Constitució prevaldrà, posen "en veu alta la reflexió de la majoria dels ciutadans", que volen seguir convivint en el context de la Carta Magna, que és la norma bàsica i la que "reconeix que hi ha un Parlament a Catalunya i permet que hi hagi un govern autonòmic".
