Diu que els fiscals espanyols estan satisfets després de la seva reunió amb els seus col·legues alemanys per parlar de la situació de Puigdemont
MADRID, 13 abr. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat aquest divendres que els grups de JxCat, ERC i la CUP cometran un "error gravíssim" si fan que el Parlament interposi una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per no permetre a Jordi Sànchez (JxCat) acudir a la seva investidura com a president de la Generalitat.
"Amenaçar un jutge perquè no m'agrada el que ha dit em sembla que està fora de lloc", ha declarat en una entrevista en Onda Cero, recollida per Europa Press, on ha lamentat que s'intenti "acoquinar" Llarena "a força d'escarnis, pintades al seu habitatge, tuits ofensius" i, ara, "una querella per fer el seu treball".
"Això està tenint una deriva molt perillosa en un Estat democràtic", ha advertit.
En la seva opinió, els qui impulsen aquesta acció s'equivoquen en optar "per la via del conflicte", i seria millor que tractessin de "treballar per la convivència i el respecte mutu".
En aquest context, ha dit que el que haurien de fer els partits independentistes si no estan d'acord amb les decisions de Llarena és recórrer-les en els tribunals.
D'altra banda, Catalá s'ha referit a la reunió d'aquest dijous a l'Haia (Països Baixos) entre fiscals alemanys i espanyols per parlar de l'euroordre dictada per Llarena contra l'expresident català Carles Puigdemont.
L'objectiu de la Justícia espanyola és reforçar davant el tribunal alemany de Schleswig-Holstein les proves contra el diputat de JxCat pels delictes de rebel·lió i malversació abans que aquest òrgan decideixi sobre la seva entrega o no a Espanya.
Segons ha indicat, el que li ha transmès el fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, és que va haver-hi "una bona reunió de treball" i, per tant, "estan satisfets". "Les institucions funcionen i crec que això és una bona notícia", ha afegit.
Respecte a la possibilitat que la rebel·lió figuri finalment entre els delictes pels quals Puigdemont pogués ser lliurat a Espanya, la qual cosa permetria que el Tribunal Suprem el jutgés per això, el ministre no ho ha descartat.
Segons ha explicat, el procediment derivat de l'euroordre "no ha finalitzat" i encara han de desenvolupar-se "fases successives".
Així, ha apuntat que el fiscal pot "aportar més informació que permeti en el seu cas que el que el jutge Llarena va considerar en el seu acte que estava provat, que és la violència que justifica la rebel·lió, també ho puguin prendre en consideració els jutges alemanys".
El ministre de Justícia espera que la resolució definitiva del tribunal alemany "s'adeqüi el més possible al que el jutge espanyol ha establert", ja que aquest va arribar a les seves conclusions sobre els fets i els delictes després de "mesos d'investigació".
En qualsevol cas, ha destacat que, en la seva resolució inicial, el tribunal de Schleswig-Holstein reconeix que "hi ha hagut delictes contra la unitat d'Espanya", que "hi ha hagut malversació" i que "no hi havia cap limitació als drets polítics" de Puigdemont.
"El tribunal alemany ha reconegut que s'han comès delictes i que es concedirà l'entrega per algun d'ells", ha subratllat.
Després d'indicar que quan en la Unió Europea la col·laboració entre tribunals de diferents països es produeix "de manera gairebé automàtica" quan un d'ells ho sol·licita, Catalá ha afirmat que per això la interpretació del tribunal alemany sobre l'existència o no de violència en el procés independentista català va generar molt debat.
A la seva manera de veure, el tribunal al qual se sol·licita la cooperació per aplicar una euroordre de detenció i entrega hauria de simplement "constatar alguns aspectes formals", més que "entrar en el fons de la qüestió", perquè si es fa això últim es produeix una "incertesa" que, al seu parer, ja s'hauria d'haver superat.
Finalment, el ministre ha assegurat que Espanya i Alemanya ja han "superat i aclarit" l'"incident" relatiu a les declaracions de la seva homòloga d'Alemanya, Katalina Barley, que va posar en dubte que Puigdemont pugui ser processat per malversació i va dir que el normal en un país lliure és que estigués en llibertat.
