Subratlla que si desobeeix el TC se'l pot obligar "pels mètodes coercitius de l'Estat de Dret"
MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha acusat aquest dijous el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, d'"embolicar-se en un victimisme" que falta al respecte a les institucions i busca desviar l'atenció.
Catalá s'ha expressat així en una entrevista a Antena 3 recollida per Europa Press, després que Mas hagi afirmat sentir-se objecte de "caça major" per l'operació de la Guàrdia Civil aquest dimecres a la seu del seu partit.
En l'operació, ordenada pel jutjat del Vendrell (Tarragona) que investiga el cobrament de comissions a canvi d'obres van ser detinguts el tresorer de CDC, Andreu Viloca, i el director d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, entre d'altres.
Catalá s'ha limitat a assenyalar que els jutges duen a terme investigacions amb total independència, milers de sumaris cada dia, i en ocasions demanen ajuda a la Policia Judicial.
Ha afegit que aquest és un cas complex, amb molts detinguts i diversos delictes, i ha confiat que la investigació finalitzi com més aviat millor.
De fet, ha aprofitat per defensar la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal per accelerar les investigacions, que ha estat criticada pels fiscals perquè escurça els terminis d'instrucció.
Respecte a les conseqüències polítiques de l'operació, Catalá s'ha limitat a assenyalar que hi ha un escenari de "governabilitat complicada" perquè Mas "feia ullets a la CUP", els vots de la qual necessita al Parlament per ser investit president, però "la CUP diu que amb partits pròxims a la corrupció no pensa fer res", així que "s'ha quedat sense estratègia".
FER ELECCIONS SERIA UNA "MALA NOTÍCIA"
Amb tot, creu que convocar unes noves eleccions seria una "mala notícia" perquè els ciutadans acabaran "farts" de tant procés electoral, així que ha demanat a "aquells qui han treballat per la ruptura" que s'ocupin de resoldre els problemes dels ciutadans, no de generar més enfrontaments.
Respecte a la consulta del 9N --per l'organització de la qual Mas ha declarat com a imputat--, el ministre ha opinat que potser va faltar llavors "dotar el Tribunal Constitucional de més força per fer executives les seves resolucions", és a dir, en la línia de la reforma acabada d'aprovar.
Catalá ha recalcat que tot i que les Corts Generals es dissolguin a partir de dilluns que ve no hi ha cap buit de poder, sinó que hi ha un Govern, una Diputació Permanent i un Tribunal Constitucional que poden actuar en el cas que el nou Parlament català fes una declaració d'independència. En aquest cas, ha dit, es podrà acudir al TC o als tribunals ordinaris.
Així, ha detallat que la reforma del TC que permet al mateix tribunal fer executives les seves resolucions detalla els passos a seguir i, en cas d'incompliment, és possible aplicar sancions econòmiques o "obligar" la persona en qüestió a través de les vies d'execució subsidiària d'altres administracions.
A Artur Mas, ha dit, se l'obliga "pels mètodes coercitius de l'Estat de Dret", ja que és un ciutadà normal en el sentit que està sotmès a les lleis.
"Quan algú es declara en rebel·lia... Si no pago impostos m'embargaran els comptes", ha posat com a exemple, i ha recordat que també és possible la inhabilitació o l'actuació de les forces de seguretat, que estan "al servei de tots els ciutadans", perquè apel·lar que no es compleixin les lleis va en contra dels principis bàsics de la democràcia.
