Veu una prdua d'"ambició i competitivitat" i demana millores en fiscalitat, habitatge i mobilitat
BARCELONA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
La presidenta de Barcelona Global, Aurora Cat, ha reclamat aquest dilluns aprofitar la "gran oportunitat" de la revolució digital i la lluita contra el canvi climtic per a la quarta reconversió de la capital catalana amb la generació, l'atracció i la retenció de talent.
Ho ha dit en la conferncia 'Barcelona, la ciutat del talent' que ha pronunciat a Barcelona Tribuna, i en qu ha destacat la celebració de la Copa Amrica de Vela el 2024 perqu creu que tornar a posicionar la ciutat al món: "Sense complicitat privada i pública no hi hauria Copa Amrica".
"Si sabem atreure talent i aprofitar-ho, podem construir les bases de les prximes dcades i fer una aposta decidida per al creixement econmic al servei de la ciutat i les persones", ha afegit Cat, que ha situat la reindustrialització, els JJOO del 1992 i la seva obertura a l'exterior com les tres grans reconversions viscudes.
Ha assenyalat que les economies del coneixement tenen com a motor el talent i que Barcelona est ben situada per retenir-lo, per considera que per fer-ho necessita un "consens i valor polític" que anteposi la transformació de la ciutat a consideracions de curt termini, a més d'un bon lideratge.
Ha defensat que Barcelona té els elements per ser la millor ciutat del món perqu "té el 'hardware'" i només necessita canviar el 'software' per tornar a ser on vol ser, i ha dit en aquest sentit que necessita crear les condicions per ser competitiva i canvis per potenciar la collaboració públic-privada, una fiscalitat competitiva i una administració eficient.
"Podem, des d'Europa, liderar la innovació en sostenibilitat i en lluita contra el canvi climtic, són grans oportunitats. Barcelona si vol jugar aquesta lliga pot tenir un rol important i ser un referent i atreure aquest talent per convertir aquesta ciutat en la punta de llana que sempre ha estat", ha insistit.
Aquesta conversió de Barcelona en una de les millors ciutats del món per al talent i l'activitat econmica passa, segons Cat, per fer una aposta per la mateixa ciutat i el creixement econmic, i que per a l'organització que presideix es condensa a apostar pel talent.
URBANISME I MOBILITAT
En aquest sentit, Cat ha explicat que aquesta aposta per la ciutat, que considera que ha perdut "ambició i competitivitat", passa per la seguretat, la neteja i el comer local, la qual cosa suposa parlar d'urbanisme, mobilitat i infraestructures.
Creu que Barcelona necessita "continuar desenvolupant" un model urb per poder dissenyar mesures necessries per tornar a situar la ciutat en el camp de consensos i conciliar la iniciativa privada sota el lideratge públic.
En concret, ha destacat la necessitat d'impulsar un parc d'habitatge assequible en l'mbit metropolit que garanteixi el dret a l'accés a l'habitatge, i aconseguir el 15% del que disposen altres ciutats europees.
Quant a la mobilitat, ha demanat que sigui sostenible i hi hagi una connectivitat més ambiciosa i ha apostat per una planificació estratgica a llarg termini amb collaboració públic-privada, i ha reclamat inversió en ferrocarrils.
També ha cridat a no deixar escapar l'oportunitat que l'Aeroport de Barcelona-el Prat es converteixi en un hub de mobilitat internacional: "Una ciutat que aspiri a aconseguir talent, no el podr tenir si no és una ciutat ben connectada".
FISCALITAT NEUTRA I INTELLIGENT
Cat ha demanat una fiscalitat orientada al coneixement i ha criticat l'impost de patrimoni perqu és un "cstig a l'estalvi i la inversió", i ha cridat a replantejar-lo per poder competir internacionalment.
"Necessitem una fiscalitat neutra en relació amb els subterritoris de l'entorn amb els quals competim que permeti l'obertura de Barcelona a la inversió global", ha afegit.
Ha dit que, davant l'actual escenari de competncia internacional, la política fiscal vinculada a l'economia del talent ha guanyat importncia, i ha cridat a adoptar una "fiscalitat més intelligent" com ho han fet altres pasos europeus.
"A Barcelona i Espanya som a la cua, si ho volem fer com ells hem d'actualitzar el nostre marc fiscal. París, Lisboa, Roma, Londres o Atenes tenen condicions fiscals perqu es fixin en elles molt abans", ha afegit.
