Publicat 10/04/2015 15:53

Castells diu que el Govern veia en Spanair un projecte estratègic i no una "causa perduda"

A.Morillas, M.Carnicer y A.Castells en la comisión de Spanair
EUROPA PRESS

Atribueix la fallida sobretot a la crisi

BARCELONA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia del tripartit Antoni Castells ha assegurat aquest divendres que la voluntat del Govern en l'operació Spanair va ser reforçar un projecte estratègic i de país, "no posar diners en una causa perduda".

Ho ha dit a la comissió d'investigació del Parlament sobre Spanair per dirimir si hi va haver responsabilitats polítiques en la fallida de l'aerolínia, que va cessar operacions el 27 de gener del 2012 després de rebre injeccions de recursos públics per uns 200 milions d'euros.

L'exconseller atribueix sobretot a la crisi el fet que Spanair no acabés d'enlairar-se en no arribar mai a un acord amb un soci industrial que li permetés vols de llarg ràdio: "El 2009, fins i tot els pitjors escenaris que es preveien van quedar superats per la realitat".

Ha defensat que l'objectiu de la Generalitat era que l'Aeroport de Barcelona es col·loqués al 'top 5' europeu, per al que calia atreure vols transoceànics i de connexió; un objectiu que, segons la seva opinió, xocava amb els interessos del Govern espanyol.

"La política aeroportuària espanyola feia molt difícil aconseguir aquest objectiu. El seu objectiu era posar a Madrid el 'top 5' a qualsevol preu. Aquesta és la realitat", ha dit Castells, que ha emmarcat en aquesta voluntat que Iberia abandonés El Prat per centrar-se a Madrid-Barajas.

NO ERA TIRAR ELS DINERS

Ha apuntat que, des del principi, el projecte de Spanair estava vinculat a l'entrada d'un soci industrial, un procés que es va complicar a causa del tancament dels mercats financers amb la crisi, però que era viable: "No es van llançar els diners en un pou sense fons".

També es va complicar per la denúncia de diverses baix cost, com Vueling i Ryanair --els principals competidors de Spanair al Prat-- perquè la UE investigués si les injeccions públiques podien considerar-se ajudes d'Estat: "Spanair sí, i altres no", ha dit en al·lusió als 2.400 milions que ha rebut Iberia.

EXSECRETARIO ANDREU MORILLAS

L'exsecretari d'Economia Andreu Morillas ha recordat que, quan SAS va oferir a Turisme de Barcelona la compra de Spanair a final del 2008 --SAS travessava una situació financera delicada i estava reestructurant el seu 'holding'--, l'aerolínia que més tard va presidir Ferran Soriano oferia "bones oportunitats": era la segona companyia de Barcelona, transportava 11 milions de passatgers i formava part de Star Alliance.

SAS es va mantenir com a accionista de Spanair, amb un 19,9%, i com a soci industrial aportant coneixement aeronàutic, i també es van incorporar els empresaris de Femcat, que van crear el vehicle Volcat per invertir en l'aerolínia, a més de Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, la Generalitat i el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

VIABLE PERÒ SENSE GARANTIES

Morillas ha defensat que tots les informes avalaven la viabilitat del projecte i aconsellaven dur-lo a terme, si bé --segons ha recordat l'exconseller delegat de l'ICF Josep Maria Ayala-- calia un pla de sanejament i substituir SAS per un altre soci industrial.

Ayala ha indicat que Spanair va renéixer sense deute --se la va quedar SAS-- i amb un finançament d'aproximadament 300 milions d'euros --100 de capital de fons propis finançats per socis privats i públics catalans i acompanyats per SAS; 140 addicionals de SAS i 36 d'avals--: "Això marca una viabilitat, tot i que no garantida, per donar els primers passos".

Ha afegit que l'operació Spanair era "típica" d'adquisició i sanejament per a posterior venda i que, per tant, els accionistes privats no van tirar els seus diners, i ha sostingut que l'ICF mai va deixar de finançar altres projectes per la seva contribució a la desapareguda aerolínia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés