Seus van ser els últims intents de reactivar els atemptats abans del cessament de la banda, ofegada pels successius cops policials
MADRID, 21 Ag. (EUROPA PRESS) -
Mikel Kabikoitz Carrera Sarobe, àlies 'Ata' va ser detingut el 20 de maig del 2010 en un pis de Baiona (França) al costat de dos dels seus col·laboradors. Va caure així l'últim cap militar que ha tingut ETA i qui va tractar, sense èxit, de reactivar els comandos operatius de la banda terrorista després de la detenció de qui havia estat el seu mentor en l'organització Garikoitz Aspiazu Rubina, 'Txeroki'.
Carrera pertanyia al sector dur de la cúpula etarra i va ser un fidel aliat de 'Txeroki', llavors responsable de comandos, en l'enfrontament que va mantenir amb el ja mort Javier López Peña, 'Thierry', l'home que des de la direcció de l'aparell polític va frustrar la negociació amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
'Ata', nascut fa 42 anys, va pujar ràpid. D'origen navarrès, es va criar al poble de La Rioja d'Alfaro i va tornar a la Comunitat Foral per començar els seus estudis d'Enginyeria. El seu oncle havia estat condemnat en el procés de Burgos del 1970 i la seva mare va ser en la llista de Pernando Barrena en les eleccions al Parlament navarrès del 2007.
EN LA CLANDESTINITAT DES DEL 2003
Segons les dades recollides per Europa Press, Carrera Sarobe va passar a la clandestinitat el 2003, després de formar part a Navarra d'un comando legal (no fitxat per les forces de seguretat). Integrava aquell comando amb Ohian Barandalla, qui després va ser arrestat a Cahors (França) el 2007.
El nom de Carrera Sarobe va començar a sonar amb força entre les forces de seguretat després del degoteig d'arrestos que es van produir després de la caiguda de 'Txeroki', detingut a Cauterets (França) el novembre del 2008. En els dos anys següents va ser desarticulada fins a cinc vegades la cúpula de l'organització, incloent-hi la detenció d'Aitzol Iriondo i Jurdan Martitegui, breus successors de 'Txeroki'. El següent en la línia successòria era Carrera Sarobe.
Ell va ser l'encarregat d'acomiadar personalment a la frontera francesa els etarres que van partir amb l'ordre d'establir una base logística a Portugal que va ser desarticulada el febrer del 2010 amb 1.500 quilos d'explosius a Óbidos, al nord de Lisboa.
'Ata' s'havia implicat personalment en aquest projecte ja que va ser ell qui va llogar una furgoneta per traslladar armes i explosius a territori portuguès. Va ser a la regió de Besancón, a l'est de França, i per al lloguer va usar una targeta bancària amb identitat falsa donant com a direcció una habitació que mai no havia ocupat a Macon, la Borgonya francesa.
Carrera Sarobe, com els seus antecessors, tenia el costum d'acomiadar els seus companys abans de creuar la frontera per transmetre'ls les últimes consignes a més de lliurar-los les armes i els diners. Per exemple, va ser ell qui també va enviar l'agost del 2009 l'etarra Ibai Beobide per coordinar diverses cèl·lules de la banda a Biscaia i Guipúscoa. Tot i això, aquest etarra també va ser detingut el febrer del 2010 i juntament a ell gairebé tots els seus col·laboradors.
ÚLTIMS INTENTS
Aquests moviments promoguts per Carrera Sarobe van ser els últims intents d'ETA per mantenir l'activitat terrorista abans d'assumir la seva debilitat pels successius cops policials i abans de perdre el suport del seu braç polític. L'organització criminal es va veure obligada a decretar el final dels seus atemptats i a reorganitzar les seves estructures suprimint l'aparell militar. Avui només té un aparell polític i un aparell logístic.
Les forces de seguretat sempre han sospitat de la participació d''Ata' en diversos atemptats mortals comesos a Navarra i Saragossa en el període comprès entre el 2001 i el 2003, entre els quals hi ha l'assassinat no aclarit del president del PP a Aragó Manuel Giménez Abat, pel qual ara ha estat reclamat per la Justícia espanyola. També sospiten de la seva implicació en l'assassinat del cap de la Guàrdia Civil Juan Carlos Beiro i de dos policies de Sigüenza, també sense autors coneguts.
De moment, aquest terrorista ja ha estat condemnat a cadena perpètua a França per la seva participació en l'assassinat dels guàrdies civils Raúl Centeno i Fernando Trapero el 2007 a la localitat gala de Capbreton. En concret, va establir la cadena perpètua amb l'obligatorietat que passés un mínim de 22 anys a la presó.
A més, el Tribunal del Criminal de París el va condemnar a vint anys de presó al costat de 'Txeroki' i Aitzol Iriondo en el seu paper de dirigents militars de la banda i, per tant, responsables del segrest d'una família d'estiuejants espanyols el 2007. Militants d'ETA els van segrestar per robar-los el vehicle a França per portar-la fins a Orpesa del Mar per perpetrar un atemptat que finalment no van aconseguir portar a terme.
En presons franceses des del 2010, 'Ata' va tornar a coincidir amb el seu mentor a la banda un any després quan el Ministeri de Justícia de França va decidir ajuntar-los a la presó de màxima seguretat de La Sante. Van ser separats uns mesos després i Carrera Sarobe va ser traslladat a la presó d'Osny. Actualment, compleix la seva cadena perpètua a la presó de Reau Sud Francilien, on també es troba un històric dirigent etarra com Mikel Albisu, àlies 'Mikel Antza'.
