Pensa que les pimes són obertament proindependència perquè "Espanya és un mal negoci"
BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira ha considerat que el gran empresariat català ha reaccionat amb silenci al procés sobiranista català, el que veu una bona notícia i un aval al procés cap a la consulta primer, i cap a la independència després.
"El més important és veure que no diuen res en contra. El fet que no parlin d'això crec que és una gran notícia, bona i positiva. Crec que actuen amb intel·ligència", ha sentenciat en una entrevista d'Europa Press Carod, allunyat de la primera línia de la política des que deixés el Govern primer (2010), i ERC després (2011).
Carod, que ha reeditat el seu llibre '2014' (Pagès Editors), publicat per primera vegada el 2008 i en què vaticinava la celebració d'una consulta aquest any, ha exposat que "la bandera de la independència nacional l'han d'agafar els ciutadans" per després traslladar-la a les institucions --com el Parlament--, no els empresaris.
"No podem pensar que les grans empreses financeres o energètiques del país seran les líders de la independència. No els toca, no és la seva funció. La funció és dels ciutadans votant. És enormement positiu que no diguin res" aquestes empreses, ha conclòs.
Ha interpretat que la posició del gran empresariat català és la mateixa que la de la Unió Europea: No llancen cap missatge de suport a la consulta però tampoc la neguen, per la qual cosa creu que "el més important és veure que no diuen res en contra".
Qui sí que ha considerat Carod que és obertament partidari del sobiranisme és el petit i mitjà empresari, ja que ha arribat a la conclusió "que si vols exportar, anar pel món amb la marca Espanya és un mal negoci".
Carod creu que el dèficit d'infraestructures català ha estat un factor clau perquè aquest tipus d'empresari avali el procés, i ha recordat que el Corredor Mediterrani encara està pendent, i que durant 20 anys només es podia anar amb alta velocitat a Madrid, no a Europa: "Espanya és més un tap, un fre, una barrera que no pas un estímul, per això Espanya no serveix".
"GOVERN FORTÍSSIM" Ciu I ERC
Carod va pronosticar el 2007, quan governava amb el PSC i l'Estatut era el tema central de la política catalana, que Catalunya celebraria un referèndum al 2014, fet que ara no veu com una "profecia", sinó com una conclusió lògica fruit de l'anàlisi polític.
Està convençut que els catalans votaran el 9 de novembre, i li proposa al president Artur Mas que si l'Estat no avala la consulta, convoqui unes eleccions autonòmiques a la mateix data, formi un "govern fortíssim" de CiU i ERC i, en dos, tres mesos, convoqui un referèndum al marge de l'opinió del Govern espanyol.
Carod adverteix que respondre al 'no' de l'Estat a la consulta amb una declaració unilateral d'independència seria "insensat", ja que la comunitat internacional ha de veure que el procés català és escrupolosament democràtic.
NI A ERC, NI A UN ALTRE PARTIT
Carod no es planteja tornar a militar a ERC ni a qualsevol altre partit: "No ho trobo a faltar. Això no significa que no pugui col·laborar amb qui m'ho demani si aquesta col·laboració està en la línia del que he defensat tota la meva vida. Jo sóc independentista i d'esquerres".
"No tanco les portes a la participació política en el futur, però no ho visc amb angoixa. Tinc un estadi personal de tranquil·litat", ha conclòs Carod, que adverteix que es pot fer política sense haver de militar en un partit.
Amb una eventual independència, l'exlíder republicà creu que el sistema català de partits canviarà radicalment, evolucionant cap a un panorama en el qual hi haurà un gran partit de centre-dreta, un gran partit de centre-esquerra, una extrema esquerra, i una dreta "més tradicional i conservadora en la qüestió econòmica i la democràtica".
Davant d'aquest nou panorama, Carod creu que el seu expartit pot ser la pedra angular d'aquesta formació de centre esquerra, en la qual veu cabuda també per a gent de CiU, del PSC i d'ICV-EUiA: "L'esquerra nacional ha de tenir una sola expressió electoral i recollir diversitat de tradicions polítiques. Ha de tenir vocació de majories i cultura, voluntat i pràctica de govern".
