David Zorrakino - Europa Press
BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exsecretària de Salut Pública Carmen Cabezas ha declarat aquest dilluns en qualitat de testimoni en el judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per la suspensió de la immunització contra la covid-19 als policies i guàrdies civils destinats a Catalunya i ha assegurat que ni ella ni l'aleshores director general de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, van coordinar la vacunació.
La Fiscalia acusa l'exconsellera de Salut Alba Vergés (ERC); l'ex-secretari general del seu departament, Marc Ramentol; Argimon, i l'aleshores director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, d'un delicte de prevaricació pel qual demana 12 anys d'inhabilitació i, a diferència de les acusacions populars, no acusa l'exresponsable de Serveis del Departament de Salut Francesc Xavier Rodríguez.
Cabezas ha estat preguntada pel whatsapp que una membre del gabinet de Vergés, Judit Vinyals, li va enviar el 23 de març en el qual expressava: "Una altra vegada, la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No ho podrem argumentar. Ho hauríem de parar".
Després de rebre aquell missatge, Cabezas ha assegurat que Argimon li va demanar que li truqués i que, després de parlar amb ell i com que era una decisió que "es podia interpretar malament", va demanar que aquesta instrucció la traslladés algú que ho pogués fer jeràrquicament dins el Departament i que ho fes mitjançant un correu electrònic.
El 24 de març Ramentol va indicar, mitjançant un correu electrònic, que a partir d'aquella data es prioritzaria les persones de 60 a 65 anys (unes 500.000 persones a Catalunya) i els col·lectius essencials dins la mateixa franja d'edat.
CRONOLOGIA
Cabezas ha explicat que el 8 de febrer del 2021 va redactar un correu en el qual explicava les característiques del vaccí d'AstraZeneca, que s'administraria als cossos i forces de seguretat i emergències a Catalunya "sense cognoms", una informació remesa a la Conselleria d'Interior, i que va ser rebuda per l'aleshores directora de Serveis del departament, que va respondre dient que s'hi posaven a treballar.
Cabezas ha afegit que ella va estar "disposada sempre", però que no va ser citada fins al 4 de març a una reunió a la Conselleria d'Interior --a la qual van assistir representants dels Departaments de Salut i Interior i coordinadors de vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil--, per explicar "informació tècnica" sobre el vaccí d'AstraZeneca.
La vacunació va començar a principis de març per als col·lectius essencials, però al voltant del 12 de març van començar a aparèixer sospites d'"efectes adversos greus" relacionats amb el vaccí d'AstraZeneca, per la qual cosa el Ministeri de Sanitat va ordenar que se'n paralitzés l'ús entre els dies 15 i el 22 de març.
A partir del 22 de març, després que el Ministeri emetés una nova comunicació en què informava que els beneficis superaven els riscos, a Catalunya es va acordar prioritzar-ne l'ús en persones de 60 a 65 anys i continuar, en aquelles edats, amb els col·lectius essencials: "Vam insistir a compaginar amb els essencials".
COMPARTIA EL CRITERI MÈDIC
Cabezas ha assegurat que a Catalunya es van rebre uns 350.000 vaccins fins al març, però que només a la franja dels 60 als 65 anys hi havia mig milió de persones pendents de vacunar, per la qual cosa les dosis no eren suficients, mentre que les destinades a immunitzar els serveis essencials estaven "reservades".
En aquelles dates, ha afirmat, hi havia més de 1.385 persones ingressades en hospitals catalans per la covid, el 70% més grans de 60 anys, per la qual cosa la importància de vacunar els més grans era compartida per tothom, però que ella recordava la necessitat de vacunar els col·lectius essencials, "tot i que no fossin d'aquella edat".
La resposta que va rebre va ser que es prioritzaria la franja dels 60 als 65 anys també de col·lectius essencials i, sobre els whatsapp que va rebre, tot i que ha dit que poden estar expressats una mica ràpidament, són els que "estan en la instrucció" de la causa.
Sobre els grups essencials, ha dit que es va seleccionar els que exercien una "funció essencial en la societat" i que feien treball presencial, per la qual cosa es creia que podien estar més exposats.
No obstant això, ha dit que un estudi posterior mostra que el risc d'aquest col·lectiu era "similar" al de la població general --a excepció dels sanitaris, en els quals representava el doble--, llevat que tinguessin una malaltia.
Sobre el paper de l'aleshores director de serveis de Salut, Xavier Rodríguez Guasch, en la gestió de la vacunació, n'ha destacat la "implicació total".
ELS CENSOS
Per la seva banda, qui va ser la gerent d'organitzacions i professionals del Servei Català de Salut, que també ha declarat com a testimoni, ha assenyalat que els censos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es van rebre "més tard que la resta" perquè els cossos els van enviar més tard.
Per contra, ha assegurat que els Mossos d'Esquadra van enviar el cens per a la vacunació en "molt pocs dies" i que no hi va haver cap incidència, i que el Servei Catalá de Salut va tramitar tots els censos en el mateix termini de temps per a tots i que es va fer així amb tots els col·lectius essencials sense excepció.
