Liderar l'ANC la va convertir en un dels rostres més destacats del sobiranisme
BARCELONA, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no repetirà el càrrec després d'un mandat de poc més de dos anys en què s'han viscut els temps més convulsos a la Cambra des de la restauració de la democràcia: es va declarar la República i el Govern central va convocar eleccions aplicant l'article 155 de la Cosntitució.
"Una legislatura d'alt voltatge", ha resumit ella mateixa aquest dijous en explicar la seva renúncia a revalidar el càrrec, per deixar pas a una altra persona que --en les seves paraules-- no tingui processos judicials oberts com ella vinculats amb el procés sobiranista.
Nascuda a Xerta (Tarragona) el 1955, establerta a Sabadell (Barcelona) i militant d'ERC, la seva carrera política es va desenvolupar en l'anonimat com a regidora en aquesta ciutat del 2003 al 2007, i el 2012 es va posar al capdavant de la recentment creada Assemblea Nacional Catalana (ANC), que es va convertir ràpidament en una organització amb gran influència en el procés sobiranista.
L'ANC dirigida per ella va organitzar la multitudinària manifestació de la Diada del 2012, la primera gran marxa que va reclamar la independència i que va suposar l'inici d'uns 11 de Setembre marcats per les mobilitzacions a favor d'un Estat català.
"PRESIDENT, POSI LES URNES"
Des de l'entitat va cercar influir en el procés sobiranista des del primer dia, com quan, setmanes abans de la consulta del 9 de novembre de 2014, va exigir el Govern que no donés cap pas enrere a l'hora de convocar a la ciutadania: "President, posi les urnes".
Va deixar de presidir l'ANC la primavera del 2015, en esgotar el mandat que fixen els estatuts de l'organització, i, quan semblava que passava a un segon pla de la línia política, va rebre una oferta que la va ajudar a seguir al focus polític i mediàtic.
El llavors president de la Generalitat, Artur Mas, li va oferir ser la número 2 de JxSí a les eleccions catalanes de setembre del 2015, situada a la llista després de Raül Romeva i per davant de la llavors presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
"VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!"
Després que JxSí guanyés les eleccions, va ser proposada com a candidata a presidir el Parlament i, després d'aconseguir els suports per ser investida, el seu primer discurs a la Cambra va acabar amb una frase que llavors va generar impacte: Visca la república catalana!".
Allí es va inaugurar una legislatura convulsa amb múltiples contenciosos amb el Tribunal Constitucional i també amb diverses querelles en contra seva que l'han dut a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i davant el Suprem (TS), dos processos encara en marxa.
El punt àlgid va arribar el 27 d'octubre del 2017, quan, en contra de l'opinió dels lletrats i dels grups de l'oposició, va avalar que la Cambra debatés i votés la declaració de la República, la qual cosa després va desencadenar la intervenció de la Generalitat i del Parlament des del Govern central.
Als seus detractors sempre ha replicat que, com a presidenta, no podia permetre que el Parlament actués com a "òrgan censor", és a dir, que la Mesa que ella liderava fora la responsable de vetar que alguns temes polèmics arribessin a debatre's a la Cambra.
També ha cercat que el seu mandat fos el de la transparència i el de la reforma horària: va impulsar un registre pels lobbies que volen influir en l'activitat parlamentària, i va comprimir l'horari dels plens perquè no acabessin molt tard i poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar --alguna cosa que no sempre es va aconseguir, ja que alguns plens polèmics van acabar de matinada--.
SEGUIRÀ COM A DIPUTADA
Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és catedràtica d'Ensenyament Secundari, i va treballar com a assessora en llengua i cohesió social en l'Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.
Seguirà en política, ja que manté l'escó que va aconseguir en ser la candidata número 4 d'ERC en la llista per Barcelona en les passades eleccions, en la qual es va bolcar en la campanya dels republicans per defensar a ERC com a "vot útil" per frenar l'aplicació del 155.
