Per això va recomanar al Govern demanar que es concretés què se suspenia
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) durant el 9N, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha explicat aquest dimecres en el judici del 9N que la suspensió del 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) no aclaria al Govern què suspenia i com actuar.
L'exmagistrat del TC i actual director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern --testimoni demanat per les defenses de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau--, ha explicat davant el TSJC que després de la suspensió va haver-hi aquell mateix dia una reunió informal entre membres del Govern, ell mateix i experts universitaris.
En aquesta reunió va dir que el Govern central havia impugnat el 9N davant el TC recorrent a l'article 161.2 de la Constitució, que està previst normalment per suspendre lleis, per la qual cosa veu "insòlit" aplicar-ho a un procés participatiu.
"Recordo que vaig insistir molt que era una interlocutòria en la qual havia de demanar-se un aclariment perquè no quedava clar què suspenia; era molt genèrica", ha insistit.
El també exmagistrat del TC ha dit que "no quedava gens clar què s'havia de fer"; per exemple, pel que fa a l'exercici ordinari de la Generalitat en àmbits com la seguretat, que segons el seu parer no pot deixar de prestar-se.
Per ell, tampoc quedava clar si calia desconvocar, si s'havia de tancar la web ni si el Govern podia informar del resultat: "Jo vaig insistir a demanar aclariment".
L'INFORME DEL CATN
L'advocat de Mas, Xavier Melero, li ha preguntat pel primer informe que va realitzar el CATN, el punt 9.3 del qual abordava la possibilitat de resposta de l'Estat davant una consulta convocada per procediments no prevists legalment, i en què es repassaven els possibles delictes que podia invocar l'Estat, inclosa la desobediència i la prevaricació --dos delictes dels quals s'acusa Mas, Ortega i Rigau en aquest judici--.
Viver ha respost que les seves conclusions van ser que era molt improbable que s'apliquessin aquests tipus penals, per la qual cosa "mai" va aconsellar que aturessin la convocatòria de la consulta, i aquestes conclusions es van comentar amb membres del Govern català quan se'ls va lliurar aquest primer informe del CATN.
Sobre aquest informe també s'ha preguntat a dos membres més del CATN: els catedràtics de Dret Constitucional Enoch Alberti i Joan Vintró, que ha reiterat que en aquest informe van descartar "la via penal".
Els tres testimonis han assegurat que els 19 informes del CATN es van redactar sense cap pressió ni encàrrec del Govern i amb "absoluta i total llibertat", i després se'ls anava traslladant el seu contingut.
Tant Viver com Vintró han afirmat, a preguntes de Melero, que per a l'últim informe de CATN de balanç del procés van tenir molt present la posició de la junta de fiscals catalans, que considerava que no hi havia delicte en el 9N.
