BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ultima una declaració sobre la independència de Catalunya aquest dimarts en el Parlament després dels resultats de l'1-O, mentre hi ha múltiples contactes durant les últimes hores entre els sobiranistes sobre com articular el camí a una república.
Puigdemont preveu que el seu discurs, convocat a les 18 hores, s'empari en el resultat del referèndum: el sector sobiranista vol que sigui una declaració d'independència encara que difereix en si ha de tenir efectes immediats o entrar en vigor més endavant.
El president va dir --en una entrevista en Tv3 emesa el cap de setmana-- que la seva intenció és presentar una declaració d'independència perquè la preveu la Llei del referèndum, que considera vigent malgrat suspendre-la el TC: "La declaració d'independència està prevista en la llei del referèndum com a aplicació dels resultats. Per tant, aplicarem allò que preveu la llei".
REPÚBLICA I DIÀLEG
Fonts del Govern consultades per Europa Press s'han remès aquest dilluns a aquesta entrevista i han assegurat que el discurs del president tindrà en qualsevol cas una al·lusió a construir una república i, a més, un element clau: apel·lar de nou al fet que hi hagi una mediació internacional que sent en una mateixa taula al Govern central i a la Generalitat.
Des de la votació de l'1 d'octubre, s'han succeït diverses ofertes per intervenir --entre elles la de Suïssa-- i la Generalitat confia que s'acabi generant la pressió suficient sobre l'Estat perquè el president del Govern, Mariano Rajoy, accepti alguna de les propostes.
CONTACTES DISCRETS
Els contactes discrets entre les files sobiranistes s'han multiplicat en les últimes hores per tancar un discurs que acontenti a totes les parts, fins al punt que s'ha desconvocat una reunió del grup parlamentari de JxSí prevista per a aquest dilluns perquè encara no estava tancat el contingut del discurs.
El Govern és conscient de la resposta de l'Estat depèn de l'abast del que digui Puigdemont: contemplen que una declaració d'independència amb efectes immediats podria desencadenar una suspensió de l'autonomia, mentre que una declaració 'en diferit' pot allunyar aquest escenari, encara que sigui momentàniament.
DIFERENTS SENSIBILITATS
Entre els sobiranistes hi ha diferents sensibilitats sobre què ha de fer el president: la CUP i Demòcrates exigeixen una declaració d'independència sense ambigüitats --"ni simbòlica ni retòrica ni accessòria", ha dit aquest dilluns el 'cupaire' Benet Salellas--, d'aplicació immediata i que inclogui aplicar la Llei de transitorietat jurídica, que materialitza la 'desconnexió'.
Des d'ERC no detallen si volen una declaració d'efectes automàtics ja en aquest ple i es limiten a afirmar que ha arribat el moment de "constituir" una república sense tancar la porta al diàleg amb l'Estat i a una possible mediació internacional d'un actor polític extern.
Quant al PDeCAT, el partit comparteix que és imprescindible presentar aquesta declaració, però en una reunió interna aquest dilluns s'ha evidenciat la veu dels quals pressionen perquè es faci una proclamació d'independència a terminis, han explicat a Europa Press fonts del partit.
El seu eurodiputat, Ramon Tremosa, ha apuntat aquest dilluns la 'via eslovena', que seria una declaració d'independència però suspesa en el temps: no entraria en vigor immediatament perquè s'haurien de cercar reconeixements internacionals i insistir davant l'Estat en la possibilitat de negociar un referèndum acordat.
SENSE LÍMIT DE TEMPS
El president català començarà la seva intervenció a les 18 hores sense límit de temps, i cada líder de grup tindrà 10 minuts cadascun; si Puigdemont els replica, obrirà un nou torn per als líders de l'oposició de 5 minuts cadascun.
Una altra incògnita és si el Parlament farà algun tipus de votació sobre la proposta que present el president: els sobiranistes s'inclinen per que no la hi hagi, ja que això significaria desobeir la seva pròpia Llei del referèndum, que estableix que els catalans van tenir l'última paraula l'1-O.
El Parlament porta més d'un mes sense reunir el ple --des del polèmic ple del 6 de setembre, que va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica--, i aquesta inactivitat ha generat malestar entre l'oposició, que acusa JxSí i la CUP d'utilitzar la Càmera al seu antull.
El reglament del Parlament recull que un dels primers plens després de les vacances d'estiu --al setembre-- ha de ser el de Política General, per abordar els temes candents del curs polític, però JxSí i la CUP ho han frenat fins avui, també per a disgust de la resta de grups.
Mentre, l'ANC ha convocat a la ciutadania per a aquest dimarts a la mateixa hora que comença el ple, prop del Parlament, per recolzar al president amb el lema 'Avancem al costat de les nostres institucions'.
