Situa l'1-O i "l'exili" com a exemples de la confrontació intelligent que reclama
BARCELONA, 10 set. (EUROPA PRESS9
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha acusat aquest dijous a l'Estat d'haver optat per la "confrontació" i no per la negociació amb Catalunya, i que aix s'evidencia en la situació que viu ell i alguns exconsellers a Blgica, en la dels presos independentistes i en l'obertura de diverses causes judicials contra l'independentisme.
Així ho ha manifestat en la presentació del segon volum del llibre 'M'explico' (La Campana) - sota el títol de 'La lluita a l'exili', escrit pel periodista Xevi Xirgo, i que ha presentat l'exdiputat al Parlament i periodista també Albano-Dante Fachín, acompanyat de la líder de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi.
Segons Puigdemont, l'independentisme pot respondre de dues maneres a l'actitud de l'Estat: "Abaixant el cap, com que és massa bstia me'n vaig a casa, o respondre a la nostra manera. Ha de ser intelligent, perqu no tenim la fortalesa dels fons reservats i les trames que s'estan descobrint per atacar els adversaris".
"Ho hem de fer amb intelligncia", ha defensat de nou l'actual eurodiputat, que ha reivindicat que així ho van fer l'1-O, quan van aconseguir presentar-se a les eleccions europees, i amb la sentncia de la justícia belga que rebutja l'extradició de l'exconseller Lluís Puig, entre altres episodis.
Segons Artadi, que Puigdemont estigui "a l'exili, en si mateix, ja és una confrontació intelligent, perqu no ho poden ignorar" des de l'Estat.
Per Puigdemont, "l'exili s'ha distorsionat i fins a silenciat moltes vegades", i considera que és un tram de la seva vida més desconegut en relació a quan estava al capdavant de la Generalitat.
"EINA DE LLUITA EFECTIVA"
"L'exili va ser molt incert al principi, d'una precarietat que és difícil imaginar, per ha estat una eina de lluita efectiva. Amb pocs recursos, per ha aconseguit una gran presncia", ha defensat Puigdemont, malgrat admetre que és una etapa de la seva vida carregada de dolor.
També ha carregat contra la jerarquia catlica espanyola, a la qual ha acusat d'importar-li "zero el sofriment de famílies cristianes" i de voler quedar bé i complaure al poder, i ha confrontat el seu paper amb l'exrcit pels recentment morts Pere Casaldliga i el sacerdot Manel Pousa, conegut com el pare Manel.
