MADRID, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
El comissari en cap de la brigada d'informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Manuel Quintela, ha relatat aquest dimarts els incidents que es van produir l'1 d'octubre del 2017 entre els agents i els manifestants als centres de votació i també algunes actuacions dels Mossos destinades a "obstaculitzar" la tasca d'impedir el referndum. En general, ha dit, la policia autonmica "tenia instruccions de no collaborar".
En concret, ha explicat al tribunal, en la seva declaració com a testimoni, que l'actitud dels Mossos aquell dia va ser "passiva en la majoria dels casos" mentre que els policies nacionals miraven de complir l'ordre judicial d'impedir la celebració del referndum illegal.
"Va haver-hi casos amb nosaltres i la Gurdia Civil d'obstaculització, per en la gran part dels casos va ser de passivitat. Tenien instruccions que s'apartessin, de no collaborar. Em sap greu fer aquestes declaracions, per he proms dir la veritat. En els Mossos hi ha molts companys que haguessin volgut collaborar, hi ha molts professionals i tinc bona relació amb alguns d'ells, per la veritat és aquesta", ha afirmat.
El cap policial s'ha ests bastant en aquest punt, sempre en resposta a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que ha volgut que el testimoni relatés algun incident en concret que reflectís aquesta actitud de passivitat o d'obstaculització per part de la policia autonmica catalana de la qual parlava.
SALUTACIÓ REGLAMENTRIA ALS MANIFESTANTS
Així, ha esmentat dos incidents: un d'ells a l'escola Pía de Barcelona, en qu un mosso responsable de l'operatiu en aquest centre "va tractar d'impedir l'entrada" dels agents de la Policia Nacional posant els braos en creu i cridant "deixeu-los votar"; mentre que a Sant Feliu de Llobregat un intendent va ordenar als seus subordinats que deixessin d'apartar els manifestants i s'hi va adrear mentre els feia la salutació reglamentria del cos.
Posteriorment, i a preguntes de l'acusació popular de Vox, el comissari ha resumit que els Mossos van exercir una "obstrucció directa" per complir el mandat judicial d'impedir el referndum en tres centres, la qual cosa va portar a un "enfrontament" amb els policies nacionals, si bé ha volgut deixar clar una vegada més que no va ser una "actitud generalitzada", perqu la passivitat va ser el comportament més habitual.
SEGUIMENTS A POLICIES I GURDIES CIVILS
Per no només ha parlat d'obstrucció, sinó que a primera hora del matí la Policia Nacional va tenir "accés a un comunicat del centre de coordinació" dels Mossos en qu "es difonia una instrucció perqu es comuniqués qualsevol moviment de la Policia i la Gurdia Civil". I abans d'aix ja va haver-hi altres comunicats sobre els moviments de les seves unitats, i ha recordat també un altre que "parlava concretament de moviments al vaixell 'Piolín'".
El cap policial ha explicat en la seva declaració que durant l'1-O els policies nacionals van haver d'utilitzar la fora algunes vegades per l'actitud "hostil" de les persones que es concentraven als centres per votar, per ha defensat que "l'actuació general" es va fer amb "mesura", com "no pot ser d'una altra manera".
Segons el seu relat, els policies van viure incidents amb els concentrats "en gran part dels centres" en qu van actuar. Un dels més greus va ser al collegi Ramón Llull de Barcelona, on "va costar molt entrar" al centre, per "molt més sortir-ne", moment en qu els agents van patir "tot tipus d'agressions, llanament d'objectes, cops, puntades, llanament de tanques metlliques...".
PILOTES DE GOMA EN VEURE'S ENVOLTATS
Va ser all, en veure's "envoltats i perseguits pels votants, que van decidir fer servir pilotes de goma, la qual cosa "lamentablement" va provocar "danys" a "un dels manifestants hostils", encara que també ha recordat que aquesta persona va ser després identificada com a "responsable de cinc agressions directes a funcionaris" de la policia.
En total, ha dit Quintela, un total de 72 policies nacionals van resultar ferits l'1-O. A Lleida va haver-hi actuacions en centres "veritablement" complicades; no en va, en un d'ells es van registrar fins a deu agents ferits. I en un altre, anomenat Juan Carlos I i on va haver-hi cinc ferits, un dels manifestants va patir un infart i va ser ats pel responsable del dispositiu policial, que "va paralitzar tota la seva actuació per atendre'l".
I tot aix malgrat que la tasca de la Policia Nacional i la Gurdia Civil era, al principi, de "suport" als Mossos d'Esquadra i que només havien d'actuar quan aquests sollicitessin el seu auxili. Segons la seva versió, la policia autonmica els va enviar una llista de 233 centres que sollicitaven reforos, per va arribar "moltíssim després" que comencessin les actuacions perqu des de la Secretaria d'Estat de Seguretat ja s'havia donat l'ordre d'intervenir "després de contemplar la inacció dels Mossos".
El comissari ha lamentat que quan els policies nacionals van arribar als collegis l'1-O ja estaven les taules constitudes i algunes persones ja votaven, la qual cosa ha atribut al fet que els centres havien estat ocupats tot el cap de setmana amb l'excusa de fer tot tipus d'activitats lúdiques --la festa de la música, xocolatades de matinada, festes de pijama-- per amb el veritable objectiu de mantenir-los oberts per a la votació.
I a més, ha remarcat que en els dies previs al referndum els Mossos van difondre a través dels mitjans de comunicació els plans d'actuació per l'1-O, de manera que es va facilitar a la població una "informació valuosíssima" per saber quan i com intervindrien els agents de la policia autonmica per intentar tancar els collegis.
TRAPERO DESMENTIT
En aquest sentit, ha desmentit el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en assegurar que el cos policial autonmic estava molt "gelós" d'aquesta tasca i que eren ells els que volien fer-la de manera exclusiva, per la qual cosa consideraven que aquesta actuació els corresponia a ells i no als policies nacionals i gurdies civils.
No obstant aix, ha lamentat que els binomis dels Mossos van ser clarament insuficients per paralitzar el referndum a causa de la quantitat de gent i de collegis. "All va estar perfectament organitzat per tot tipus d'estaments socials", ha subratllat.
A part de l'1-O, el comissari Quintela ha esmentat uns 80 actes de fustigació que van patir la Policia Nacional i la Gurdia Civil entre el 19 de setembre i el 27 d'octubre, dia de la declaració unilateral d'independncia (DUI), a part de 37 "atacs" més a seus i ajuntaments governats pel PSC perqu no havien cedit els locals per al referndum.
Javier Melero, advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ha tractat de desacreditar la tasca de la Policia Nacional i de la Gurdia Civil tant els dies previs com l'1 d'octubre, per el testimoni s'ha defensat assegurant que en el referndum el "clima de desconfiana" entre els cossos "anava 'in crecendo'" després de veure la "no actuació" dels Mossos.
En aquest sentit, i davant de la insistncia del lletrat sobre si van traslladar aquesta inquietud a les reunions prvies de coordinació, ha explicat que en la celebrada el 28 de setembre es va posar de manifest que la preocupació pel risc de violncia era "compartida", encara que els Mossos van assegurar que la jornada seria "pacífica".
A més, després d'aquesta reunió va mantenir una conversa privada amb el llavors cap d'Informació de la policia catalana, Manel Castellví, en la qual li va confessar la seva intranquillitat pel que podia passar l'1-O, encara que esperava que tot es desenvolupés amb normalitat. Segons ha dit, el testimoni li va suggerir que si volia que la cosa anés "bé", havia de parlar amb "el seu conseller (Forn)" i dir-li qu havia de fer.
