Parla de grups organitzats "d'alta agressivitat" enfront dels qui es va emprar "la fora mínima imprescindible"
MADRID, 7 març (EUROPA PRESS) -
El mxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, el comissari Sebastián Trapote ha secundat aquest dijous durant la seva declaració en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem el relat dels seus superiors, en assenyalar que al llarg del matí del dia del referndum van haver d'engegar "el pla b" que havien previst davant l'actitud "passiva" dels Mossos d'Esquadra, per la qual cosa van substituir per fora policial autonmica.
A preguntes de la representant de l'advocada de l'Estat, Trapote ha arribat a qualificar d'"utopia" que dos o tres mossos per collegi fossin suficients per complir amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'evitar les votacions i requisar el material, mentre que a preguntes de l'advocat Javier Ortega Smith, que exerceix l'acusació popular en representació de Vox, ha resumit: "Van fer un dispositiu, per enfocat sobretot a salvaguardar la seguretat collectiva, i és impossible que amb aquest dispositiu i aquests efectius poguessin fer qualsevol tipus d'intervenció en un collegi".
Trapote ha qualificat de "passiva" l'actuació dels Mossos perqu "els centres estaven oberts i el dia abans havien estat utilitzats per fer-hi activitats lúdiques i fins i tot s'hi va pernoctar a la nit", per la qual cosa preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal ha subratllat que no creu que la tasca dels agents autonmics fos efica.
TRAPERO ERA POC INCLINAT
També ha indicat que des de dies anteriors tenien "indicis" que podria haver-hi algun problema amb els Mossos, entre els quals ha citat que el major dels Mossos, Josep Lluis Traprero, va ser des del principi "poc inclinat" a ser coordinat pel coronel Diego Pérez de los Cobos, designat pel fiscal superior a Catalunya. Ha recordat que el mateix representant del Ministeri Públic li va assenyalar que el dispositiu que inicialment havia presentat, de dos mossos per centre de votació, era insuficient.
De fet, la instrucció dictada pel llavors secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto ja contemplava que si en un moment determinat els Mossos no actuaven, tant la Policia Nacional com la Gurdia Civil farien "la substitució", segons Trapote. En tot cas, ha qualificat de collaborativa l'actitud durant les reunions de coordinació prvies del cap dels Mossos Ferran López, que era qui hi va acudir per part d'aquest cos policial.
Ja en el torn de les defenses Trapote ha estat preguntat sobre si des de la resta de cossos es va fer algun suggeriment respecte al pla de binomis dels Mossos, a la qual cosa ha respost que la trucada d'atenció que li va fer el fiscal superior va ser prou clara per dir-li que aquest pla no servia. "Al major dels Mossos no li direm quin pla ha de presentar", ha assenyalat.
Preguntat sobre quins van ser els principis d'actuació de la Policia durant aquella jornada, Trapote ha respost que el dispositiu era d'"especial sensibilitat", perqu havien de conjugar dos factors, "garantir la seguretat collectiva i d'altra banda donar compliment a un mandat judicial".
Pel que fa a la intervenció de la Policia durant la jornada de l'1-O, ha assenyalat que la tasca dels agents era la d'entrar i estendre una acta detallada de les dificultats que havien tingut, per un cop dins requisar el material per a les votacions.
CIUTADANS "ENRABIATS"
El cap policial ha descrit com "agressivitat d'alta virulncia" l'actitud dels ciutadans d'alguns dels collegis, que al seu judici estaven "perfectament organitzats" perqu sabien "com havien de dur a terme la resistncia" mitjanant cadenes humanes i bloquejant, agredint i empenyent els agents.
Es va emprar la "mínima fora imprescindible", de manera "congruent, racional i proporcionada" i un cop es va constatar que la gent estava votant, segons Trapote, que ha rebutjat que els agents de la policia poguessin "intervenir" amb els ciutadans donada la situació amb qu es van trobar.
"El nostre ideal seria que per complir el mandat judicial tinguéssim una entrada sense obstacles i que ens donessin les urnes per aquesta situació no es va donar, materialment impossible", ha reconegut, per subratllar més tard a un dels lletrats que "la Policia no es dedica a pegar de manera gratuta".
En un altre moment, i a preguntes de la fiscal Madrigal, ha reconegut que a l'entorn dels centres on van aconseguir entrar els ciutadans estaven "encara més cabrejats, enrabiats", per la qual cosa els agents havien d'esforar-se en sortir amb més virulncia que durant l'entrada. Qui deia als agents quan calia actuar i quan replegar-se era, segons Trapote, el cap de cadascun dels sectors del grup operatiu de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP).
En algun cas concret la "virulncia" va ser tal que van haver de replegar-se "perqu si no les conseqüncies haurien estat lamentables tant per als policies com per als ciutadans" i aix est acreditat i documentat, segons ha relatat el testimoni.
Sobre el collegi en concret l'advocat Jordi Pina --que representa entre d'altres l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez-- ha sollicitat que s'exhibís al testimoni un vídeo de l'actuació policial, cosa que ha estat rebutjada pel president del tribunal, Manuel Marchena, que ha tranquillitzat les defenses assegurant que durant la fase documental es veuran tots els vídeos incorporats en la causa.
Ja en el torn de les defenses Trapote ha estat preguntat sobre si des de la resta de cossos es va fer algun suggeriment respecte al pla de binomis dels Mossos, a la qual cosa el cap policial ha respost que la trucada d'atenció que li va fer el fiscal superior va ser prou clara per dir-li que aquell pla no servia. "Al major dels Mossos no li direm quin pla ha de presentar", ha assenyalat.
Trapote també ha estat preguntat per l'advocat Andreu Van Den Eynde, que defensa entre d'altres l'exvicepresident Oriol Junqueras, pel nombre de policies que van resultar ferits en la jornada de l'1-O, que segons el testimoni van ser 65, gairebé tots ells a conseqüncia de la seva actuació en els collegis. Ha afegit que si algun es va lesionar en caure a la furgoneta, per exemple, constar en les actes, en les quals s'explica de manera detallada, segons el testimoni, com s'ha produt cada lesió.
Finalment, i a preguntes de l'advocat lex Solá, que representa el president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, el cap de Policia de Catalunya s'ha referit a diversos enregistraments fets per la policia de les seves intervencions a collegis de Girona, Tarragona i Lleida que no han estat incorporades en la causa. Segons ha contestat, totes estan a la disposició del Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que és un dels que investiga denúncies contra els policies.
Aquest lletrat també ha preguntat al testimoni sobre la intervenció de la Policia a la seu de la CUP a Barcelona, per l'entrada de la qual no hi havia cap ordre judicial de registre. El policia ha explicat que hi havia sospites que a la seu del partit polític s'acumulava material propagandístic sobre la campanya i es va veure que sortien persones amb paquets i papers que van ficar dins d'un vehicle.
Van sollicitar llavors un manament judicial per procedir al registre de la seu i van muntar un dispositiu per "assegurar-ne" els voltants, encara que en no obtenir l'ordre, va ser aixecat.
