El cap de la Guàrdia Civil l'1-O: l'"ombra del dubte" sobre els Mossos va començar a mitjans de setembre

TRETZENA JORNADA DEL JUDICI DEL PROCÉS
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO
Publicat 7/3/2019 17:12:01CET

Relata l'"actitud de passivitat" de la policia autonòmica durant el referèndum, però també algun cas aïllat de "resistència"

MADRID, 7 Mar. (EUROPA PRESS) -

El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, el tinent general Ángel Gozalo, ha ressaltat aquest dijous que l'"ombra del dubte" sobre la possibilitat que els Mossos d'Esquadra complissin l'ordre judicial d'impedir la votació va començar ja a mitjans de setembre, quan la Policia Nacional i l'Institut Armado van participar en altres operacions relacionades amb la prohibició.

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem, Gozalo ha citat dos exemples: el registre a Unipost el 19 de setembre, quan els Mossos van trigar 40 minuts a respondre a la petició d'ajuda i encara més a aportar efectius, i el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, quan no van intervenir per acordonar la zona.

Va ser després d'aquests dos incidents quan, segons el tinent general, es van adonar que alguna cosa estava "fallant". "Tot sumava", ha remarcat després de relatar els esdeveniments que els van portar a dubtar del compromís dels Mossos per impedir la celebració del referèndum.

Segons la seva versió, aquesta actitud de la policia autonòmica es va veure després l'1 d'octubre, quan els agents van mostrar una "actitud de passivitat" i fins i tot en alguns casos puntuals van oferir "alguna resistència", la qual cosa va ser incorporada en els atestats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

A més, ha assegurat que els policies i guàrdies civils es van adonar que als voltants dels locals de votació hi van haver vehicles dels Mossos "prenent referències de sortides" per informar dels "moviments" de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Ja des de les primeres hores de l'1 d'octubre es va poder observar, segons aquest testimoni, que hi havia moltes persones als punts de votació i en alguns no es comptava amb la presència dels Mossos. "En d'altres sí que hi havia presència, encara que amb una equipació no adequada, sota el meu punt de vista, per al compliment de la missió", ha explicat.

TALLERS AMB LLENGUATGE "PREBÈL·LIC" DELS CDR

Durant l'interrogatori fet pel fiscal Fidel Cadena, el tinent general Gozalo s'ha referit també als Comitès de Defensa de la República (CDR), que segons la informació de la qual disposa durant els dies previs a l'1-O van dur a terme "tallers d'orientació teòric-pràctica" dirigits a defensar les urnes en què es feia servir un llenguatge "prebèl·lic".

L'acusació popular que exerceix Vox ha preguntat si podia aclarir si aquest llenguatge es va traslladar en la resistència que es va veure als locals de votació, cosa que ha provocat la queixa d'un dels advocats de la defensa, Jordi Pina, perquè considerava que se li estava demanant una opinió. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha aclarit que el que se li demanava al tinent general és que concretés a què es referia amb aquest "vocable suggeridor o plàstic".

En aquest sentit, Gozalo ha explicat que la seva intenció en parlar de llenguatge "prebèl·lic" és descriure que en aquests "tallers" dels CDR es parlava de fer una "defensa" dels col·legis com si hi hagués un atac als mateixos.

Pel que fa a l'actitud dels ciutadans durant el referèndum, Gozalo ha detallat que la Guàrdia Civil es va trobar durant el matí de l'1 d'octubre persones "en actitud de resistència que mutava en un grau més de virulència" cap als agents, amb "empentes, insults i llançament d'objectes".

En total, la Guàrdia Civil va dur a terme un total de 71 intervencions, de les quals una vintena van ser per una qüestió menor, "però en la resta la resposta" que es van veure "obligats a donar va ser més determinada". En total van patir lesions un total de 55 agents de l'Institut Armado, dels quals cinc van haver de ser baixa per al servei.

ES VOLIA PEGAR LA GUÀRDIA CIVIL

En opinió de Gozalo, es volia pegar la Guàrdia Civil per dur a terme tasques de policia judicial. Davant l'interès mostrat pel fiscal respecte a aquest assumpte, el testimoni ha assenyalat el cas d'un agent en particular que "va caure al terra i va rebre puntades", així com el que va passar a Ponts (Lleida), on se'ls van llançar pedres.

Però això sí, a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, el tinent general ha afirmat que, pel que ell sap, "no es va detectar ningú que ordenés" els atacs als agents que intervenien als col·legis, a diferència del seu predecessor en la testifical, el cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, el comissari Sebastián Trapote, qui ha assegurat que tot estava "perfectament organitzat", perquè els manifestants "sabien com havien de dur a terme la resistència", organitzant "cadenes humanes", bloquejant el pas dels agents o agredint-los i empenyent-los.

DISPOSITIU PER A UNES ELECCIONS CONVENCIONALS

En el que sí que han coincidit Trapote i Gozalo és que el llavors cap dels Mossos d'Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, havia mostrat des del principi les seves reticències al nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial per a l'1-O i que va lliurar al fiscal superior de Catalunya un pla d'actuació per aquell dia més propi d'unes "eleccions convencionals" que d'una votació declarada il·legal.

Tots dos han declarat que el fiscal ho va fer saber a Trapero, però cap dels dos sap si aquell pla finalment va ser modificat. El que sí que han manifestat tots dos és que en les reunions que va convocar Pérez de los Cobos, més centrades en el plànol operatiu de cara a l'1-O, no hi va assistir el major dels Mossos i que en el seu lloc va enviar al seu llavors 'número dos', Ferran López, qui no els va fer constar en cap moment reticències per part de la policia autonòmica per complir el mandat judicial d'impedir el referèndum.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.