Relata l'"actitud de passivitat" de la policia autonmica durant el referndum, per també algun cas allat de "resistncia"
MADRID, 7 març (EUROPA PRESS) -
El cap de la Gurdia Civil a Catalunya durant el referndum de l'1 d'octubre del 2017, el tinent general Ángel Gozalo, ha ressaltat aquest dijous que l'"ombra del dubte" sobre la possibilitat que els Mossos d'Esquadra complissin l'ordre judicial d'impedir la votació va comenar ja a mitjans de setembre, quan la Policia Nacional i l'Institut Armado van participar en altres operacions relacionades amb la prohibició.
Durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem, Gozalo ha citat dos exemples: el registre a Unipost el 19 de setembre, quan els Mossos van trigar 40 minuts a respondre a la petició d'ajuda i encara més a aportar efectius, i el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, quan no van intervenir per acordonar la zona.
Va ser després d'aquests dos incidents quan, segons el tinent general, es van adonar que alguna cosa estava "fallant". "Tot sumava", ha remarcat després de relatar els esdeveniments que els van portar a dubtar del compromís dels Mossos per impedir la celebració del referndum.
Segons la seva versió, aquesta actitud de la policia autonmica es va veure després l'1 d'octubre, quan els agents van mostrar una "actitud de passivitat" i fins i tot en alguns casos puntuals van oferir "alguna resistncia", la qual cosa va ser incorporada en els atestats de la Policia Nacional i la Gurdia Civil.
A més, ha assegurat que els policies i gurdies civils es van adonar que als voltants dels locals de votació hi van haver vehicles dels Mossos "prenent referncies de sortides" per informar dels "moviments" de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Ja des de les primeres hores de l'1 d'octubre es va poder observar, segons aquest testimoni, que hi havia moltes persones als punts de votació i en alguns no es comptava amb la presncia dels Mossos. "En d'altres sí que hi havia presncia, encara que amb una equipació no adequada, sota el meu punt de vista, per al compliment de la missió", ha explicat.
TALLERS AMB LLENGUATGE "PREBLLIC" DELS CDR
Durant l'interrogatori fet pel fiscal Fidel Cadena, el tinent general Gozalo s'ha referit també als Comits de Defensa de la República (CDR), que segons la informació de la qual disposa durant els dies previs a l'1-O van dur a terme "tallers d'orientació teric-prctica" dirigits a defensar les urnes en qu es feia servir un llenguatge "prebllic".
L'acusació popular que exerceix Vox ha preguntat si podia aclarir si aquest llenguatge es va traslladar en la resistncia que es va veure als locals de votació, cosa que ha provocat la queixa d'un dels advocats de la defensa, Jordi Pina, perqu considerava que se li estava demanant una opinió. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha aclarit que el que se li demanava al tinent general és que concretés a qu es referia amb aquest "vocable suggeridor o plstic".
En aquest sentit, Gozalo ha explicat que la seva intenció en parlar de llenguatge "prebllic" és descriure que en aquests "tallers" dels CDR es parlava de fer una "defensa" dels collegis com si hi hagués un atac als mateixos.
Pel que fa a l'actitud dels ciutadans durant el referndum, Gozalo ha detallat que la Gurdia Civil es va trobar durant el matí de l'1 d'octubre persones "en actitud de resistncia que mutava en un grau més de virulncia" cap als agents, amb "empentes, insults i llanament d'objectes".
En total, la Gurdia Civil va dur a terme un total de 71 intervencions, de les quals una vintena van ser per una qüestió menor, "per en la resta la resposta" que es van veure "obligats a donar va ser més determinada". En total van patir lesions un total de 55 agents de l'Institut Armado, dels quals cinc van haver de ser baixa per al servei.
ES VOLIA PEGAR LA GURDIA CIVIL
En opinió de Gozalo, es volia pegar la Gurdia Civil per dur a terme tasques de policia judicial. Davant l'inters mostrat pel fiscal respecte a aquest assumpte, el testimoni ha assenyalat el cas d'un agent en particular que "va caure al terra i va rebre puntades", així com el que va passar a Ponts (Lleida), on se'ls van llanar pedres.
Per aix sí, a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, el tinent general ha afirmat que, pel que ell sap, "no es va detectar ningú que ordenés" els atacs als agents que intervenien als collegis, a diferncia del seu predecessor en la testifical, el cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, el comissari Sebastián Trapote, qui ha assegurat que tot estava "perfectament organitzat", perqu els manifestants "sabien com havien de dur a terme la resistncia", organitzant "cadenes humanes", bloquejant el pas dels agents o agredint-los i empenyent-los.
DISPOSITIU PER A UNES ELECCIONS CONVENCIONALS
En el que sí que han coincidit Trapote i Gozalo és que el llavors cap dels Mossos d'Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, havia mostrat des del principi les seves reticncies al nomenament del coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial per a l'1-O i que va lliurar al fiscal superior de Catalunya un pla d'actuació per aquell dia més propi d'unes "eleccions convencionals" que d'una votació declarada illegal.
Tots dos han declarat que el fiscal ho va fer saber a Trapero, per cap dels dos sap si aquell pla finalment va ser modificat. El que sí que han manifestat tots dos és que en les reunions que va convocar Pérez de los Cobos, més centrades en el plnol operatiu de cara a l'1-O, no hi va assistir el major dels Mossos i que en el seu lloc va enviar al seu llavors 'número dos', Ferran López, qui no els va fer constar en cap moment reticncies per part de la policia autonmica per complir el mandat judicial d'impedir el referndum.
