MADRID, 13 maig (EUROPA PRESS) -
El director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, ha negat aquest dilluns en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem qualsevol despesa feta pel Govern de Carles Puigdemont per a l'organització del referndum de l'1 d'octubre del 2017. De fet, ha afirmat que després de revisar i analitzar les actuacions dels diferents departaments s'ha observat que no existeix "cap perjudici a l'erari públic".
Així ho ha dit Esteve, que ha comparegut davant del tribunal a petició de l'advocat Jordi Pina, que exerceix la defensa de l'exconseller de la Presidncia Jordi Turull. El testimoni, que és investigat al Jutjat d'Instrucció 28 de Barcelona per la licitació d'urnes per a l'1-O, ha assegurat diverses vegades que les conselleries de la Generalitat que dirigien els acusats en aquest judici no van utilitzar els seus pressupostos per organitzar l'1-O.
En aquest sentit, ha assegurat que el Gabinet Jurídic "ha comprovat" que la Generalitat no va fer "cap encrrec formal específic" amb Unipost, l'empresa en la qual es van confiscar 45.000 targetes censals per al referndum, perqu, segons ha dit, no s'ha trobat "cap acceptació pressupostria", ni "cap factura pendent". "Per tant cap afectació al pressupost de la Generalitat", ha afegit Esteve.
No ha estat la primera vegada que ha fet una afirmació com aquest, perqu a continuació, el testimoni ha apuntat que després de rebre una notificació el passat mes de gener del Tribunal de Comptes que informava d'una denúncia que havia interposat la Fiscalia contra els membres del Govern i la interventora general per la presumpta malversació de fons públics en relació amb l'1-O, es va fer una "anlisi de les partides per les quals es reclamaven responsabilitat" i que no "va aparixer cap responsabilitat comptable ni perjudici a l'erari públic".
DESVINCULA L'ANUNCI DE LES 'VIES DEL TREN' AMB L'1-O
El lletrat Jordi Pina ha abordat en el seu interrogatori la campanya de publicitat coneguda com la de les 'vies del tren' --en la qual apareix unes vies ferroviries amb el lema "Vas néixer amb la capacitat de decidir, hi renunciars?"-- per continuar mirant de desmuntar l'acusació per malversació de cabals públics que sosté la Fiscalia en aquest procediment.
En aquesta línia, Esteve, anteriorment secretari general de Governació, ha desvinculat la seva relació amb l'1-O i ha explicat que l'anunci es va emetre a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) perqu segons un conveni general l'entitat "ha de fer publicitat de les actuacions que el govern li confereixi".
Per aix, ha afegit, que es van retornar les factures que la corporació va remetre reclamant el pagament d'aquest servei i que a causa d'aquesta "discrepncia" amb la CCMA es va sollicitar a l'rgan consultiu de la Generalitat un informe "preceptiu i vinculant" sobre la revisió per l'encrrec fet, la resolució de la qual justifica el seu "carcter gratut".
Pina ha sollicitat al tribunal poder aportar a la causa aquest document, perqu es va emetre després de la sollicitud de prova per a la vista oral, encara que el president de la Sala, Manuel Marchena, l'ha emplaat a fer-ho durant la prova documental.
Així mateix, ha afegit que aquesta publicitat no té res a veure amb la campanya 'Civisme', que, segons ha indicat, disposava d'un pressupost i desenvolupament en el temps "superiors", el públic al qual es dirigia era "diferent" i perqu finalment va quedar "deserta".
"NOTA JURÍDICA INTERPRETATIVA" DE LA RESOLUCIÓ DEL TC
La fiscal Consuelo Madrigal ha volgut saber si en la seva funció de cap del Gabinet Jurídic va advertir alguna vegada als exconsellers que mantenir la convocatria del referndum després de ser declarat illegal podria generar responsabilitats penals, el testimoni ha reiterat que la seva tasca és "consultiva" i que aquest trmit no el "compateix" ni a ell com a cap ni a cap advocat de la Generalitat.
La representant ha insistit a preguntar si el gabinet va emetre algun informe als departaments de la Generalitat i després de queixar-se al tribunal que el testimoni no responia, el magistrat Manuel Marchena ha pres la paraula per fer la pregunta de la fiscal, per ha recordat al testimoni que té dret a "evitar" contestar si considera que el pot perjudicar en la causa en la qual se l'investiga. Finalment, Esteve ha indicat que quan es rep una notificació del tribunal de garanties, aquesta es trasllada a les conselleries juntament amb "una nota jurídica interpretativa" sobre el contingut de la "resolució o de la interlocutria".
D'altra banda, l'ex-secretari de Governació ha estat preguntat per les diferents entrades i escorcolls a seus de la Generalitat el 20 de setembre del 2017 i ha recalcat que l'exconseller Turull li va donar la instrucció "molt clara" que es "facilités l'actuació judicial" durant aquella jornada. També ha recordat que fins que no van comenar els escorcolls no es va tenir coneixement dels mateixos, la qual cosa va provocar "un escrit de queixa" al Consell General del Poder Judicial per "demanar explicacions de per qu no s'havia avisat" amb antelació.
TANCAMENT DE 26 APLICACIONS INFORMTIQUES PER A L'1-O
El testimoni ha adms que en dies posteriors, el 29 de setembre, es van atendre totes les peticions de la Gurdia Civil per tancar 27 aplicacions informtiques de la Generalitat que els agents consideraven que estaven vinculades amb el referndum. Només una es va quedar habilitada perqu, segons ha assenyalat, servia per a l' "entrada i sortida" de documentació, per que es va avisar l'Institut Armat perqu constés en acta.
"Crec que es va clausurar indiscriminadament qualsevol aplicació en relació amb bases de dades de persones", ha emfatitzat a preguntes d'Andreu Van den Eynde, advocat de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, alhora que ha destacat que també es va atendre el mateix 1 d'octubre el requeriment judicial de tancar la xarxa wifi de tots els centres d'educació.
Finalment, a preguntes de la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ha precisat que la Generalitat, a través del Gabinet Jurídic, no va presentar un recurs contenciós-administratiu contra el nomenament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial per a l'1-O.
Ha explicat que el que es va denunciar va ser l'absncia de documentació sobre el contingut de les reunions, així com la naturalesa del seu crrec perqu entenien que "el director del Gabinet d'estudis era un crrec d'assessorament del secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior i no un comandament policial", ha postillat.
Aquest dilluns també ha declarat la directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercé Corretja, que ha assegurat que al llarg del 2017 "no s'ha trobat absolutament res" en relació amb expedients de contractació relacionats amb l'1-O, tampoc d'observadors internacionals o de cessió de locals per a la votació, i no veu possible que des de l'administració pública es pogués canviar el nom del concepte d'un expedient per amagar qualsevol despesa vinculada amb el referndum.
A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha afegit que li semblaria "bastant increble" que s'hagués fet algun contracte a nom d'mnium Cultural i que fos la Generalitat l'encarregada del pagament, tal com han suggerit alguns testimonis que han passat pel judici del procés en relació amb els cartells publicitaris de l'1-O.
