Relata que va valorar fer servir la fora el 20-S si els concentrats haguessin entrat a la Conselleria d'Economia quan s'escorcollava
MADRID, 26 març (EUROPA PRESS) -
El tinent coronel de la Gurdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a crrec de la investigació sobre l'organització del referndum de l'1 d'octubre del 2017, ha qualificat de "període insurreccional" el transcorregut a Catalunya a partir de l'actuació a Unipost --en qu l'Institut Armat va confiscar milers de targetes censals-- i, sobretot, des de l'operació dels escorcolls del 20-S i fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució el 28 de setembre. "All era literalment un polvorí", ha dit.
Així ho ha assenyalat aquest testimoni clau davant de la sala que jutja el procés al Tribunal Suprem, i ha incidit en l'existncia d'un abans i un després en l'ambient que va envoltar les investigacions que el seu equip de policia judicial duia a terme per ordre primer de la Fiscalia de l'Audincia Nacional --des de novembre del 2015-- i després arran de les diligncies iniciades al mar del 2017 pel jutge de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer.
"Vam detectar les cartes d'Unipost i all ja va ser un cop dur", ha assenyalat, per afegir que un dia després, amb motiu de l'operació del 20 de setembre, va caldre un dispositiu especial perqu els escorcolls no fossin coneguts amb anterioritat i les proves poguessin ser "difícilment obtenibles". "A partir d'aquí ens posvem en un clima que podríem qualificar, per objectius i per nombre d'accions, d'insurreccional", ha afegit.
Dins d'aquest clima d'accions hostils a la investigació, el tinent coronel ha assenyalat que es van comptabilitzar un total de 88 actuacions contra la Gurdia Civil, tan sols dues abans del 20-S, 84 entre aquesta data i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i de nou dos després d'aquest moment. En el cas de la Policia Nacional, els escarnis i les accions contra el cos van ser 25 --23 en el "període insurreccional"--, mentre que contra els Mossos d'Esquadra se'n van comptabilitzar tan sols dos.
A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal --l'interrogatori de la qual ha merescut diverses protestes de les defenses per la terminologia utilitzada, com l'esment de "setges" quan el testimoni havia esmentat 'escarnis'--, el tinent coronel ha situat el període de "mxima conflictivitat" entre el 20 de setembre i l'"aturada de país" del 3 d'octubre del 2017.
Així, quant als escarnis, el testimoni n'ha comptabilitzat un total de 47 durant aquestes dates en casernes de la Gurdia Civil, en les quals viuen els agents juntament amb les seves famílies i hi ha nens, segons ha subratllat a requeriment de la fiscal, per la qual cosa ha afegit que un dels casos, a Igualada (Barcelona), es va arribar a llanar una pea amb líquid inflamable.
Els talls de carreteres i vies frries, no obstant aix, van ser més nombrosos arran de l'aplicació del 155 segons aquest testimoni --se'n van comptabilitzar un total de 193--. El que va canviar radicalment després de la intervenció del Govern de Mariano Rajoy va ser la resposta quan acudien a les seus de l'ANC o d'mnium Cultural per executar alguna diligncia, perqu llavors no es trobaven amb la resistncia ciutadana que en jornades anteriors era la tnica general.
SENSACIÓ COMPARTIDA EN ELS TRES COSSOS
"All era literalment un polvorí, els policies amb un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podria derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així", ha afegit. "Per els tres cossos policials coincidíem que era un polvorí, aix era inqüestionable".
Ha dit també que la celebració del referndum no era només l'objectiu, sinó "la pedra angular sobre la qual pivotava tot un procés, la condició 'sine qua non' per a la declaració d'independncia o per posar l'Estat en una situació de conflicte", i que de tota la seva investigació es deriva la "unitat de propsit dels actors implicats".
La declaració testifical del tinent coronel, coneixedor de tota la investigació realitzada entorn de l'organització del referndum illegal, ha interromput també diverses intervencions del president del tribunal, Manuel Marchena --avisat per les defenses-- per advertir el testimoni que havia d'evitar fer valoracions sobre el seu coneixement del cas que poguessin fer derivar aquesta prova cap a una pericial.
Baena, que a l'inici de la seva declaració ha reconegut haver estat condemnat amb una multa per un delicte contra la integritat moral --un assumpte "personal" ja cancellat--, ha dit també durant l'interrogatori de la Fiscalia que les diligncies ordenades per Ramírez Sunyer en diferents seus del Govern catal el 20 de setembre van poder fer-se satisfactriament, si bé a costa de posar en marxa "accions extraordinries de seguretat".
En aquest punt ha revelat una circumstncia fins ara desconeguda, el fet que tenia ordre del jutge d'utilitzar aquest dia la fora si la seguretat i integritat física dels components de la comissió judicial a la seu de la Conselleria d'Economia s'hagués vist compromesa. "Ho vaig valorar, per no ho vaig adoptar perqu no es va arribar a entrar dins de la Conselleria", ha concls sobre aquesta qüestió.
CRIDA DE PUIGDEMONT AL CTTI
Durant la seva declaració, el tinent coronel ha anat corroborant totes les línies d'investigació que s'han presentat davant del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona sobre els encrrecs de la Generalitat per celebrar el referndum, com el repartiment de cartes certificades per formar les taules electorals confiscades a Unipost; l'elaboració de campanyes de publicitat cridant a votar; o el desenvolupament de suport informtic per al recompte de vots per part del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies d'Informació (CTTI).
Sobre aquest departament tecnolgic de la Generalitat ha relatat que el 30 de setembre i l'1 d'octubre, la Gurdia Civil va tombar 15 aplicacions vinculades al referndum i que aix va ser el que va provocar que la Generalitat activés el cens universal.
En aquest sentit, ha recordat que un dels seus subordinats li va comentar que el mateix dia 1 el director del CTTI, Joan Angulo, va rebre una trucada de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per demanar explicacions pels problemes informtics i que li va informar que estava seguint les instruccions dels agents de l'Institut Armat que eren amb ell.
