Publicat 13/2/2020 15:47:19CET

El cap dels acusats del cas Urbana admet que no controlaven si els agents s'enduien l'arma a casa

Comença el judici pel crim de la Guàrdia Urbana a l'Audiència de Barcelona, amb els acusats Rosa Peral i Albert López al banc dels acusats, el 3 de febrer del 2020.
EUROPA PRESS

L'exresponsable del cos diu que van retirar l'arma a Peral per evitar que la fes servir: "Ens feia patir més la seva salut"

BARCELONA, 13 febr. (EUROPA PRESS) -

Un sotsinspector de la Guàrdia Urbana, cap dels dos acusats per l'assassinat d'un agent del cos, ha declarat aquest dijous en el judici pel crim a l'Audiència de Barcelona que, quan va tenir lloc el crim el maig del 2017, no tenia la manera de saber si un agent es podia saltar el protocol i endur-se l'arma a casa.

Félix Martín ha explicat que els agents només poden treure l'arma de la comissaria fora de servei si ell, com a superior jeràrquic, ho autoritza en dos casos concrets: si han d'atendre un servei extraordinari o si es detecta qualsevol amenaça sobre els agents.

Ha explicat que, en el moment del crim, era sotsinspector de la Unitat de Suport Diürn (USD) del cos, en què treballaven els acusats, Albert López i Rosa Peral, i que un cop es va trobar el cotxe de la víctima, Pedro R., la directora d'armes va decidir retirar la pistola a Peral, que estava de baixa i era parella de la víctima.

Ha concretat que els agents guarden la pistola a l'armer --i es queda allà si estan de baixa menys de sis mesos--, i que "no hi havia càmeres als armers, només a l'accés, no hi ha un control exhaustiu, no hi ha registre".

Preguntat pel fiscal, ha assegurat que no tenia la manera de saber si un agent se saltava el protocol i s'enduu l'arma, ni tindria la manera de verificar si l'arma d'un agent que està baixa menys de sis mesos ha sortit de l'armer.

El fiscal també ha preguntat si és cert que després dels fets es va modificar el criteri de vigilància de la zona on es guarden les pistoles dels agents, a la qual cosa ha contestat: "No. Hi ha càmeres però no funcionen".

PROTOCOL DESPRÉS DE DISPARAR

Ha explicat que sí existeix un protocol perquè els agents que disparen l'arma reglamentària informin de les circumstàncies en les quals ha passat.

"Si un agent disparava un tret i no ho comunicava, tenia la manera de verificar-ho?", ha preguntat el fiscal al testimoni, que ha contestat que no.

EVELIO VÁZQUEZ

L'intendent major i excap del cos Evelio Vázquez ha comparegut com a testimoni i ha explicat que van decidir retirar l'arma reglamentària a Peral després de saber que s'havia trobat el cotxe de la víctima "per por que pogués, per les circumstàncies en les quals va passar, fer-la servir pel seu estat anímic".

"Ens feia patir més la seva salut en aquell cas que la nostra", ha puntualitzat, i ha afegit que no van pensar en Peral com la sospitosa de l'assassinat de la seva parella, que també era agent del cos, sinó que es van oferir a fer-li costat.

VA DEMANAR UNA SEGONA ARMA

Vázquez també ha explicat que Peral va demanar tenir una arma pròpia --a part de la reglamentària-- després que li retiressin la pistola del cos, perquè al·legava que tenia por per les seves filles, motiu pel qual van assignar una patrulla perquè la protegís.

L'excap del cos ha detallat que el procediment habitual perquè un agent pugui tenir un arma pròpia és que ho sol·liciti al cos, perquè és el cap de la Guàrdia Urbana qui signa la petició després de confirmar amb la Unitat d'Afers Interns que aquesta persona no té pendent cap expedient disciplinari, i finalment la Guàrdia Civil fa l'autorització per comprar un arma particular.

Contador

el més llegit

  1. 1

    Andbank augmenta el 9,6% els actius gestionats i aconsegueix 28 milions de benefici

  2. 2

    Set detinguts per tràfic de dopants a gimnasos de la província de Barcelona

  3. 3

    Granollers estableix una edat mínima de 14 anys per circular amb patinets elèctrics

  4. 4

    Desallotgen una vintena de veïns d'un edifici de Sabadell després que s'hagi enfonsat el sostre d'un immoble

  5. 5

    Llencen a terra el bust de Lluís Companys de Lleida en un acte vandàlic