SKOPJE, 21 abr. (Reuters/EP) -
Els ciutadans de Macednia acudeixen aquest diumenge a les urnes per votar en unes eleccions presidencials marcades pel canvi del nom del país al de República de Macednia del Nord, en línia amb l'acord aconseguit amb Grcia per resoldre la histrica disputa nominal.
L'Acord de Prespa negociat amb Grcia obre les portes d'organitzacions com l'OTAN o la UE, per segueix sent una qüestió que divideix els macedonis, amb un nacionalisme galopant que rebutja qualsevol canvi en la denominació del país.
Uns 1,8 milions de votants hauran de triar aquest diumenge entre tres candidats i les enquestes apunten a que no hi ha cap favorit per a la victria directa, per la qual cosa el que es decideix és quins dos candidats estaran en les paperetes de la segona volta, prevista pel 5 de maig.
Segons una enquesta recent durant les últimes setmanes, Stevo Pendarovski rebria el 28,8 per cent dels vots. Pendarovski ha proms seguir implementant l'acord de Prespa i té el suport de la coalició centrista governant, del Partit Socialdemcrata i del partit de la minoria albanesa DUI. Pendarovski ha destacat aquest diumenge que hi haur una alta participació perqu el que est en joc no és el proper president, sinó el futur del país.
La principal rival de Pendarovski és la conservadora Gordana Siljanovska Davkova del partit nacionalista VMRO-DPMNE --que rebria un 26,8 per cent dels vots segons aquesta enquesta--. Siljanovska Davkova des d'un principi es va oposar fermament a l'acord. Per concloure la seva campanya electoral a la capital del país, Siljanovska Davkova va acusar el Govern de no haver dut a terme les "tan necessries" reformes econmiques.
"Espero guanyar les eleccions i ser la primera presidenta de Macednia", ha declarat Siljanovska Davkova després de dipositar el seu vot. "Soc professora de Dret Comunitari, així que també respecto (l'Acord de Prespa), per faré tot el que pugui per demostrar que algunes de les seves solucions són anticonstitucionals", ha postillat.
El tercer candidat és el polític d'tnia albanesa Blerim Reka, qui podria rebre fins a un set per cent dels vots, segons aquesta enquesta.
DEBAT PEL NOM DEL PAÍS
"Hem de posar fi a aix. Necessitem parar la venda de la ptria. Sí, volem UE i OTAN, per no així", ha argumentat un dels votants, Ilija Velkovski, de 67 anys, després d'exercir el seu dret a vot.
En qualsevol cas, la Presidncia de Macednia és un lloc merament cerimonial sense capacitat per vetar esmenes constitucionals com la que va aprovar el Parlament per incloure els termes de l'Acord de Prespa en la Carta Magna.
Els collegis electorals han obert les seves portes a les 7.00 (hora local) i tancaran a les 21.00, amb els primers resultats provisionals prevists per a dues hores després del tancament. Quant a la participació, a les 13.00 hores aconseguia el 20 per cent del cens.
La negativa del president sortint, Gjorge Ivanov, a signar alguns projectes de llei aprovats pel Parlament ha retardat l'aplicació d'algunes lleis clau, com per exemple, la normativa que convertia l'albans en llengua cooficial, finalment aprovada al mar de 2018.
