Publicat 17/06/2021 17:54CET

Cani Fernández (CNMC) veu "excessiva regulació" de les empreses tecnològiques a Europa

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández , i l'economista del MIT Daron Acemoglu durant la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia.
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

Assegura que s'ha de regular "poc, però sempre que calgui"

BARCELONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, ha alertat aquest dijous de l'"excessiva regulació" que han d'afrontar les empreses tecnològiques a Europa, la qual cosa veu ineficient.

Ho ha dit a Barcelona durant la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia a Barcelona, en una sessió amb l'economista del MIT Daron Acemoglu, que ha moderat l'assessor de la Junta Directiva del Cercle Xavier Vives.

Ha constatat que un dels problemes d'aquestes empreses a Europa és la gran quantitat de normatives a les quals han de fer front, i considera que les autoritats les haurien de regular "poc, però sempre que calgui", en referència a la necessitat de garantir la privacitat dels usuaris.

Fernández ha dit que el principal repte de l'economia actual és evitar que les grans empreses monopolitzin els mercats, especialment els relacionats amb les tecnologies, que "tendeixen al monopoli".

"Les grans empreses tecnològiques tenen una gran quantitat d'informació que els ofereix un avantatge competitiu", la qual cosa els permet fer el salt a mercats fins ara saludables i monopolitzar-los.

A més a més, opina que els reguladors han de tenir en compte que les grans corporacions aprofiten qualsevol error dels mercats, que els utilitzen per retroalimentar el seu poder de mercat.

MÉS DESIGUALTAT

Daron Acemoglu (MIT) ha repassat part del seu treball teòric, que mostra que els llocs de treball que permeten una classe mitjana s'han reduït a causa de l'avanç de l'automatització en diferents mercats entre els quals es troben Espanya, els Estats Units i Alemanya.

Ha explicat que les ciutats nord-americanes on l'adopció de la robotització va ser més ràpida, com Detroit, van tenir una repercussió negativa en el mercat laboral, amb una creació d'ocupació més lenta i uns salaris més baixos.

"La robotització no vol dir que millorin les condicions laborals", ha alertat el professor, que ha assenyalat que triar la tecnologia que ha de millorar la societat no hauria d'estar en mans de grans empreses que anteposen el seu negoci al benestar de la societat.

La reunió del Cercle d'Economia (RCE) se celebra fins aquest divendres a Barcelona i la patrocinen CaixaBank, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i KPMG, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés