Sosté que la Transició està esgotada i que s'ha passat de l'autonomisme al sobiranisme
MADRID, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El dirigent de CDC i número dos al Congrés per Barcelona, Carles Campuzano, ha esbossat les claus que han de guiar el nou partit en el que es transformarà la seva actual formació i que passen per la posada en marxa d'una política "bisexual", que combini el liberalisme econòmic i la justícia social, encarat amb el que ha definit com a reaccionaris de dretes i esquerres.
En un article publicat en el seu bloc personal, recollit per Europa Press, explica que el projecte de CDC està en fase de reinvenció i que "tot el que històricament va representar CiU està en plena mutació perquè el món que va veure néixer CDC (1974) i CiU (1979), en molts sentits ha deixat d'existir".
A més de les transformacions que s'han produït a nivell global, Campuzano esmenta el pas de l'"autonomisme al sobiranisme" i les conseqüències de la crisi econòmica que, subratlla, han portat amb ella una fractura social.
També ha implicat l'"esgotament gairebé biològic de les institucions nascudes durant la Transició i l'arribada a la maduresa de noves generacions, que reclamen una política honesta i decent i més capacitat de decidir en tots els àmbits de la vida".
Davant d'aquest panorama, segons el dirigent de CDC, el seu partit no en té prou amb refundar-se sinó que ha d'avançar cap a "una nova convergència que concentri totes les energies d'aquells sectors del país que treballen per l'Estat propi per a Catalunya", aspiren a aprofundir en el projecte europeu, demanen una política oberta i aposten per les reformes econòmiques i socials necessàries per garantir una societat més prospera i justa.
COALICIÓ SEMÀFOR: VERMELL, GROC I VERD
Per definir el nou projecte, Campuzano agafa el terme "política bisexual", que atribueix al professor de Ciències Polítiques Víctor Lapuente.
"El nou espai que caldrà articular serà bisexual o no serà. O utilitzant un terme que prové de la política alemanya, la nova confluència que CDC ha de promoure ha de respondre a la lògica de les coalicions semàfors: vermell dels socialdemòcrates, groc dels liberals, verd dels ecologistes", detalla.
Aquest plantejament bisexual implica, d'una banda, "apostar amb rotunditat per aprofundir en la liberalització de l'economia i l'estímul a la capacitat innovadora i emprenedora de la gent, amb un Estat que no reguli de manera desmesurada i inverteixi de manera intel·ligent en infraestructures i ciència".
Però, alhora i amb la "mateixa rotunditat" el nou partit haurà de defensar la justícia social i un estat del benestar que inverteixi en joves i nens (educació infantil, beques), en formació al llarg de la vida, i que garanteixi i promogui el dret universal a la salut i a una vellesa digna.
MERCAT I IMPOSTOS PROGRESSIUS
En resum, el nou espai ha de tenir clar que "sense mercat i empreses no hi ha ni prosperitat ni llibertat", i assumir també que sense impostos progressius ni un Estat del Benestar fort no hi ha economia pròspera ni llibertat per a tothom.
I tot això ha de confluir en una oferta programàtica "semàfor", amb un plantejament genuïnament socialdemòcrata per combatre les noves i velles desigualtats, genuïnament liberal, que incorpori també qüestions ambientals defensades pels verds a Europa, que són, segons la seva opinió, imprescindibles a l'hora de garantir un progrés sostenible i inclusiu.
Segons Campuzano, "el país necessita urgentment una proposta d'aquest tipus davant dels reaccionaris d'esquerres, que semblen enyorar el món d'abans de la caiguda del mur de Berlín i continuen instal·lats en els seus prejudicis contra el mercat, les empreses i la competència, i els reaccionaris de dretes que aspiren a tornar al segle XIX, creuen que l'estat del benestar és insostenible i desresponsabilitzen els individus i alhora defensen els vells monopolis privats".
Según Campuzano, "el país necesita urgentemente una propuesta de este tipo frente a los reaccionarios de izquierdas, que parecen añorar el mundo de antes de la caída del Muro de Berlín y continúan instalados en sus prejuicios contra el mercado, las empresas y la competencia, y los reaccionarios de derechas que aspiran a volver al siglo XIX, creen que el Estado del Bienestar es insostenible y desresponsabilizan los individuos a la vez que defienden los viejos monopolios privados".
