Alerta que el corredor mediterrani pot "col·lapsar" el 2030 si no se n'amplia la capacitat
BARCELONA, 20 juny (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Barcelona ha xifrat en 50.915 els milions d'euros que calen per corregir el dèficit en infraestructures a Catalunya fins al 2040, i ha subratllat la necessitat d'incrementar aquesta despesa bruta anual per convergir amb el 19% de l''estoc' total estatal.
Així es desprèn de l'estudi elaborat per la corporació de dret públic que actualitza i amplia els càlculs que va presentar el 2019 --que situaven aquesta inversió en 45.000 milions d'euros fins al 2030-- i que han presentat aquest dimarts la president de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, i la directora del Gabinet d'Estudis d'Infraestructures, Alicia Casart.
Roca ha apuntat que "l'arrel del problema són els incompliments sistemàtics" en infraestructures per part de l'Estat, i Casart ha posat d'exemple que durant 2021-2022 el Govern central va fer una inversió real inferior a altres anys, per sota del 36%, en les seves paraules.
L'estudi detalla que el dèficit en infraestructures impacta en un ús més gran del vehicle privat en els desplaçaments cap a Barcelona: el 2019 es van fer 750.000 viatges amb cotxe respecte als 450.000 de Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i tramvia.
PROJECTES "PRIORITARIS"
L'informe se centra a identificar una vintena de projectes "prioritaris" en l'horitzó 2030 que, segons la Cambra de Barcelona, ajudarien a mitigar aquest dèficit.
Alguns d'aquests projectes en l'àmbit del ferrocarril de passatgers són l'estació intermodal de la Sagrera, el desdoblament de la línia R3 de Rodalies fins a Vic (Barcelona) i la construcció del tram central de la línia L9 de Metro, a més de la construcció de terminals intermodals en el transport de mercaderies i el corredor mediterrani amb ample internacional.
Casart ha alertat que el projecte del corredor mediterrani ferroviari pot "col·lapsar" el 2030 si no es transformen a ample internacional les línies convencionals amb la finalitat de separar els trens de mercaderies dels serveis de passatgers.
En aquest sentit, ha assenyalat que si es vol complir l'objectiu del 10% de quota per al ferrocarril marcat per Brussel·les, hi hauria d'haver 35 trens diaris addicionals per sentit de mercaderies per vies d'ample internacional.
XARXA DE CARRETERES
En l'àmbit de la xarxa de carreteres, l'estudi demana l'increment de la connectivitat i la capacitat del corredor mediterrani amb la B-40 i en el desdoblament d'alguns trams de les vies N-II i N-340, entre d'altres.
Casart ha apostat per l'execució de la B-40, ja que l'àrea del Vallès "acumula el 45% del trànsit interurbà de la regió metropolitana de Barcelona i el 21% de Catalunya".
VOLS INTERCONTINENTALS
Roca ha assegurat que la Cambra pretén que el futur de l'Aeroport de Barcelona-el Prat "respongui a un model econòmic basat en el talent, el coneixement i el valor afegit", i ha dit textualment que la clau d'això són els vols intercontinentals.
L'informe destaca la necessitat de desenvolupar els projectes dels aeroports de Reus (Tarragona) i Girona i les seves connexions d'alta velocitat ferroviària, i impulsar els aeroports de Lleida-Alguaire i Sabadell (Barcelona) com hubs de la indústria aeronàutica i de l'espai.
