Vincula aquest descens a la incertesa que dibuixa la política aranzelària dels Estats Units
BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Barcelona ha reduït al 2,6% la previsió de creixement de l'economia catalana el 2025 davant la incertesa geopolítica vinculada als aranzels plantejats pels Estats Units, tot i que sense tenir en compte l'impacte que poden tenir a l'expectativa dels percentatges que finalment es puguin aplicar.
Així ho ha expressat aquest dimecres el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, durant la presentació de l''Informe trimestral de conjuntura econòmica catalana' que elabora l'entitat cameral, el qual ha indicat que paral·lelament es mantenen les previsions del 2026 (+2,4%).
"Mantenim les nostres últimes previsions a causa de les dades del primer trimestre del 2025 i en espera de l'impacte que poden tenir uns possibles aranzels dels Estats Units a la Unió Europea, sobretot si passen del 10 al 20 o al 30%, que tindrien un impacte de 4.000 milions d'euros en les empreses catalanes", ha explicat Rovira.
L'informe apunta així mateix que aquest context d'incertesa global també impacta en el sector exterior, que comença a frenar en resposta a la política aranzelària nord-americana i a la "feblesa" de les economies europees.
No obstant això, s'observa un canvi en el patró de creixement de l'economia catalana: "Des de la pandèmia, els factors de demanda que han impulsat el creixement han estat el consum públic i les exportacions, i ara el consum privat i la inversió empresarial els estan agafant el relleu", ha subratllat Rovira.
EXPORTACIONS
L'informe revela que les exportacions catalanes de béns es van començar a frenar a partir del març del 2025 i que és previsible que aquesta tendència es mantingui en la mesura que continuï la incertesa en el comerç internacional.
Aquest escenari, segons l'entitat cameral, afecta el mercat nord-americà, les exportacions del qual cauen en volum des de mitjans del 2024 pel descens de les vendes de matèries primeres i productes energètics, però el seu impacte directe és limitat perquè hi ha altres mercats amb més pes en l'economia catalana, com l'europeu.
"Sí que es pot percebre en l'impacte indirecte, en cas que pugui tenir un impacte en els mercats dels veïns europeus que exporten als Estats Units", ha puntualitzat Rovira, qui ha afegit que la depreciació del dòlar és un altre argument per explicar la reducció de les exportacions al país nord-americà.
TURISME
Sobre la incidència del turisme, el treball projecta que el nombre de turistes estrangers es comença a moderar després d'assolir màxims històrics el 2025: "La xifra està molt per sobre del 2019, abans de la pandèmia, però ha costat aconseguir el volum actual, que ja s'està estabilitzant", ha detallat Rovira.
En temporada alta, el grau d'ocupació de les places hoteleres està estabilitzat en màxims --prop del 80% a l'agost--, però en temporada baixa continua augmentant, la qual cosa pot suggerir una desestacionalització del turisme i una potencial via de creixement.
ESTALVI FAMILIAR
La Cambra de Barcelona suggereix que el canvi de paradigma observat arran del creixement del consum privat i la inversió empresarial en detriment del consum públic i les exportacions com a principals motors de la demanda es deuen, en part, a "la recuperació econòmica i a l'augment de l'ocupació".
No obstant això, les famílies continuen estalviant "molt per sobre de la mitjana històrica, en què és incert determinar si es tracta d'un fenomen transitori o estructural".
Alhora, el consum real per habitant se situa per sota del nivell assolit abans de la pandèmia, tot i que es comença a recuperar: el 2019 era de 17.341 euros per habitant i el 2024 de 16.957, encara lluny del 2007, abans de la bombolla immobiliària, quan era de 19.581 euros.
