Destaca els acords comercials de la UE amb el Mercosur i l'Índia
BARCELONA, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Barcelona ha mantingut la previsió de creixement de l'economia catalana per al 2025 (2,9%) i 2026 (2,4%), amb el consum privat i la inversió productiva com els grans motors i unes exportacions "resilients" i amb bones perspectives davant els recents acords comercials per part de la Unió Europea (UE).
Així ho ha expressat aquest dijous el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, en la presentació de l''Informe trimestral de conjuntura catalana i perspectives' que elabora l'entitat cameral, tot i que ha puntualitzat que aquestes previsions no tenen en compte les recents afectacions a la xarxa ferroviària.
"Les perspectives són prèvies a l'inici de les afectacions a la xarxa de Rodalies, que poden tenir una magnitud que faci revisar la perspectiva de creixement de cara al 2026", ha aclarit Rovira.
Davant les actuals previsions, ha assegurat que tot i que es moderi el creixement (del 2,9% del 2025 al 2,4% del 2026), les xifres continuen sent positives, incentivades per "l'impuls del consum privat, el dinamisme de l'ocupació, l'augment de la renda per a les llars i una inversió productiva més gran".
Aquests factors, a parer seu, compensaran la ralentització del sector exterior --per un increment de les importacions-- i del consum públic, davant una contenció pressupostària més gran de la UE malgrat els increments en defensa.
"TRANSFORMACIÓ PRODUCTIVA"
L'informe revela que a partir del tercer trimestre del 2024, s'observa un repunt en la inversió productiva, total i per treballador, resultat del creixement del PIB o l'impuls final dels fons Next Generation EU.
No obstant això, Rovira ha argumentat que la manca de personal "podria dificultar el creixement", amb un 61,5% de les empreses enquestades que considera que la manca de personal adequat frena el seu negoci, una proporció que creix any rere any, en les seves paraules.
També ha destacat que Catalunya "no només creix pel turisme", sinó que hi ha sectors que a poc a poc van guanyant pes relatiu, com la informació i comunicacions, activitats professionals, educació i sanitat, que registren un "pes més gran en el cicle expansiu 2019-2025 en termes d'ocupació".
Per contra, la indústria manufacturera, el comerç i l'hostaleria (àrees tradicionalment intensives en treball) perden pes relatiu.
BROTS VERDS EN PRODUCTIVITAT
Respecte a la productivitat, Rovira ha celebrat que la productivitat per treballador equivalent a temps complet "augmenta moderadament, més a Catalunya que a Espanya", on s'ha registrat una reculada en el tercer trimestre del 2025.
Així mateix, la productivitat per hora efectiva "manté un creixement incipient en qualitat a Catalunya", que també guanya competitivitat respecte a l'Eurozona, mentre que el conjunt d'Espanya perd, en part per les exportacions catalanes.
Aquest bon comportament es deu al comerç amb regions com la Xina i l'Índia, que han mitigat la caiguda de les vendes als Estats Units, on la reducció s'ha percebut més en valor físic (tones de productes exportades) que en valor econòmic.
ACORDS COMERCIALS DE LA UE
Les bones perspectives de creixement econòmic de cara al 2026 per part de la Cambra de Barcelona també estan vinculades als recents acords comercials de la UE amb el Mercosur i l'Índia.
"Unes 1.500 empreses catalanes exporten regularment cap al Mercosur. Les exportacions cap a aquesta regió representen un 1,4% del total, per la qual cosa l'acord té un gran potencial de creixement", ha indicat Rovira.
El representant de l'entitat cameral ha afegit que la reducció d'aranzels "s'implementarà de manera progressiva" (fins a 15 anys), i que en sortiran beneficiats els sectors químic, farmacèutic, automobilístic i de productes agrícoles més elaborats catalans.
En contrapartida, hi haurà més competència de productes de menys valor afegit i subsectors específics, com la carn de boví o els olis de menys qualitat.
Sobre l'acord comercial amb l'Índia, Rovira ha explicat que el país asiàtic "mostra una tendència creixent com a soci comercial pel costat de les importacions", mentre que les exportacions són relativament baixes i amb l'acord en podrien sortir beneficiades, en les seves paraules.
