BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
La Cambra de Barcelona ha instat a reforçar les rutes aèries intercontinentals directes amb la ciutat, arran del diagnòstic de l'estudi 'Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat', que recull que dels 9,6 milions de passatgers intercontinentals amb origen o destinació Barcelona, 5,3 milions (més de la meitat) viatgen fent escala.
Ho han explicat en una roda de premsa aquest dilluns el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu; el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, i el director de Gestió i Promoció Aeroportuària, Jaume Adrover, per presentar l'estudi.
Santacreu ha explicat que el turisme està directament relacionat amb la connectivitat, però que és molt més: "La connectivitat de l'àrea de Barcelona és un catalitzador i té potencial de millora".
Així mateix, ha defensat que, malgrat tenir algunes externalitats negatives com la massificació de la ciutat, sense el turisme la resta de sectors patiria molt: "No seríem el país que som".
L'estudi situa la demanda turística com la base que ha fet possible l'actual connectivitat aèria de Barcelona i conclou que ha estat determinant per consolidar rutes, incrementar freqüències, diversificar mercats i possibilitar una xarxa aèria més àmplia de la que correspondria a una ciutat basada únicament en la demanda local o empresarial.
En aquest sentit, l'anàlisi destaca que l'Aeroport de Barcelona ha arribat als 57,5 milions de passatgers el 2025 i Rovira ha afirmat que el de Barcelona és el cinquè aeroport més demandat d'Europa, després de Londres, París, Istanbul i Milà, i el 22è del món.
A més, els creuers constitueixen un "actiu complementari" dins aquest ecosistema de connectivitat, ja que al Port de Barcelona el 59% dels creueristes utilitza l'avió per iniciar el seu creuer i el 23% prové de fora d'Europa, amb una presència destacada de turistes dels EUA i el Canadà.
CÀRREGA AÈRIA I MICE
Rovira ha subratllat que l'estudi també analitza quins tipus de mercaderies s'exporten cada vegada més aprofitant aquesta connectivitat i ha situat tres dels quatre grans sectors que representen l'exportació industrial de Catalunya: moda, farmacèutiques i automoció.
Ha considerat que la importància de la càrrega aèria, que va a la bodega de l'avió, ha crescut exponencialment els darrers anys, mentre que l'estudi subratlla que més de la meitat de la càrrega gestionada per l'Aeroport de Barcelona (57%) es transporta en rutes intercontinentals.
En aquest sentit, ha assenyalat la sinergia entre sectors: "D'acord amb el turisme hi ha hagut un conjunt de sectors que han pogut desenvolupar, a partir d'aquesta connectivitat, tot el seu potencial".
Així mateix, Rovira ha posat èmfasi en les fires i congressos internacionals que acull Barcelona, com l'MWC, ja que el turisme MICE (turisme de congressos) és una activitat que genera demanda d'alt valor, contribueix a la desestacionalització i "reforça el posicionament de la ciutat com a capital de negocis, tecnologia, innovació i coneixement".
Per la seva banda, Adrover ha destacat l'impacte econòmic de la connectivitat aèria: l'activitat associada a l'Aeroport de Barcelona genera una facturació de 33.689 milions d'euros, un valor afegit de 16.399 milions d'euros de contribució al PIB català i prop de 218.000 llocs de feina (6,8% del PIB).
L'estudi situa com el "repte clau" transformar aquests actius en una connectivitat encara més eficient i competitiva.
ESTRATÈGIA DE FUTUR
Segons la Cambra, el turisme aporta el volum necessari i la massa crítica que explica la diversitat de destinacions, volums de freqüències i estacionalitat de moltes rutes europees, domèstiques i intercontinentals.
Per tot això, ha instat a perseguir una estratègia de futur que prioritzi preservar i valoar el paper del turisme com a gran generador de demanda aèria internacional i reforçar les connexions intercontinentals a mercats en els quals Barcelona ja té demanda latent, especialment Àsia, Amèrica del Nord i alguns mercats d'Amèrica Llatina.
També integrar en el relat de promoció de rutes tots els actius que complementen el turisme, com els passatgers de negocis, salut, tecnologia, recerca, talent, comunitats internacionals i càrrega aèria.
Preguntat per la governança de l'Aeroport de Barcelona, Santacreu ha reiterat que la Cambra creu fermament que el Govern hi hauria d'estar representat i que aspiren que algun dia sigui així, ja que el pes de l'aeroport és molt substancial per a l'economia catalana.
