Actualitzat 17/12/2013 22:04

La Cambra de Barcelona critica que els comptes catalans augmentin en 1.038 milions la pressió fiscal

Creu que són "voluntaristes" per basar-se en una previsió de creixement del PIB del 0,9%

El presidente de la Cámara de Comercio, Miquel Valls
EUROPA PRESS

BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -

La Cambra de Comerç de Barcelona ha criticat que els pressupostos de la Generalitat per al 2014 suposin 1.038,1 milions d'euros d'augment de la pressió fiscal entre 2012 i 2014, el que equival a 138 euros per habitant.

En un comunicat aquest dijous, l'ens presidit per Miquel Valls ha sostingut que des de l'aprovació dels comptes del 2012, la Generalitat "ha augmentat gairebé tots els impostos cedits a la comunitat", i ha creat cinc nous amb un impacte estimat sobre les famílies i empreses de 986,2 milions d'euros anuals.

A aquesta xifra cal sumar la recaptació prevista per noves taxes o la modificació de les vigents, el que ascendeix a 51,9 milions, i en total la xifra global supera els 1.038,9 milions.

Ha considerat que es tracta d'uns pressupostos "voluntaristes" perquè es basen en una previsió de creixement del PIB "relativament optimista", d'un 0,9%, i preveuen ingressar per la venda d'actius 2.318 milions, cosa que representa prop del 10% del total del pressupost no financer, quan aquesta font s'ha demostrat molt incerta en el passat, segons el parer de la Cambra.

Valls ha reconegut l'esforç fet pel Govern en la reducció del dèficit públic, que passarà del 4,57% el 2010 a l'1% el 2014: "És una bona notícia que el 2014 hi hagi un superàvit primari, abans d'interessos, per primera vegada des del 2006".

Això es tradueix que la xifra de dèficit total, 1.979 milions d'euros, és inferior a la partida de pagament d'interessos, que supera els 2.077 milions, i la Cambra ha estimat que dues terceres parts de l'ajust del dèficit executat entre 2010 i 2014 s'hauran aconseguit a través de la reducció de la despesa, i una tercera part per un augment dels ingressos --venda d'actius, pujades fiscals o ingressos finalistes procedents de l'Estat--.

SUPRIMIR ENTITATS

La Cambra ha apuntat que el Govern complirà amb el seu compromís de reduir un 25% les entitats --des de l'1 de gener del 2011 s'hauran suprimit 57--, si bé ha afegit que l'impacte en la despesa és "limitat", doncs es tradueix en un impacte econòmic de 600 milions el 2014, cosa que representa un 7% del pressupost de despesa afegit de les entitats autònomes, de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions, que és de 8.986,2 milions per a l'any que ve.

Aquesta supressió d'entitats suposarà una reducció de 1.394 llocs de treball, dels quals 1.225 seran recol·locats dins de la pròpia Generalitat, per la qual cosa, segons la Cambra, la supressió d'entitats només permetrà reduir 169 llocs de treball nets.

A aquestes baixes se sumen les 549 que es produiran per aprimament d'estructures a la resta del sector públic de la Generalitat, de manera que la reducció total d'ocupacions el 2014 serà de 775, només el 0,3% dels 222.685 llocs de treball pressupostats pel sector públic de la Generalitat --aquesta reducció es farà en un 81% amb personal laboral (626), un 18% amb funcionaris (143) i un 1% amb alts càrrecs i eventuals (6)--.

INVERSIÓ

Pel que fa a la inversió total del sector públic, serà de 1.072,5 milions, i des del 2009 s'acumula un descens del 80%, de manera que la inversió per habitant ha passat de ser superior als 700 euros entre 2005 i 2010 a situar-se en 169 euros el 2014.

Tot i la caiguda de la inversió, la Cambra ha valorat positivament que hagi disminuït l'ús de mètodes de finançament extraordinaris, com el mètode alemany, que encareixen el cost de finals de les inversions i hipotequen els comptes futures.

Així, en el pressupost del 2014 les inversions finançades amb mètodes extraordinaris ascendeixen a 80 milions, el 6% de la inversió total d'aquest any, mentre que el 2011 i 2012 es va arribar a finançar el 25% de la inversió amb finançament en diferit.

També ha celebrat que els comptes catalans introdueixin un augment de la despesa destinat al foment de l'activitat productiva, ja que, per exemple, la despesa en turisme ha crescut en 35,9 milions gràcies als ingressos addicionals de l'impost sobre estades en establiments turístics.

Contingut patrocinat